 |
| Arrimadas i Rivera valorant els resultats del 27-S, quan tothom cridava 'Catalunya és Espanya! |
Ciutadans recull el vot abstencionista del subproletariat domèstic
i constitueix un perill
contrarevolucionari de primer ordre en aquest moment de gran depressió
capitalista
[28/09/2015] La Gatinada Negra
L’abstenció històrica del subproletariat (*) a Catalunya
s’ha transformat en un perillós vot populista patriota espanyol que recull els
principis feixistes de la Falange de José Antonio i del partit feixista de
Mussolini: el vot a Ciutadans, un projecte polític espanyol de laboratori
dissenyat a partir de 1965 --a través de la revista ÍNDICE (on hi escrivia Ivan
Tubau (**)) i el SEU-- per un cas de fracassar el PSOE i les dretes clàssiques
en la Segona Restauració Borbònica. En el 27-S el subproletariat de Catalunya
massivament deixa l’abstenció passiva i aconsegueix dos fenòmens històrics al
Principat:
1.- Que l’abstenció desaparèixer del mapa, ja que el 25%
d’abstenció en aquest plebiscit parlamentarista burgès sigui únicament de caire
tècnic (un munt de persones mortes que consten en el cens electoral i no
s’esborren, malats, persones que treballen a l’estranger i no han aconseguit
poder votar i altres circumstàncies individuals que res tenen a veure amb una
abstenció política activa de caire llibertari o bordiguista).
2.- Que el feixisme, en una forma subtil pròpia de la
societat de consum, gràcies al vot massiu del subproletriat hagi aconseguit 25
cadires al Parlament de Catalunya, un grup parlamentari, anomenat Ciutadans
(C’s), que la seva missió principal, sota la falsa bandera de “regeneració
política” aspira a partit únic espanyol i que a nivell domèstic català farà tot
el possible, amb la consigna patriòtica de ‘Catalunya és Espanya’, per dividir
el proletariat i salvaguardar la monarquia borbònica, la unitat de l’Estat
espanyol i la contrarevolució a tots els nivells.
Cal recordar que en la fundació de Ciutadans hi ha el
precedent del Foro Babel (abril de 1997), club polític més endavant ampliat a
partir del manifest «Por la creación de un nuevo partido político en Cataluña»,
presentat a Barcelona el 7 de juny de 2005. En aquest projecte populista
espanyol a més de gent procedent de l’anomenat anarcofeixisme o falangisme d’esquerres
hi trobem gent procedent de les Noves Generacions de PP --com ara el líder
Alberto Rivera Díaz (Barcelona, 15 de novembre de 1979)--, elements de la CIA --com
ara l’eurodiputat Javier Nart Peñalver (***), amb vinculacions manifestes amb la
Contra de Nicaragua (Comandante Zero)--, o del PSC, com ara de Francesc de Carreras
(****), també procedent del mateix partit que Javier Nart.
(*) El Subproletariat --lumpenproletariat en alemany-- és un
terme encunyat per Karl Marx per referir-se a la classe social més baixa de la
societat. Aquesta classe agrupa tota aquella població que es troba a la misèria
i que no pot (o no vol) vendre la seva força de treball. Dins aquest grup,
segons Marx, hi trobem lladres, prostitutes, criminals, estafadors, aturats
crònics, incapacitats, desarrelats, captaires, rodamóns, etc. En èpoques de
crisi un gran nombre de joves nodreix el subproletariat, atès que no poden
trobar la possibilitat d'entrar en el procés productiu com a proletariat i així
poder vendre la seva força de treball a canvi d'un salari. Marx i Engels
defineixen aquest terme per primera vegada en la seva obra conjunta La
Ideologia alemanya (1845) i posteriorment Marx anirà aprofundint-hi en diverses
obres. Segons Marx, el subproletariat no tenia motius reals per a participar en
la revolució social i, de fet, considerava que estaven interessats a preservar
l'estructura de classes actual, ja que els membres del subproletariat sovint
depenen de la caritat de la burgesia i l'aristocràcia per a la supervivència
diària. En aquest sentit Marx veia el subproletariat com una força
contrarevolucionària, com es va demostrar primer amb el partit feixista de
Mussolini i després el partit nazi d’Hitler, formacions polítiques que en
principi enquadraven sectors del lumpenproletariat. Aquesta definició de Marx
ha influenciat nombrosos sociòlegs, marxistes o no, que en l'actualitat
utilitzen aquest terme per a referir-se a aquells que viuen com a víctimes de
la societat moderna, apartats del mercat de treball, vivint dels serveis
socials, captaires i també persones que es guanyen la vida de maneres mal
vistes per la societat, com ara lladres, estafadors, prostitutes, traficants de
drogues, etc., però que depenen de l'economia formal per a sobreviure al dia a
dia.
(**) Ivan Tubau Comamala (Barcelona, 1937) és un periodista
cultural de premsa i televisió, poeta i estudiós del còmic. Cofundador de
Ciutadans. Quan només tenia 4 anys, el seu pare, un exiliat de la CNT, va morir
en sortir del camp de concentració d'Argelers. Va ser captat pel serveis
d’Intel·ligència de l’Estat, a cura del coronel José Luis Cortina Prieto, quan
es preparava la monarquia postfranquista, on els serveis de l’exèrcit
s’infiltraven en sectors llibertaris i del PSOE. A Madrid va estudiar art
dramàtic i periodisme i es va doctorar en Filologia francesa. Va optar per
dedicar-se al periodisme. Sent professor en la facultat de periodisme va
impartir l'assignatura de Periodisme Cultural a la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB) i va ser columnista de l'edició barcelonina d'El Mundo. El 7 de
juny de 2005, al costat d'altres catorze intel·lectuals espanyolistes --la
majoria, periodistes, editors, articulistes o professors universitaris-- va
presentar a Barcelona un manifest titulat «Por la creación de un nuevo partido
político en Cataluña».
(***) Javier Nart Peñalver, nascut a Laredo (Santander) el 1947, des de nen va
viure a Bilbao. És un advocat, polític, ex-corresponsal de guerra i escriptor
espanyol. Actualment exerceix de líder de Ciutadans al Parlament Europeu. La
seva trajectòria professional comença en la seva etapa com a corresponsal de
guerra, l'any 1977, a les zones amb conflictivitat: a Nicaragua durant la denominada
revolució sandinista, al Iemen, a Zimbabwe, al Líban, a Palestina, a Cambodja,
a Laos, a l'Iran, a l'Iraq o al Txad entre d'altres. Posteriorment es va
convertir en el promotor i el relator de la Comissió de Juristes Espanyols als
territoris ocupats a Palestina i va assumir el càrrec d'assessor en temes de
política internacional a la Presidència del Govern espanyol i al Ministeri
d'Afers Exteriors entre el 1984 i el 1988. Durant la Segona Restauració
Borbònica va ser secretari general del Partit Socialista Popular Català (PSPC),
la secció catalana del Partit Socialista Popular (PSP) de Tierno Galván. Quan
el PSP es va incorporar al PSOE es va afiliar a aquest partit que,
posteriorment, va abandonar a principis de la dècada dels 90. Fa anys que és
cònsol honorari de la República del Txad al Regne d’Espanya, país que li va
atorgar una condecoració. Aquesta condició li va permetre dur a terme un paper
decisiu a l'alliberament dels tripulants detinguts a aquell país pel cas de
l'ONG El Arca de Zoé al novembre de 2007. En l'actualitat és eurodiputat de
Ciutadans, havent intervingut en diferents actes de la formació liderada per
Albert Rivera i tancant la llista del partit per Barcelona per a les eleccions
al Parlament de Catalunya de 2012. El 2014 va ser cap de llista del partit a les
eleccions al Parlament Europeu, després de concórrer a les primàries d'aquest
partit entre el 20 i 22 de febrer del mateix any. En aquestes eleccions
Ciutadans va aconseguir el dos eurodiputats (3,16% dels vots) al Regne d’Espanya
i Nart va ser escollit eurodiputat, juntament amb Joan Carles Girauta.
(****) Francesc de Carreras i Serra (Barcelona, 1943) és un
jurista i articulista català. És Catedràtic de Dret constitucional en la
Universitat Autònoma de Barcelona. Fill del destacat militant franquista
procedent de la Lliga Catalana Narcís de Carreras i Guiteras (La Bisbal d'Empordà,
16 d'agost de 1905- Barcelona, 11 d'octubre de 1991)), es va unir en el 1967 al
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). En la Segona Restauració Borbònica,
va considerar que el PSUC derivava cap al nacionalisme català en integrar-se en
Iniciativa per Catalunya i va abandonar la formació el 1986. Va treballar com a
expert jurista per la Generalitat de Catalunya, a través del Consell Consultiu
de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1981 i 1998, i ha col·laborat en
diaris com El País, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia. En aquest últim
col·labora habitualment en l'actualitat. La seva actitud crítica cap a, segons
ell, la deriva nacionalista catalana dels partits d'esquerres, tant l'antic
PSUC com el PSC, l'ha dut a participar en diverses iniciatives cíviques i
polítiques de Catalunya. A la fi de 1996, va intervenir activament en la
constitució i el desplegament del Foro Babel. L'activitat del club, bàsicament
articulada a través dels seus dos manifests (abril de 1997 i juny de 1998),
articles de diari i posicionaments públics, es va centrar a defensar el
bilingüisme a Catalunya i, entre altres posicions unionistes espanyoles, assenyalar
“la complicitat”, segons ell, dels partits d'esquerra en l'extensió de
l'hegemonia nacionalista catalana i plantejar la necessitat d'un nou model de
ciutadania, incloent i flexible, capaç d'integrar harmònicament el català i el
castellà en l'espai públic català. Per aquest lideratge al capdavant de Foro
Babel, Francesc de Carreras va ser guardonat en 1998 amb el IV Premi a la Tolerància
de l'Associació per la Tolerància de Barcelona. Amb l'entrada de Pasqual
Maragall a la presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, el 2003,
al capdavant d'una coalició tripartida entre PSC, ICV-EUiA i ERC, la classe
política catalana es va marcar com a objectiu la reforma de l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya. El gir nacionalista català dels partits d'esquerra,
singularment del PSC, va comportar Francesc de Carreres a unir-se a altres intel·lectuals
unionistes, com ara Arcadi Espada, Albert Boadella, Félix Ovejero Lucas, Félix
de Azúa o Ivan Tubau Comamala, en una crida a la societat catalana i van
demanar als ciutadans la seva mobilització en la creació d'un nou partit capaç
de superar tota posició catalanista. En el qual van concretar aquestes idees
en el manifest patriota espanyolista «Por la creación de un nuevo partido político
en Cataluña», que va ser presentat el 7 de juny de 2005 i va suposar l'inici de
la plataforma -posteriorment, associació- Ciutadans de Catalunya / Ciudadanos
de Cataluña en la qual Francesc de Carreras, juntament amb Espada i Boadella,
va tenir un protagonisme determinant. Aquesta associació, que va defensar el NO
en el referèndum estatutari de 2006, fou el germen del partit Ciutadans -
Partit de la Ciutadania que es va constituir en juliol de 2006. En les primeres
eleccions a les quals aquest partit es va presentar, les autonòmiques catalanes
de novembre de 2006, Francesc de Carreres es va integrar en un lloc simbòlic
(núm. 85) de la llista de Ciutadans de Barcelona, manifestant així el seu
suport al projecte que ell havia contribuït a impulsar. Ha estat present en
diferents actes del partit, destacant la seva participació en l'acte de
rellançament del partit C’s: "Cataluña somos todos" de 31 d'octubre
de 2009.
28 de setembre de 20015. LA GATINADA NEGRA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada