dimecres, 2 de setembre del 2015

Concentració a Girona en solidaritat a les milers de persones refugiades que fugen de la guerra de Síria

Desenes de persones solidàries van concentrar-se ahir davant la subdelegació del Govern espanyol a Girona sota el lema «Cap persona és il·legal, els refugiats tampoc - no més morts, ni al Mediterrani ni enlloc» 
 


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/09/2015 
Girona (Gironès).- 

Desenes de persones solidàries van concentrar-se ahir dimarts a la tarda davant la subdelegació del Govern espanyol a la ciutat de Girona sota el lema «Cap persona és il·legal, els refugiats tampoc - no més morts, ni al Mediterrani ni enlloc», en una convocatòria de la gironina Xarxa pels Drets Socials.
  
En la concentració es va criticar les polítiques de la Unió Europea caps a les persones refugiades i es va reclamar solidaritat cap a la  gent refugiada siriana. També es va demanar que Girona i altres poblacions pugin acollir-ne.
En aquest sentit, segons DIAGONAL l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va llançar la primera pedra divendres passat. Al seu perfil de Facebook, anunciava la voluntat que l'Ajuntament barceloní "es posés a treballar per impulsar una xarxa de ciutats refugi", moguda per les notícies que arribaven sobre la crisi de refugiats que es viu a Europa i la Mediterrània. "Volem ciutats compromeses amb els drets humans i amb la vida, ciutats de les quals puguem sentir-nos orgullosos", afirmava a la xarxa social. Tot just quatre dies després, sembla que la iniciativa està en marxa, amb el suport d'algunes de les ciutats on es va produir un canvi polític arran de les darreres eleccions locals, com València o Madrid.  

El projecte desafia directament el Govern espanyol, que fins ara havia rebutjat la quota de refugiats que li sol·licitava la Unió Europea --una mica més de 5.800-- i afirmava que només n'acolliria 2.739. No obstant això, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va matisar la seva resposta ahir al matí i, en una roda de premsa conjunta amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, va afirmar que es mostrava disposat a modificar aquest contingent a l'alça.
Paral·lelament, a Barcelona, l’alcaldessa Colau i el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, es reunien amb una dotzena d'ONG i col·lectius especialitzats a millorar l'acollida de persones que sol·liciten asil i, d'aquesta manera, donaven el tret de sortida a la creació d'una "xarxa amb altres ciutats de l'àrea metropolitana, catalanes i de l'Estat espanyol que manifestin la mateixa voluntat", anunciava l'alcaldia en un comunicat emès després de la trobada. Pisarello remarcava que l'objectiu és "donar respostes, algunes immediates i altres més estables, generar estructures i dotar de recursos l'acollida a les persones migrants". A més, l'equip de Colau va donar un toc d'atenció al Govern espanyol, li va reclamar "que faci arribar més recursos a les ciutats per destinar-los a aquest àmbit" i el va instar a augmentar les quotes de refugiats que rep el Regne d’Espanya. 
 
Les mesures que planteja el consistori de Barcelona impliquen atacar el problema des d'un punt de vista multidisciplinari, atenent "camps com l'habitatge, l'assessorament, el treball social, l'atenció psicològica o serveis de traducció i intèrprets". Una primera mesura ha estat enfortir el Servei d'Atenció a l'Immigrant, Emigrant i Refugiat duplicant la seva partida pressupostària destinada a l'allotjament temporal de 100.000 a 200.000 euros. Així mateix, Pisarello s'ha compromès a "recollir els oferiments de persones disposades a acollir refugiats o ajudar en el moment de la seva arribada i estada a la ciutat, per articular-los amb l'ajuda de les entitats i ONG especialitzades".  

Ciutats catalanes com Sant Feliu de Llobregat o Sabadell, així com grans urbs de la resta de l'Estat, com Madrid o València, ja han anunciat que se sumen a la iniciativa, que podria créixer durant les pròximes hores amb l'adhesió d'altres ciutats com Terrassa, on el cap de llista de Terrassa en Comú, Xavi Matilla, ha anunciat que el seu grup se suma "a la iniciativa de l'alcaldessa de Barcelona per construir una xarxa de ciutats refugi que doni resposta a la tragèdia de les persones que necessiten acolliment", tot interpel·lant el govern municipal perquè "reculli la proposta". 

Madrid també recollia el guant i, ahir al matí, va anunciar que se suma a la xarxa de ciutats solidàries i que estudiarà mesures per cooperar en l'atenció a les persones refugiades. "Madrid té un caràcter obert i solidari, especialment amb aquelles persones que es veuen obligades a fugir de l'horror de les guerres. Per això l'Ajuntament de Madrid se suma a la xarxa de ciutats d'acollida proposada per l’Ajuntament de Barcelona i, els pròxims dies, plantejarà recursos i mesures per afrontar solidàriament el drama dels refugiats", indicava l'Ajuntament madrileny mitjançant un comunicat. A més, el consistori regit per Ara Madrid se sumava a les crítiques al Govern espanyol tot afirmant: "Resulta preocupant que el govern d'Espanya només hagi acceptat acollir una part dels refugiats que sol·licita la Unió Europea per gestionar una crisi humanitària d'aquestes dimensions i alarmant que no hi destini els fons necessaris per afrontar-la". 

D'altra banda, l'alcalde de València, Joan Ribó, ja va declarar abans d'ahir que la ciutat que dirigeix també se sumaria a la xarxa d'acollida. No obstant això, es va mostrar caut i va manifestar que esperaria a saber "què farà la Generalitat Valenciana i què farà el Govern d'Espanya". 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada