ELS DISCRETS MONUMENTS A FRANCESC FERRER I GUÀRDIA QUE HI HA A BARCELONA

Reivindicació del company anarquista Francesc i Guàrdia 

[Barcelona 20/09/2015] 

Barcelona ha dedicat tres monuments a Francesc Ferrer i Guàrdia, és la personalitat amb més dedicatòria monumental. Però certament no són a llocs cèntrics. Són els monuments amagats a Francesc Ferrer i Guàrdia, anarquista, pedagog, lliurepensador i francmaçó. 

La història ve de lluny. L’Ajuntament va votar el 9 d’agost de 1931 l’erecció d’un monument en honor a Francesc Ferrer i Guàrdia. La ciutat on havia mort li rebia així un homenatge. El 27 de juny de 1934 s’havia posat la primera pedra d’un monument en honor al pedagog al grup de les cases barates Eduard Aunós, com la segona no va arribar a posar-se mai aquesta no entra a la llista dels monuments. 

Monument que hi ha a Montjuïc

Dels tres monuments, el primer està a Montjuïc. Al final de les escales que pugen des del darrera del Palau Nacional trobem una figura que porta una torxa. Aquest monument va ser inaugurat un plujós dia 13 d’octubre de 1990 per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall. La idea d’aixecar un monument la promovia la fundació que porta el nom del pedagog llibertari i va ser recollida per l’Ajuntament i es va pensar que el lloc adient era Montjuïc, on Ferrer i Guàrdia havia perdut la vida com a màrtir del lliurepensament tot just 81 anys abans. El monument és una còpia del que hi ha a la Universitat Lliure de Brussel·les feta per l’Ajuntament d’aquella ciutat belga, aixecat per August Puttemans el 1911, destruït pels nazis i tornat aixecar després de la Segona Guerra Mundial interimperialista. L’autor del monument de Montjuïc és el belga Robert Ghysels. A la part del darrera es va afegir una sentida inscripció:  A / FRANCESC FERRER I GUÀRDIA / FUNDADOR DE L'ESCOLA MODERNA / (1859-1909) / BARCELONA REPARA AMB / AQUEST MONUMENT MOLTS / ANYS D'OBLIT I D'IGNORÀNCIA / D'UN HOME QUE VA MORIR / PER DEFENSAR LA JUSTÍCIA / SOCIAL, LA FRATERNITAT I LA / TOLERÀNCIA /AJUNTAMENT DE BARCELONA / FUNDACIÓ FERRER I GUÀRDIA / 13 d'octubre de 1990. 

Monument a l’entrada de la Facultat de Ciències d’Empresarials

El segon monument es troba just a l’entrada de la Facultat de Ciències d’Empresarials, a la zona universitària. Es tracta d’un baix relleu fet per set estudiants de Belles Arts de la ciutat de Carrara, sota la direcció de Dominique Strootbont, que reprodueix el dibuix fet per Flavio Costantini sobre l’afusellament de Ferrer i Guàrdia. Va ser inaugurat el 16 d’octubre del 2001. 

Monuments en honor a Ferrer es troba a la seu de l’Institut de Ciències de l’Educació

I el darrer dels tres monuments en honor a Ferrer i Guàrdia es troba a la seu de l’Institut de Ciències de l’Educació, al complex de les antigues Llars Mundet, a la Vall d’Hebron. El aleshores degà Xavier Hernández va proposar realitzar un homenatge a l'il·lustre pedagog llibertari. Es va pensar en un conjunt format per pupitres on hi ha una llàntia votiva permanentment encesa. Finalment els problemes pressupostaris fan que l’obra no surti endavant. En el seu lloc es col·loca un bust de Ferrer i Guàrdia que la família d’un professor de Calafell tenia a casa seva. El bust era fet per Josep Cardona, el mateix autor que l’estàtua de l’Àngel Guimerà de la plaça Sant Josep Oriol. Se’l pot veure als jardins del davant de l’església de les velles Llars Mundet. 

Tomba buida de Ferrer i Guàrdia en el mausoleu dedicat el novembre de 1937 al pedagog llibertari i a Durruti i Ascaso

A més, hi ha les tres tombes monumentals al cementiri de Montjuïc, una dedicada a Francesc Ferrer i Guàrdia, que es van construir amb motiu de la mort en combat dels anarquistes Francisco Ascaso a Barcelona el de 20 juliol de 1936 i Buenaventura Durruti a Madrid el 20 de novembre de 1936, ambdós destacats militants anarquistes molt amics dels anarquistes i maçons --com Ferrer i Guàrdia-- Hem Day i Léo Campion, que els havien amagat a Brussel·les el 1924 durant la dictadura de Primo de Rivera i els van ajudar a fugir a Cuba, essent novament acollits a Brussel·les per aquests dos companys el 1927 quan després de ser empresonats a París van ser expulsats de l'Estat francès. Actualment aquestes tombes de Durruti, Ascaso i Ferrer i Guàrdia es troben buides ja que l’Ajuntament de Barcelona durant la dictadura franquista va fer cremar els seus ossos a l’ossera del cementiri amb el pretext que ningú pagava el manteniment d’aquestes inhumacions.