El
juny de 1944, afiliat en la CNT de Sant Miquèl de Lanès, participà en accions
del maquis i en l'alliberament de pobles de l'Arieja (Ocitània), com ara
Cazanave, Tarascó, Sent Miquèl i Pàmias i s’oposà a les maniobres stalinistes
de la Unió Nacional Espanyola, que orquestraren el seu assassinat frustrat.
El
1947 s'instal·là a Arles, després a Banyuls de la Marenda i més tard a Perpinyà,
on ocupà càrrecs de responsabilitat en la Federació Local de la CNT-AIT a
l’Exili i el seu domicili serví de refugi per a militants que fugien de la
Península.
Lucio Arroyo Fraile:
El 22
d'agost de 1904 neix a Valdeverdeja (Toledo, Castella) el militant anarquista i
anarcosindicalista Lucio Arroyo Fraile, també conegut com El Verdejo i El
Tuerto de Teruel.
Ben
aviat s'afilià a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i fou un
dels fundadors al seu poble de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
En
1932 residia a l’hexàgon francès però fou expulsat per les seves activitats llibertàries.
Entre l'1 i el 12 de maig de 1936 fou nomenat delegat per al IV Congrés Federal
de la CNT celebrat a Saragossa.
Durant
la Guerra Civil lluità primer a la «Columna de Ferro» i després enquadrat en
les Brigades Internacionals, caient ferit en tres ocasions. Durant la batalla
de l'Ebre perdé un ull i d'aquí el malnom. En acabar el conflicte bèl·lic tenia
el grau de capità.
El
6 de febrer de 1939 passà la frontera des del coll de la Manrella (Agullana,
Alt Empordà) per les Illes, llogarret a 1 quilòmetre de la frontera i terme de Morellàs
(Vallespir). Separat de la seva companya i de les seves tres criatures, fou
enviat a Mâcon (Saona i Loira, Borgonya), on d'antuvi fou internat al camp de
reagrupament del Voló (Rosselló) i, a partir de març, lliurat a la X Companyia
de Treballadors Estrangers (CTE), amb seu a prop de Bordeus (Gironda, Aquitània,
Occitània), per treballar-hi en la construcció del polvorí de Sent Medard en Jalas.
El
juny de 1940, quan esclatà la Segona Guerra Mundial interimperialista i la seva
família fou enviada a la Península, va ser internat al camp d'Argelers
(Rosselló), on, l'octubre de 1940, després de les grans inundacions a la
Catalunya Nord conegudes com l'Aiguat, fou enrolat en el 183 Grup de
Treballadors Estrangers (GTE) per participar en els treballs de desdoblament i
de reconstrucció del riu Tec al seu pas per Arles (Vallespir).
Després,
el juny de 1942, va ser traslladat a Sent Joan de Verges (Arieja, Occitània)
amb el 227 GTE. El març de 1943 fou internat al camp de Sent Medard en Jalas (Gironda,
Aquitània, Occitània) i requerit per l'alemanya Organització Todt per treballar
forçat a la base submarina a prop de Bordeus; després fou traslladat a Solac de
Mar i a Cap Ferret (Gironda, Aquitània, Occitània). Detingut en dues ocasions
pels alemanys quan intentava fugir, va estar en perill de ser deportat.
El
juny de 1944, afiliat en la CNT de Sant Miquèl de Lanès (Aude, Occitàmia),
participà en accions del maquis i en l'alliberament de pobles de l'Arieja (Ocitània),
com ara Cazanave, Tarascó, Sent Miquèl i Pàmias. En aquesta època s'oposa a les
maniobres dels stalinistes de la Unió Nacional Espanyola (UNE), que
orquestraren el seu assassinat frustrat.
Després
de la guerra quedà a la zona de Pàmias, on participà en el pas fronterer de
militants clandestins.
El
1947 s'instal·là a Arles (Vallespir) i dos anys després a Banyuls de la Marenda
(Rosselló), on acabà establint-se amb la seva família. Més tard a Perpinyà
(Rosselló), on ocupà càrrecs de responsabilitat en la Federació Local de la CNT-AIT
a l’Exili i el seu domicili serví de refugi per a militants que fugien de la
Península.
Lucio
Arroyo Fraile va morir el 28 d'abril de 1988 a Perpinyà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada