L'any 1931 participà en la «Peña Salduba» de Saragossa amb Ramon Acín Aquilué i poc
després va fer el servei militar en els artillers de Girona amb Manuel Lecha
Aparisi.
Marià Casasús Lacasta:
El 2 d'agost de 1911 neix a Barcelona el militant
anarcosindicalista Marià Casasús Lacasta. Fill d'una família d'antics pagesos
de Larrés (Sabiñánigo, Osca, Aragó) que havia emigrat a Saragossa, Barcelona,
Portbou (Alt Empordà) i de bell nou a Saragossa on s'establiren.
Quan
tenia 13 anys començà a fer feina i en 1927 s'afilià a la Confederació Nacional
del Treball (CNT). A partir de 1929 ingressà en el Sindicat de Professions
Liberals cenetista, d'on fou l'encarregat dels comptes. En 1931 participà en la
«Peña Salduba» de Saragossa amb Ramon Acín Aquilué i poc després va fer el
servei militar en els artillers de Girona (Gironès) amb Manuel Lecha Aparisi.
Instal·lat a Catalunya, el 1935 col·laborà en el Centre Obrer Aragonès de
Barcelona.
Quan
esclatà la guerra lluità en la Columna Carod-Ferrer i amb la militarització fou
nomenat capità de l'Estat Major en la 118 Brigada Mixta de la 25 Divisió de
l'Exèrcit Popular republicà.
A
finals de 1936 va fer feina en la redacció madrilenya de CNT i l'any següent,
amb Manuel Salas Blasco, dirigí a Alcanyís el periòdic Cultura y Acción.
Després
del triomf franquista, entre 1944 i 1945, dirigí a Barcelona i a València la
clandestina Solidaridad Obrera, de la qual aconseguí editar 15.000 exemplars, i
mantingué relacions amb el grup de Ginés Camarasa García. En aquesta època pertanyé
al clandestí «Grupo Levante» de la CNT. Durant els anys setanta fou membre del
grup barceloní «Los Maños» i es lligà la tendència dels editors de Frente
Libertario de l’Exili.
Fou
un dels pocs militants cenetistes clandestins que mai no fou detingut. En el 1976
assistí a l'Assemblea de Sans que seria l'inici de la reconstrucció de la CNT-AIT
després de la Dictadura. Després del Cinquè Congrés de la CNT, el desembre de
1979 a Madrid, i abans de la formació de la CGT (Congrés d’Unificació), milità en la CNT Congrés de València i acudí a
diverses conferències a Narbona --amb José María Berro Uriz a la de 1983--.
Comissionat per la Biblioteca Pública Arús, viatjà a l'Argentina per fer-se
càrrec dels fons documentals de Diego Abad de Santillán i, gràcies a la seva
mediació, també es portà els fons d'Ildefonso González Gil per a la mateixa
biblioteca barcelonina.
El
1990 mantingué una conversa amb Víctor Alba que fou transcrita per Xavier
Febrés i publicada per l'Ajuntament de Barcelona l'any següent sota el títol
Víctor Alba, Marià Casasús. Diàlegs a Barcelona. La seva companya, Gregoria
Aramendiría (Goya).
Marià
Casasús Lacasta va morir el 21 de juliol de 2004 en una residència de Vilassar
de Mar (Maresme) i deixà dit que el seu cos fos donat a la ciència mèdica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada