Galdric Verdaguer:
El 15 de
setembre de 1842 neix a Bulaternera (Rosselló), en una modesta família de
teixidors, el communard Galdric Verdaguer.
L'any 1859 s'allistà i fou soldat a l'Àfrica. En el 1866 es va llicenciar i s'instal·là
a Toló (Provença, Occitània), on es casà, tingué fills i treballà com a mosso a
l'estació de ferrocarril.
En el 1870 va ser reclutat per lluitar a la guerra
francoprussiana. El 18 de març de 1871, com a sergent del 88 Regiment
d'Infanteria de Marxa de Línia sota les ordres del govern de Versalles, va ser
enviat a confiscar els canons que la Guàrdia Nacional tenia instal·lats al
barri parisenc de Montmartre. Davant l'ordre del general Lecomte, que pretenia
obrir foc contra els nombrosos manifestants, majoritàriament dones, va manar a
la seva tropa posar les «armes a terra» i confraternitzar amb els
revolucionaris. Sembla que va ser convençut a prendre aquesta mesura per dues nord-catalanes,
Bonnard, natural de Baó, i Dagos, de Costoja, que es manifestaven davant dels
canons i que durant la repressió també van ser jutjades. Després detingué els
generals Lecomte i Thomas, que finalment van ser afusellats.
Va
prendre part activa en la Comuna de París, comandant el 91 Batalló Federat.
Quan la Comuna fou esclafada per les tropes de Thiers, va ser detingut el 3 de
juny de 1871. Jutjat en el IV Consell de Guerra, el 18 de novembre de 1871
Galdric Verdaguer va ser condemnat a mort per l'execució dels generals i
afusellat el 22 de febrer de 1872 al camp militar de Satory (Versalles, Illa de
França).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada