Roben l’estelada del castell de Begur

Una de les pintades a la part alta del castell

També van aparèixer diverses pintades i avui al matí l'Ajuntament tornarà a hissar la bandera 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 07/08/2015 

Begur (Baix Empordà).- 

Un escamot unionista espanyol establert a l’Empordà i que tothom coneix va robar la matinada de dimarts a dimecres l'estelada que oneja des de fa anys dalt d'un màstil del castell de Begur (Baix Empordà), a la part més alta del poble, on hi les estructures medievals estan sobreposades a un jaciment arqueològic ibèric. A més, van aparèixer unes pintades amb inscripcions «fora estelada». Davant aquests fets, l'Ajuntament es planteja instal·lar una càmera de videovigilància al castell i avui al mig matí tornaran a hissar l'estelada. 

Segons va informar ahir l'Ajuntament en un comunicat, els fets van passar la nit d'aquest passat dimarts a dimecres. El consistori va detectar que havien robat l'estelada que fins ara hi havia onejant al màstil del castell del municipi, a la part alta del poble. A més, va aparèixer unes pintades que totes deien «fora estelada».  

Dimecres, la brigada municipal ja va iniciar els treballs per eliminar-les començant per les que hi ha a l'inici del tram de vianants d'accés a la fortificació i s'avançarà en la resta els pròxims dies.  

L’Ajuntament de Begur tornarà a hissar l'estelada, que ja fa uns quants anys que hi oneja, avui partir de dos quarts de deu del matí. En paral·lel, el consistori va assegurar ahir, en declaracions a Catalunya Informació, que es plantegen instal·lar una càmera al castell.

Arran de la convocatòria electoral del 27-S retorna en força l’estratègia de la tensió d’un Estat capitalista --en col·lapse-- que tindrà una deriva violenta per part de l’espanyolisme, cosa que obliga a la gent més conscienciada ha haver de denunciar la passivitat del Govern de la Generalitat i preparar-se per prendre llurs responsabilitats d’autodefensa davant una contesa bèl·lica provocada per l’Estat fallit des de la crisi de 1898 i la derrota d’Annual del 22 de juliol de 1921, que van originar les dictadures dels generales Primo de Rivera i Franco com també la República del 14 d’Abril de 1931, el Sis d’Octubre i la insurrecció proletària asturiana de 1934, la victòria proletària catalana del 19 de Juliol de 1936 i la contrarevolució de Maig de 1937, entre altres situacions. En aquest sentit, solament les milícies i les patrulles de control podran derrotar la reacció unionista violenta patriòtica espanyolista.