En
acabar la guerra creuà el Pirineu i amb l'ocupació nazi alemanya va ser un dels
primers en afegir-s’hi a la resistència a la zona del Rosselló i del Llenguadoc.
Detingut
per les autoritats de Vichy, va ser empresonat uns mesos a Tolosa. L'estiu de
1943 va ser detingut a Perpinyà per la Gestapo. En 1944 es trobava tancat a la
presó parisenca de Fresnes.
El maig
de 1945 assistí al Congrés de París de reorganització de la CNT en l'Exili com
a delegat de Perpinyà.
Emili Vivas Blanco:
El 19
d'agost de 1961 mor a Perpinyà (Rosselló) el periodista anarquista i
anarcosindicalista Emili Vivas Blanco --també citat Vives-.
En
1919 va ser processat amb cinc companys per fets esdevinguts el març d'aquell
any durant la vaga de «La Candadenca». Durant els anys vint emigrà als Estats
Units. Amb la seva companya Aurora, s'instal·là a Lorain (Ohio, EUA), on amb
Jordi Vidal dirigí entre 1926 i 1928 la publicació anarcoindividualista Algo
--un full fet amb multicopista editat a Cleveland i del qual sortiren vuit
números--. En aquesta època va fer amistat amb Joseph Litwak i Lena Smith.
Durant la campanya en defensa de Sacco i Vanzetti va ser empresonat juntament
amb la seva companya.
De
bell nou a la Península, milità en el sector trentista de la Confederació
Nacional del Treball (CNT) de Catalunya. El juny de 1932 va ser nomenat
secretari de l'Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona i, a partir del
gener de 1933, milità en la Federació Sindicalista Llibertària (FSL),
organització creada dins de la CNT i que s'oposava a la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI). El maig de 1933 va ser nomenat membre del Comitè de Relacions
dels Sindicats d'Oposició de la CNT, amb Ángel Pestaña, Josep Robusté, Camil
Piñón, Baptista Marco, Ricard Fornells, Josep Olivo, Francisco Arín i Juan
López. El 13 de desembre de 1933 signà a Barcelona, amb Agustí Gibanel, en
representació d'FSL, el manifest de creació de l'Aliança Obrera. En aquesta
època col·laborà en el periòdic Cultura Llibertària (1931-1933), òrgan de la
tendència trentista.
Durant
els anys bèl·lics exercí de secretari del Sindicat de Periodistes de València i
fou secretari de redacció de Fragua Social, passant després a fer de
corresponsal a Barcelona d'aquest periòdic anarcosindicalista valencià. L'agost
de 1937 va ser detingut sota l'acusació d'haver publicat en Fragua Social notes
anònimes injurioses contra el director general de Seguretat, imputació de la
qual es desmarcà.
En
acabar la guerra creuà el Pirineu i amb l'ocupació nazi alemanya va ser un dels
primers en afegir-s’hi a la resistència a la zona del Rosselló i del
Llenguadoc. Detingut per les autoritats de Vichy, va ser empresonat uns mesos a
Tolosa de Llenguadoc. L'estiu de 1943 va ser detingut a Perpinyà (Rosselló) per
la Gestapo. En el 1944 es trobava tancat a la presó parisenca de Fresnes (Illa de
França).
Després
de l'Alliberament, col·laborà en la publicació Exilio (1944-1947). El maig de
1945 assistí al Congrés de París de reorganització de la CNT en l'Exili com a
delegat de Perpinyà. Amb l'excisió de la
CNT, defensà les tesis reformistes, col·laboracionistes o possibilistes. En
el 1946 va ser nomenat secretari de la Regional dels Pirineus Orientals.
L'any 1954 a Tolosa participà en el Ple del Subcomitè Nacional de la CNT. Entre 1956
i 1957 exercí a Tolosa de vicesecretari del Subcomitè Nacional confederal,
encapçalat per Ramón Liarte Viu. Entre 1956 i 1958 també dirigí el periòdic
España Libre. Els seus últims anys els passà a Perpinyà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada