El
1924 s'encarregarà de l'Escola Racionalista de la Institució
Horaciana de Cultura de Sant Feliu de Guíxols
Miguel
Campuzano García:
El
19 de setembre de 1894 neix a Valladolid (Castella) el mestre i
periodista anarquista Miguel Campuzano García. Va fer estudis a la
seva ciutat natal i abans de fer els 18 anys aconseguí un títol que
l'habilità per exercir l'ensenyament.
El
1913 va obrir una escola a Valladolid («La Ilustración»), tancada
un any després davant l'oposició rical, fet pel qual va abandonar
la ciutat. Durant els deu anys següents exercí l'ensenyament arreu
l'Estat espanyol, alhora que prenia consciència dels problemes
socials.
El
1923 va treballar amb Gaston Leval a l'Escola Racionalista de Vigo
(Galícia) i l'any següent, ja completament partidari de les idees
anarquistes, s'encarregarà de portar l'Escola Racionalista de la
Institució Horaciana de Cultura de Sant Feliu de Guíxols (Baix
Empordà).
El
1929 regentarà l'escola racionalista «El Cabanyal» a València,
convertit en abanderat de les innovacions pedagògiques llibertàries,
perseguides sempre --fou detingut com a «anarquista perillós». En
aquesta època va rebutjar els oferiments de la reaccionària Unión
Patriótica que volgué enrolar-lo en els seus quadres pedagògics.
Després
d'un temps a l’hexàgon francès, en el 1930 vivia a Arcos de
Jalón. Durant el període republicà va dirigir l'«Escola Ateneu»
de Mataró, fundada pel Sindicat del Vidre de la Confederació
Nacional del Treball (CNT) i per Joan Peiró, en el portaveu de la
qual, Albada, col·laborà amb articles didàctics i pedagògics.
Amb
la derrota de 1939 es va exiliar al Rosselló i a Banyuls de la
Marenda va encarregar-se d'una colònia infantil.
El
1940 es va traslladar a Santo Domingo, on va col·laborar en
Democracia. L'any 1943 es va instal·lar a Caracas (Veneçuela) i
després de recuperar-se d'una crisi de paludisme que gairebé el
porta a la tomba, comença una nova etapa vital fonamentada en el
periodisme professional: redactor d'El País (1943-1948) i d'Últimas
Noticias (1948-1958).
Després
participarà en la fundació de La República, on treballarà fins a
la seva mort. A Veneçuela va participar activament en el món
llibertari i en el 1946 es mostrà favorable a la Confederació
Nacional del Treball (CNT) de l'Interior i va fer costat la
Subdelegació de la CNT veneçolana. En 1963 li va ser concedit el
Premi Nacional de Periodisme pel Ministeri d'Educació Pública de
Veneçuela i també es va crear una biblioteca amb el seu nom.
Fent
servir diversos pseudònims (Luz de Castilla, Araceli, Fernando
Martorell, Fermín Pinardell, Modesto Educador, Amador de la Paz,
etc.), va escriure en nombroses publicacions llibertàries i afins,
com ara Acción y Cultura, Acción Social Obrera (Baix Empordà),
Albada, Butlletí de la Societat Ateneu Popular de Mataró, CNT,
Cultura Ferroviaria, Llibertat, El Luchador, El Pueblo, La Revista
Blanca, Solidaridad, Solidaridad Obrera, La Tierra, Voluntad, etc.
És
autor de l'obreta, publicada en «La Novela Ideal» de l'editorial
barcelonesa de «La Revista Blanca», Armonía (1927).
La
seva companya fou Harmonia Dalmau, filla d'anarquistes, i la parella
va tenir dos fills, Artorix i Acracia.
Miguel
Campuzano García va morir el 24 de setembre de 1964 a Caracas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada