diumenge, 23 d’agost del 2015

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 23 d'agost de 1908 neix a Jaca l'anarcosindicalista Pedro Calvo Calvo

Instal·lat a Perpinyà, milità en la CNT a l’Exili de la localitat. Trobem col·laboracions seves en Tierra y Libertad i és autor dels llibres Un arrancapinos de la provincia de Huesca (1987), La sociedad liberal y sus contradicciones (1987) i Anexo (necesario) a Un arrancapinos de la provincia de Huesca (1991)
  




Pedro Calvo Calvo: 
El 23 d'agost de 1908 neix a Jaca (Osca, Aragó) l'anarcosindicalista Pedro Calvo Calvo. Va créixer en una família confederal, quatre germans seus (Isidro, Andrés, José i Jesús) van militar en la Confederació Nacional del Treball (CNT).
En el 1927 formà part d'un grup anarquista i amb la proclamació de la Segona República s'afilià en la CNT-AIT de Jaca. En aquesta època aprengué la feina de cisteller, professió amb la qual recorregué la comarca (Banaguas i Abay) fent cistelles i repartint alhora propaganda anarquista.
A partir de juliol de 1932 entrà a fer feina en el Ferrocarril del Nord i dos anys després va treballar en el ram de la fusta.
Quan l'aixecament militar franquista prengué Jaca, passà la frontera per Auloron i l'agost de 1936 arribà a Barcelona. Després s'allistà en la 25 Divisió i lluità al front d'Aragó, enquadrat en transmissions i en sapadors de la 130 Brigada a la zona d'Osca (Oliván i Broto) i en la intendència de la 176 Brigada. Al front d'Aragó conegué la infermera Adelina Nebot Presols, que esdevingué la seva companya la resta de sa vida.
En acabar la guerra passà novament la frontera, on fou tancat al camp de concentració de Setfonts. El setembre de 1939 fou enrolat en una companyia de treballadors per fer feina en unes mines de Gravan de Borgonya. En 1940 passà als camps de concentració d'Argelers, de Bram i, de bell nou, d'Argelers. Després d'un intent d'enviar-lo a Alemanya per treballar, el juliol de 1941 desertà i ajudà la Resistència.
En acabar la guerra treballà de llenyataire (Gorges de Galamús, Arboçols, Coll d'Illes, Canet, Perpinyà i Aireja).
Instal·lat a Perpinyà (Rosselló), milità en la CNT a l’Exili de la localitat. Trobem col·laboracions seves en Tierra y Libertad i és autor dels llibres Un arrancapinos de la provincia de Huesca (1987), La sociedad liberal y sus contradicciones (1987) i Anexo (necesario) a Un arrancapinos de la provincia de Huesca (1991).
Pedro Calvo Calvo va morir el 14 de novembre de 1992 a Perpinyà i fou incinerat al crematori de Canet de Rosselló. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada