Lola Iturbe:
L'1
d'agost de 1902 neix a Barcelona l'anarcosindicalista i
anarcofeminista Dolores Iturbe Arizcuren, més coneguda com Lola Iturbe. Filla
d'una navarresa fadrina (Micaela Iturbe Arizcuren), visqué la seva infància amb
la família de Vicente Vidal, a qui considerarà el seu pare adoptiu, a Cerdà, a
prop de Xàtiva (La Costera, País Valencià), fins que la seva mare la reclamà des de
Barcelona. Poc, després, amb nou anys, a causa de les penúries econòmiques, es
posa a fer feina com a aprenent, després com a serventa i finalment, amb 14
anys, com a sastressa de pantalons, feina que serà el seu ofici definitiu.
A
Barcelona, per influències de Joan Manent, s'afilià en 1916 al Sindicat del
Vestir de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Fou amiga de la flor i
nata del moviment llibertari del seu temps (Francisco Arín, Ángel Pestaña,
Martí Barrera, Teresa Claramunt, Llibertat Ródenas, Soledad Gustavo, Federico
Urales, Roser Dulcet, etc.), participant activament en el Comitè Pro-Presos, en
manifestacions, mítings i conferències.
A
començaments de la dècada dels vint, participà en el grup d'afinitat anarquista
«Germen», on coneixerà Faustino Vidal amb qui s'unirà sentimentalment i tindrà
una filla, Aurora, en 1923. L'any següent Vidal va morir d'una tuberculosi de
gola. Sis mesos després, formà parella definitiva amb el militant anarquista
Juan Manuel Molina Mateo (Juanel), el qual ja coneixia del grup «Germen», i
ambdós s'instal·laren a Granollers. Entre 1922 i 1926 la parella visqué a
Granollers i a Barcelona.
En
la matinada del 10 de novembre de 1924 assistí a la seva cel·la, hores abans de
ser garrotats, Juan Montejo i José Llacer, anarquistes condemnats arran de
l'aixecament revolucionari de Bera. Després vingué una època de penúries a
causa de la persecució a la qual estava sotmès Juanel, fugint a l’Estat francès
el 1926. Entretant la parella havia tingut un infant, Helenio. Després d'un
temps a París i a Bèlgica, amb la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera,
tornà a Barcelona.
Amb
la proclamació de la Segona República visqué amb Juanel a la redacció del
periòdic Tierra y Libertad, on participà activament en les tasques de la
redacció. El 16 de novembre de 1933 va participar un míting a Barcelona contra
les eleccions, organitzat per Tierra y Libertad en nom de la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI), amb Alejandro G. Gilabert, Vicente Pérez (Combina), Francisco
Ascaso, Buenaventura Durruti i Domingo Germinal. En aquesta època va fer costat
els aixecaments revolucionaris de 1933 i de 1934.
En el 1936 formà part del grup fundador de l'agrupació anarcofeminista «Mujeres
Libres», passant a ser d'administradora de la revista Mujeres Libres i en la
qual publicà textos sota els pseudònims Libertad i Kyralina, en honor de
l'escriptor Panait Istrati.
El
juliol de 1936 sufocà directament l'aixecament franquista, redactant els
primers fulls que van ser llançats des de l'aire, ajudant en un hospital de
campanya durant les lluites als carrers barcelonins, intervenint en l'ocupació
de l'edifici de la patronal, fent Solidaridad Obrera, en el Comitè de Milícies
Antifeixistes, etc.
També
va fer tasques al Casal de la Dona Treballadora i als «liberatorios» de
prostitució. Durant la guerra es dedicà especialment a «Mujeres Libres» i a fer
de corresponsal al front i portar l'administració de Tierra y Libertad; feines
que hagué de suspendre quan caigué malalta. Arran dels fets de «Maig del 37»,
entrà a fer feina en l'Oficina Jurídica de la CNT-AIT i ajudarà a alliberar
presos cenetistes i militants del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)
tancats a les txeques stalinistes.
L'octubre
de 1938 acompanyà, amb Martín Gudell i Pedro Herrera, la veterana anarquista
Emma Goldman, de visita per veure les realitzacions col·lectivistes, en els
seus desplaçaments al front i a les col·lectivitats.
El
final de la guerra a Catalunya l'agafà a Bellver de Cerdanya, convalescent
d'una operació, i pogué passar la frontera per Llívia i per la Tor de Querol.
Després anà i tornà per diverses localitats occitanes (Pàmies, Varilhas, Nimes,
Montpeller), fins que es reuní amb Juanel a Tolosa de Llenguadoc.
El
19 de novembre de 1944 prengué la paraula en un míting CNT-UGT a Montpeller.
Durant
la Segona Guerra Mundial ajudà son company, secretari de la CNT en l'Exili, en
tasques orgàniques, fins que fou detingut el març de 1946 a la Península. Entre
1946 i 1952 treballà de sastressa a Tolosa. En 1952 es reuní novament amb
Juanel i s'instal·laren a Tolosa del Llenguadoc.
El
8 de novembre de 1975, durant la inauguració de l'exposició «Sous le signe de
l'Année Internationale de la Femme. Grande Exposition du Livre
(français-espagnol)», celebrada a la Maison de l'Europe de Lió, llegí la
conferència La mujer en la lucha social, sistematització del seu pensament
anarcofeminista.
En
morir el dictador Franco, la parella travessà el Pirineu i, a partir de 1979,
després de vendre la seva casa de Deuil la Barre, s'establí definitivament al
barri barceloní de La Verneda.
Durant
sa vida col·laborà en diferents periòdics llibertaris, com ara Acción Social
Obrera, España Libre, Espoir, Exilio, Faro, La Hora de Mañana, El Libertario,
Mujeres Libres, Polémica, Proa, Suplemento de Tierra y Libertad, etc.
A
més dels seus articles en premsa, és autora del llibre La mujer en la lucha
social y en la Guerra Civil de España (1974 i 2004). En 1984 va morir son
company Juanel.
L'any 1986 participà en la pel·lícula documental ...de toda la vida, de Lisa Berger i
Carol Mazer.
Lola
Iturbe va morir el 5 de gener de 1990 a Gijón (Astúries), on vivia amb sa filla
Aurora, i, per exprés desig seu, les seves despulles van ser traslladades a
Catalunya, on el 7 de gener van ser enterrades al cementiri de Cerdanyola del
Vallès, al costat del seu company Juanel.
En
el 2006 Antonia Fontanillas i Sonya Torres publicaren Lola Iturbe. Vida e ideal
d'una luchadora anarquista, on es recullen textos autobiogràfics i una
antologia dels seus articles i conferències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada