L’habitatge a Figueres cada vegada correspon més a una situació d’emergència

Membres de la Taula Energètica de Figueres fent un acompanyament

Tot plegat en un marc de pobresa energètica. 

Actualment, el nombre d’habitatges destinats a polítiques socials és de 37, una xifra molt allunyada dels 110 pisos que contemplava el Pla d’Habitatge Local per aquest any. 

L’Ajuntament de Figueres va iniciar converses informals amb les entitats bancàries a principis d’aquest any, però fins avui dia no s’ha formalitzat cap multa.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/09/2015

Figueres (Alt Empordà).-

El 2014 la ciutat de Figueres, a l’Alt Empordà, va executar el 37% dels desnonaments de la província, una xifra que visibilitza problemàtiques greus d’emergència habitacional a la nostra ciutat. L’any 2010, de fet, el Pla Local d’Habitatge de l’Ajuntament ja detectava la necessitat prioritària de “satisfer les demandes d’habitatge, especialment les socials”. Malgrat que el pla estratègic contemplava una creació progressiva d’habitatges destinats a polítiques socials que culminaria amb una xifra de 110 habitatges aquest 2015, la ciutat té, a dia d’avui la ciutat té només 37 pisos destinats a aquests fins. El 2014 s’aprovava al ple municipal la moció per multar les entitats bancàries i els grans propietaris amb pisos buits. Tot i que en els inicis d’aquest any, el 2015, l’Ajuntament havia començat les converses els bancs i propietaris per a la cessió, no hi ha més notícies sobre el desplegament efectiu de les accions que indicava la moció. Estrenat el nou curs polític, l’Ajuntament de Figueres haurà de respondre a la modificació de la legislació que ha comportat l’aprovació de la ILP de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica (des del 6 d’agost llei 24/2015), que a més d’aturar els desnonaments i els talls de subministraments bàsics, atribueix a les administracions locals un paper fonamental en el control de la seva aplicació. 

Els desnonaments i l’emergència habitacional  

Segons les dades dels Jutjats de Figueres, l’any 2013 el municipi de Figueres va registrar un total de 785 procediments de desnonament. 322 d’aquests llançaments van ser per judici verbal de desnonament o, el que és el mateix, per impagament de lloguer. Els 463 restants es van efectuar per execució hipotecària. En el darrer any, el 2014, els desnonaments han patit un lleuger descens: del total de 728 desnonaments, 323 han estat per impagament de lloguer i 405 per execució hipotecària. Sembla evident, doncs, el que algunes plataformes han detectat en els últims anys: un increment exponencial de les execucions de lloguer i un inici de canvi de tendència que posarà al capdavant els llançaments judicials en les llars que no són de propietat.

Però malgrat la tímida davallada dels procediments d’execució a la ciutat de Figueres, les dades esdevenen esgarrifoses si les comparem amb la resta de la província. Aquest últim any, les comarques gironines van patir un total de 1955 desnonaments arreu del territori (per impagament de lloguer i per execució hipotecària), segons les dades de la Judicatura. Si comptabilitzem el nombre total de desnonaments a Figueres aquest any (728) trobem que un 37% dels llançaments efectuats a la província se situen a la nostra ciutat.

Segons els Serveis Socials de l’Ajuntament de Figueres, les principals problemàtiques en matèria d’habitatge se centren en l’emergència habitacional. Els perfils més afectats per aquesta situació són: persones i famílies sense llar, que viuen en albergs i pensions; afectades per desnonaments dictats per sentència judicial; persones i famílies amb greus conflictes familiars que no poden romandre al seu domicili i persones; i unitats familiars sense una alternativa d’habitatge després d’una declaració municipal de ruïna del seu habitatge habitual.

Per afrontar aquesta emergència social que suposa la manca d’habitatge, l’Ajuntament de Figueres disposa de recursos d’acompanyament i assessorament per a les persones en situació d’emergència residencial, concretament per a figuerenques properes a ser objecte de processos de desnonament. El Col·legi d’Advocats de Figueres realitza assessorament jurídic des d’aquest 2015 a persones afectades per processos d’execució hipotecària o per impagament de lloguer. També la Fundació SER.GI ha firmat un conveni de col·laboració amb el Consistori de suport a les unitats de convivència que poden perdre el seu habitatge.

L’Ajuntament de Figueres reserva també una partida dels Serveis Socials a les prestacions per satisfer les problemàtiques residencials de la ciutat. Aquests ajuts es poden destinar a l’accés o manteniment de l’habitatge habitual, al complement pel pagament de lloguers socials per unitats de convivència sense recursos econòmics suficients i a les quotes d’amortització del préstec hipotecari o rendes de lloguer. Aquest 2015, el pressupost per a les ajudes de subministrament d’aigua, de subministrament de llum, de subministrament de gas, les ajudes pels rebuts de lloguer, les ajudes per les finances i altres despeses és de 175.000 euros. El 28 de juliol d’aquest any, els Serveis Socials ja havien utilitzat un 65% d’aquest fons. 

Entitats socials com la Taula Energètica de Figueres han alertat sobre la insuficiència dels recursos econòmics destinats a cobrir aquestes ajudes. Són nombrosos els comunicats de l’entitat en els quals s’afirma l’existència de nombroses famílies en risc d’exclusió social, que no poden optar a les ajudes de l’Ajuntament de Figueres en matèria d’habitatge. De fet, els membres d’aquesta plataforma sovint realitzen acompanyaments a persones i famílies i exerceixen pressió perquè se’ls atorguin ajudes o ofereixin alternatives d’habitatge a la seva situació d’emergència.

L’octubre de 2010 la regidoria d’Habitatge de Figueres impulsa un nou Pla d’Habitatge Local (PHL). Aquest document tècnic, que contemplava una diagnosi de les mancances en habitatge del moment i una pla d’actuació, pretenia guiar la política en aquesta matèria durant els següents cinc anys (és a dir, fins al 2015, l’any actual). Per una banda, el PHL identificava com a prioritat “satisfer les demandes d’habitatge, especialment les socials”. Ho justificava, per exemple, amb el percentatge de llars que no podien accedir al mercat lliure segons els seus ingressos familiars mensuals nets i que no disposaven d’una propietat (entre el 55,2 i el 66% de les llars totals). L’estratègia a seguir, segons el document, se centraria en mobilitzar “obra nova, de segona mà i habitatges buits”. L’Ajuntament de Figueres, segons el pla, dotaria la totalitat de les mesures d’un pressupost de 8.016.923 d’euros. 

El pla preveia també un calendari que contemplava un increment progressiu dels habitatges destinats a l’atenció de les necessitats en matèria d’habitatge que culminaria amb l’existència de 110 pisos el 2015. Actualment, el nombre d’habitatges destinats a aquest tipus de polítiques és de 37, una xifra molt allunyada dels 110 pisos que contemplava el pla per aquest 2015. Xifra que, recordem, es basava en les necessitats detectades l’any 2010, quan tot just començaven a organitzar-se les plataformes com la PAH i els col·lectius pel dret a l’habitatge digne; quan amb prou feines es coneixia l’emergència habitacional que pateixen encara els municipis de Catalunya.

La gestió dels pisos destinats a polítiques socials a Figueres és, també, quelcom a tenir en compte per valorar la tasca de la regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament. Dels 37 immobles de què disposa l’Ajuntament de Figueres per atendre les necessitats en aquest àmbit, 16 són cedits per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a través d’un conveni. Aquests pisos tenen un ús de caràcter temporal i estan ocupats per persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat, a excepció de 2, que es reserven a situacions d’emergència habitacional. La resta són també cessions, bé provinents d’entitats bancàries per destinar-los a lloguer assequible (nou pisos) per una banda; o bé provinents dels habitatges gestionats per entitats o fundacions privades (onze pisos). Recentment, l’Ajuntament de Figueres ha adquirit un immoble.

Sigui quin sigui el caràcter i la gestió d’aquests habitatges podem constatar, almenys, dues situacions pel que fa a la disponibilitat de recursos residencials de l’Ajuntament de Figueres. Per una banda, el Consistori només té un pis (d’adquisició recent) en propietat per destinar-lo a polítiques socials, ja sigui al lloguer social, l’emergència habitacional o per a altres tipus de necessitats. Per altra banda, i guardant molta relació amb la primera situació, la regidoria d’Habitatge vira cap a l’externalització de la gestió de les seves competències en matèria d’habitatge: a banda dels immobles cedits per la Generalitat de Catalunya o les entitats bancàries, la resta de pisos són propietat de tercers amb els quals el consistori ha aprovat un conveni de col·laboració. Per últim, constatem el caràcter temporal de bona part dels immobles de l’Ajuntament destinats a polítiques socials. Són habitatges que es conceben per a situacions puntuals, no per a què esdevinguin llars on les figuerenques puguin gaudir permanentment i amb garanties d’un habitatge.

En l’administració de pisos destinats a polítiques socials cal tenir en compte, també, que la llei LRSAL (llei 27/2013) de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local contempla que els ajuntaments s’adaptin a les seves previsions dins els terminis establerts. Aquesta llei obliga als consistoris catalans a disposar en un termini de 20 anys d’un parc mínim d’habitatge destinat a polítiques socials del 15% respecte del total de habitatges principals existents. Amb les dades actuals, trobem que Figueres té un parc d’habitatges total de 17351 immobles. Això significaria que 2603 habitatges de Figueres haurien de ser habitatges destinats a qualsevol de les modalitats de les polítiques socials.

El febrer de 2014 el ple va aprovar a proposta de la PAPH Figueres una moció que multava les entitats bancàries amb pisos buits amb sancions de fins a 100.000 euros. El text es plantejava en l’estela de les actuacions que havia inaugurat l’Ajuntament de Terrassa emparant-se en la llei d’Habitatge 18/2007, que tipifica determinades mesures que les administracions han d’adoptar per a evitar la desocupació permanent dels immobles. Durant els mesos consecutius a l’aprovació de la moció, la PAPH va acudir al ple per exercir pressió perquè s’iniciessin els procediments per desplegar la moció. El govern va iniciar converses informals amb les entitats bancàries a principis d’aquest any, però fins avui dia no s’ha formalitzat cap multa i sembla que el procés s’ha paralitzat. Quelcom similar ha ocorregut amb l’aprovació de la moció per evitar els talls de subministraments aprovada el passat abril: el govern municipal encara no s’ha pronunciat sobre l’adopció de les mesures concretes que contempla el text.

El 20 de juliol, el regidor de Serveis Socials i Habitatge, Pere Casellas, presentava les directrius dels Serveis Socials per a la nova legislatura. Com ja vam analitzar en un article publicat en aquest portal, les mesures en matèria social anaven encaminades a combatre el “frau” en l’adjudicació de prestacions socials, la no acceptació de “pressions” de plataformes i entitats ciutadanes i la lluita contra el “frau” elèctric. Després de les primeres actuacions en aquest sentit, l’Ajuntament de Figueres comunicava que havia iniciat, també, un pla d’actuació per combatre l’ocupació de pisos buits. Com en les anteriors mesures, el regidor no donava dades concretes sobre la situació social i familiar de les persones d’aquests habitatges. 

Segons dades dels Serveis Socials, l’Ajuntament té controlats 170 immobles ocupats. 120 d’aquests pisos són habitats per usuàries dels Serveis Socials de la ciutat amb un alt risc d’exclusió habitacional. No és una dada menor: Quasi el 71% d’aquestes ocupacions són producte de la manca d’alternativa habitacional. Però la falta de coneixement de la situació de les famílies d’aquests 50 pisos restants no és determinant per concloure que es tracti d’una situació diferent: des de la PAPH de Figueres recorden que sovint les afectades que arriben a la seva assemblea tenen un “profund desconeixement de l’existència i la tasca dels Serveis Socials de la ciutat”.  

Després de ser aprovada pel Parlament de Catalunya el passat mes de juliol (a petició de diverses entitats i organismes com la PAH, l’Aliança per la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC), la ILP de mesures urgents per fer front a l’Emergència habitacional i a la pobresa energètica ha començat a ser vigent el 6 d’agost. La llei 24/2015 (nom que finalment ha rebut la ILP) modifica la legislació en matèria d’habitatge a Catalunya però comporta també que des de l’administració local s’adoptin mesures per garantir-ne l’aplicació. 

Una de les novetats que incorpora el document és la distinció entre desnonaments d’habitatges de grans i de petits propietaris. En els desnonaments de les entitats financeres, fons voltor o altres grans propietats s’estableix l’obligatorietat de què aquests realitzin una oferta de lloguer social per un període de mínim tres anys a les persones o unitats familiars que no tinguin una alternativa d’habitatge pròpia (és a dir, en els desnonaments de primer habitatge). Per altra banda, en el cas dels petits propietaris, s’estableix que siguin les administracions públiques (aquí entraria també el paper de les administracions locals) les obligades a proporcionar ajudes o a cercar un habitatge per al reallotjament. Pel que fa a la mobilització del parc d’habitatges buits (que ja contemplava la moció aprovada el ple de Figueres l’any 2014 a través de les multes a les entitats bancàries) la nova legislació també permet la cessió obligatòria de pisos buits de propietat de persones jurídiques per un període de 3 anys.

Els ajuntaments, doncs, tenen una gran responsabilitat a l’hora de fer efectives les mesures que proposa la nova legislació. Com ens assegura Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC i una de les promotores de la ILP, “a banda dels ajuts i el reallotjament, en el cas del lloguer social obligatori són els ajuntaments els que han de controlar que s’ha dut a terme aquesta oferta i que entra dins els termes establerts per la llei (que no sigui massa car, per exemple). Els propietaris han de comunicar en 3 dies l’oferta que han fet als municipis. Aquesta tasca de control de la implementació de la llei, que s’haurà de fer també amb els jutjats, és molt rellevant”. 

Escorihuela ens explica que “Serveis Socials i Habitatge hauran de treballar de forma conjunta i els tècnics d’habitatge, per tant, tindran un paper fonamental per al desenvolupament de les mesures”. És per això que les entitats i institucions promotores de la ILP estan elaborant, conjuntament amb la Secretaria d’Habitatge, una guia d’implementació de la llei 24/2015 adreçada als municipis. Aquest protocol d’actuació, pretén “clarificar alguns aspectes de la llei i facilitar que els ajuntaments la implementin, ja que són els ens encarregats de fer-ho i també els que pateixen de forma més directa la manca d’habitatge dels seus ciutadans”. 

Malgrat l’aprovació de mocions al ple destinades a emprendre mesures per fer font a l’emergència habitacional en els darrers anys, l’Ajuntament de Figueres haurà d’encaminar-se aviat a resoldre les mancances en polítiques d’habitatge de la ciutat.

La situació actual de l’habitatge a Figueres obliga al Consistori a no perllongar més la posada en marxa d’actuacions contundents que s’adaptin a les necessitats d’un municipi que, segons les dades oficials de Serveis Socials i els Jutjats de Figueres, pateix una situació alarmant de desigualtat social. Es fa evident, també, que els recursos dels quals disposen les treballadores socials és insuficient.

L’aprovació de la ILP de mesures urgents per afrontar l’emergència habitacional i la pobresa energètica ofereix algunes eines per a traçar un pla d’habitatge que pugui cobrir parts de les necessitats socials a Figueres amb certes garanties. Tot i així, posa l’Ajuntament figuerenc en una tessitura complexa donada la situació exposada en aquest reportatge. Però ja no hi ha escapatòria. La ILP mostra les directrius per resoldre determinades necessitats en l’àmbit de l’habitatge però, també, exigeix responsabilitats a l’hora de vetllar pel compliment de la llei.