diumenge, 2 d’agost del 2015

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 2 d'agost de 1911 neix a Barcelona el militant anarcosindicalista Marià Casasús Lacasta

Fill d'una família d'antics pagesos de Larrés que havia emigrat a Saragossa, Barcelona, Portbou i de bell nou a Saragossa on s'establiren 
L'any 1931 participà en la «Peña Salduba» de Saragossa amb Ramon Acín Aquilué i poc després va fer el servei militar en els artillers de Girona amb Manuel Lecha Aparisi. 




Marià Casasús Lacasta: 
El 2 d'agost de 1911 neix a Barcelona el militant anarcosindicalista Marià Casasús Lacasta. Fill d'una família d'antics pagesos de Larrés (Sabiñánigo, Osca, Aragó) que havia emigrat a Saragossa, Barcelona, Portbou (Alt Empordà) i de bell nou a Saragossa on s'establiren.
Quan tenia 13 anys començà a fer feina i en 1927 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). A partir de 1929 ingressà en el Sindicat de Professions Liberals cenetista, d'on fou l'encarregat dels comptes. En 1931 participà en la «Peña Salduba» de Saragossa amb Ramon Acín Aquilué i poc després va fer el servei militar en els artillers de Girona (Gironès) amb Manuel Lecha Aparisi. Instal·lat a Catalunya, el 1935 col·laborà en el Centre Obrer Aragonès de Barcelona.  
Quan esclatà la guerra lluità en la Columna Carod-Ferrer i amb la militarització fou nomenat capità de l'Estat Major en la 118 Brigada Mixta de la 25 Divisió de l'Exèrcit Popular republicà.  
A finals de 1936 va fer feina en la redacció madrilenya de CNT i l'any següent, amb Manuel Salas Blasco, dirigí a Alcanyís el periòdic Cultura y Acción.  
Després del triomf franquista, entre 1944 i 1945, dirigí a Barcelona i a València la clandestina Solidaridad Obrera, de la qual aconseguí editar 15.000 exemplars, i mantingué relacions amb el grup de Ginés Camarasa García. En aquesta època pertanyé al clandestí «Grupo Levante» de la CNT. Durant els anys setanta fou membre del grup barceloní «Los Maños» i es lligà la tendència dels editors de Frente Libertario de l’Exili.  
Fou un dels pocs militants cenetistes clandestins que mai no fou detingut. En el 1976 assistí a l'Assemblea de Sans que seria l'inici de la reconstrucció de la CNT-AIT després de la Dictadura. Després del Cinquè Congrés de la CNT, el desembre de 1979 a Madrid, i abans de la formació de la CGT (Congrés d’Unificació),  milità en la CNT Congrés de València i acudí a diverses conferències a Narbona --amb José María Berro Uriz a la de 1983--. Comissionat per la Biblioteca Pública Arús, viatjà a l'Argentina per fer-se càrrec dels fons documentals de Diego Abad de Santillán i, gràcies a la seva mediació, també es portà els fons d'Ildefonso González Gil per a la mateixa biblioteca barcelonina.
El 1990 mantingué una conversa amb Víctor Alba que fou transcrita per Xavier Febrés i publicada per l'Ajuntament de Barcelona l'any següent sota el títol Víctor Alba, Marià Casasús. Diàlegs a Barcelona. La seva companya, Gregoria Aramendiría (Goya).
Marià Casasús Lacasta va morir el 21 de juliol de 2004 en una residència de Vilassar de Mar (Maresme) i deixà dit que el seu cos fos donat a la ciència mèdica. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada