El cofre panameny de Jordi Pujol Ferrusola

Jordi Pujol Ferrusola va moure d'Andorra a una fundació panamenya una fortuna engreixada, suposadament, a còpia de mossegades, segons els investigadors

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/09/2015 

Queralbs (Ripollès).- 

Jordi Pujol Ferrusola quan va declarar a la comissió d'investigació del Parlament de Catalunya

D'Andorra a la fundació Kopeland de Panamà. Aquest és el viatge que la fortuna amassada al Coprincipat d’Anforra per Jordi Pujol Ferrusola, presumptament a còpia de comissions il·legals, va efectuar, segons una de les principals conclusions dels investigadors sobre la comissió rogatòria remesa per les autoritats andorranes, publica El Confidencial. Jordi Pujol Ferrusola hauria concebut aquesta fundació el 2011 per amagar els fons obtinguts mitjançant mossegades. Kopeland tenia, d'entrada, un patrimoni social de 10.000 dòlars i fou creada amb les signatures de dos suposats testaferros. No hi consta el nom de Pujol Ferrusola: les lleis panamenyes permeten que companyies estrangeres puguin crear fundacions tot amagant la identitat dels administradors. 

Les dades del Registre panameny publicades per El Confidencial indiquen que Kopeland pertany a una societat mercantil de Belize, Global Services Advisory Limited, que formaria part d'una suposada trama per amagar la seva fortuna. En aquest sentit, és significatiu el fet que estigui domiciliada en la mateixa direcció que la filial a Belize del despatx Alemán, Cordero, Galindo & Lee, el mateix que va constituir Kopeland. La UDEF considera que Kopeland, que fou dissolta el 2014, és una troballa important que demostra que Jordi Pujol Ferrusola va moure fils per eludir la Justícia.  

Els Pujol i Panamà 

En el mapamundi de les suposades activitats amb què es relaciona a membres de la família Pujol, Panamà ocupa un lloc destacat. Segons Gustavo Shanahan, un dels socis de Jordi Pujol Ferrusola a l'Argentina, aquest va invertir, "de cop" i "en negre", més de 9 milions d'euros (12 milions de dòlars) en el Puerto de Rosario des de tres paradisos fiscals: Suïssa, Andorra i Panamà. A més,  Jordi Pujol Ferrusola va intentar dur a terme, entre altres operacions al país centreamericà, una molt gran al Canal de Panamà que va acabar sent un fiasco. Havia d'aconseguir els contactes polítics, però, segons paraules de François de Seroux, un expert en gestió de fons internacionals, publicades per Economía Digital, tot plegat va quedar en no res entre promeses incompletes: no es van sumar suficients diners per competir per l'adjudicació de l'obra i s'ignora quants diners van perdre els inversors en aquest intent. Seroux va indicar que es tractava d'una operació de blanqueig de més de 250 milions de dòlars procedents de paradisos fiscals. 

Segons va publicar l'agost El Confidencial, citant les dades remeses per Andorra a l'Audiència Nacional, Jordi Pujol Ferrusola va extreure més de 5 milions d'euros del Coprincipat andorrà arran de l'inici de les investigacions sobre ell. Les transferències van anar a parar, principalment, a Panamà. Segons les darreres informacions revelades pel mateix digital, el destinatari era Kopeland. 

D'altra banda, a Oleguer Pujol Ferrusola també se'l vincula amb Panamà. En concret, com a gestor de societats en aquest país -entre molts altres paradisos fiscals-. Així mateix, l'Agència Tributària va informar l'Audiència Nacional espanyola que part de la fortuna que Oleguer Pujol té al Carib es troba a comptes bancaris de tres societats radicades a les Bahames amb vincles amb societats de Panamà.

Des que va arribar al Govern de la Generalitat, l'any 1980, Jordi Pujol Soley va implementar la pràctica de la menjadora: l'atorgament de subvencions i de tota mena d'ajudes (adjudicacions de contractes, estudis, externalitzacions, préstecs, avals...) a càrrec dels pressupostos de la Generalitat per tal de crear una legió d'estómacs agraïts, dependents de la mamella pública i, en definitiva, de Convergència Democràtica de Catalunya. La compra de complicitats i voluntats en àmbits estratègics de la societat catalana -sector financer, mitjans de comunicació, associacions empresarials, entitats culturals, cercles intel·lectuals, cacics locals, Església catòlica, centres d'esbarjo...- tenia una finalitat primordial: la consolidació i la perpetuació de la dinastia Pujol, originària de Darnius, en la cúspide del poder a Catalunya. Una menjadora sigui tan estesa i fastigosa com aquí.  

El pujolisme --que perviu actualment en tot la seva esplendor, malgrat el descens a l'infern de la corrupció del seu fundador-- ha creat una societat malalta, fonamentada en l'opi de la subvenció i del "tu ja m'entens". Les institucions que han caigut en mans convergents --la Generalitat, però també les diputacions, els consells comarcals i els ajuntaments-- s'han convertit en repartidores que nodreixen un exèrcit de fidels fanatitzats, disposats a tot per tal de no perdre els seus petits privilegis.

Els plans successoris de la dinastia Pujol es van estroncar l'any 2012, quan una jutgessa de Lugo, Pilar de Lara, que investigava una xarxa de corrupció a Galícia (el cas Pokemon), va descobrir casualment, en unes escoltes telefòniques, que la trama també tenia ramificacions al Principat de Catalunya i que hi estava involucrat Oriol Pujol Ferrusola. Aquest fet, i la posterior imputació de qui era secretari general de CDC i candidat in pectore a la presidència de la Generalitat, marca el temps que estem vivint ja que els Pujol de Darnius no accepten l'evidència: els han enxampat amb merda fins al coll i això, en les democràcies occidentals, es paga amb l'ostracisme polític i davant l'administració de justícia, calvari processal i descrèdit familiar. En aquesta tessitura desesperada, el mecanisme de la menjadora és més imprescindible que mai per alimentar la tropa que té per missió aconseguir la impunitat dels Pujol. Els soldats pujolistes –mercenaris, com Artur Mas, o voluntaris-- tenen una missió d’obeir i fer de comparsa.