Durant
un temps va ser destinat a un destacament de defensa costanera a Roses.
Onofrio Gilioli:
El 8 d'agost de
1882 neix a Rovereto sulla Secchia (Novi di Modena, Emília-Romanya, Itàlia)
l'anarquista i anarcosindicalista Onofrio Gilioli. El seus pares es deien
Ferdinando Gilioli, sabater, i Matilde Pederzoli. Sabater de professió com el seu
pare, el 14 de setembre de 1903 es casà amb Maria Giuseppa Pelliciari i entre
1903 i 1924 tingué nou infants (Rivoluzio, Libero, Siberia, Equo, Protesta,
Soverte, Scintilla, Ribelle i Feconda Vendetta).
En
el 1911 estava subscrit al periòdic anarquista bolonyès L'Agitatore i el febrer de
1912 la policia el tenia fitxat com a membre del «Partit Sindicalista».
Considerat com un dels principals organitzadors del moviment llibertari de la
regió, en aquesta època participà en dures vagues, algunes de sis mesos, organitzades
des de la Cambra del Treball.
Durant
la Gran Guerra va ser internat a la fortalesa militar de Crocetta Trevisana
(Crocetta del Montello, Vèneto, Itàlia), on es va veure obligat a fer sabates
per a l'exèrcit.
En
acabar la guerra retornà a Rovereto sulla Secchia, on continuà amb la
militància. Durant un temps treballà en una fàbrica de sabates de Thiene
(Vicenza, Vèneto), moment que aprofità per estrènyer els llaços amb el moviment
anarquista de la regió.
A
començaments de 1921 decidí emigrar a l’hexàgon francès, on ja es trobava
refugiat son fill Rivoluzio. El gener de 1922 retornà a Itàlia i poc després
marxà amb tota la seva família cap a l’Estat francès. En 1924 s'establí a
Fontenay-sous-Bois (Illa de França), lloc de residència de nombrosos exiliats
italians, russos i alemanys. El seu domicili es convertí en lloc de trobada
d'anarquistes refugiats (Camillo Berneri, Armando Borghi, Luigi Fabbri, Filippo
Lusvardi, Vittorio Golinelli, Ettore Cropalti, etc.), fet pel qual es trobava
constantment vigilat per la policia. Aconseguí un contracte de treball per a
una vuitantena de treballadors d'una gran empresa de construcció i organitzà la
sortida d'Itàlia de molts companys anarquistes. Amb la resta de la seva
família, participà en diferents comitès de suport als refugiats italians i
entre 1933 i 1934 va ser membre del Comitè Federal de la Federació Anarquista
dels Refugiats Italians.
Entre
l'1 i el 2 de novembre de 1935 participà en la Conferència d'Entesa dels
Anarquistes Emigrants Europeus, també coneguda com «Congrés Anarquista Italià»,
celebrat a Sartrouville (Illa de França), que donà lloc a la fundació del
Comitè Anarchico d'Azione Rivoluzionaria (CAAR, Comitè Anarquista d'Acció
Revolucionària). En aquest any de 1935, participà activament en la lluita contra
les expulsions de refugiats per part de l'Estat francès.
El
1937 va ser nomenat membre de l'anarquista Comitè per a l'Espanya Lliure de
París, format, entre altres, per Giuseppe Corradini, Nicola Decio i Fulvio
Pisano, i realitzà nombrosos viatges entre l’Estat francès i Catalunya, amb
Portbou (Albera marítima, Alt Empordà) com a base. Durant un temps va ser
destinat a un destacament de defensa costanera a Roses (Alt Empordà).
Alguns
dels seus fills lluitaren en la guerra contra el franquisme. Amb els seus fills
Equo i Rivoluzio, estava inscrit en la llista de «terroristes» establerta per
la policia francesa. L'octubre de 1940, ben igual que son fill Equo, va ser
inscrit en una llista d'anarquistes «subversius perillosos» lliurada a les
autoritats alemanyes d'ocupació per la policia feixista italiana. Passà els
anys de la Segona Guerra Mundial interimperalista a la «Zona Lliure», a Sant
Africa (Llenguadoc, Occitània), i, llevat d'un breu internament en un camp de
concentració, no patí represàlies.
Després
de l'Alliberament es reuní amb sa família a Fontenay-sous-Bois. Posteriorment
realitzà diversos viatges i estades curtes a Itàlia.
El
company Onofrio Gilioli va morir en 1968 a la seva casa de Fontenay-sous-Bois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada