Durant
la Guerra Mundial a Bordeus fou detingut
per la Gendarmeria francesa i internat al camp d'Argelers.
José Montiel Gil:
El 13 d'agost de
1916 neix a Màlaga (Andalusia) el militant anarquista i anarcosindicalista José
Montiel Gil. Va passar la seva infantesa al barri malagueny de La Trinidad,
entre un col·legi salesià de fèrria disciplina, els amics i el futbol («Centro
Sport Trinitario»). Orfe de mare als 11 anys, començà a fer feina amb el seu pare
Andrés, anarcosindicalista, i el seu germà major Antonio, marxista, als tallers
Taifefe, concessionària de la Ford, com a aprenent de fuster carrosser, ofici
que exercirà tota la seva vida.
Amb
l'establiment de la Segona República va començar a militar en el moviment
anarquista, encara que dins la feina estava afiliat a la Unió General de
Treballadors (UGT). Poc abans de l'aixecament franquista, durant una assemblea
del gremi, va donar-se de baixa de la UGT per afiliar-se en la Confederació
Nacional del Treball (CNT-AIT).
Quan
va esclatar la guerra va formar part de la Unió de Joventuts Llibertàries (UJL)
de Màlaga. Quan les tropes franquistes ocupen aquesta ciutat andalusa, fugirà a
Almeria i després marxarà a Madrid, on s'incorporarà en la XIV Brigada
Internacional amb el grau de capità. Aquesta brigada estava composta per
voluntaris belgues i francesos i lluitarà en diverses batalles i cops de mà
(Alto de León, Cuesta de la Reina, Barsai, Jarama, Antonion, l'Ebre i altres).
Perduda
la guerra, la retirada de febrer de 1939 l'agafarà ferit en un hospital de
Girona i socorregut en ple bombardeig és portat fins a la frontera. Va acabar,
com tants altres, al camp de Sant Cebrià, al Rosselló.
A
mitjans de 1940 va ser alliberat per l'exèrcit francès de les tropes nazis i,
amb un grup de companys, marxà a la frontera per reprendre la resistència
contra el franquisme.
A
Bordeus fou detingut per la Gendarmeria francesa i internat al camp d'Argelers
(Rosselló), per després ser destinat com pseuvoluntari a l'illa de Jersey per
treballar al Mur de l'Atlàntic.
Amb
l'Alliberament, participarà de bell nou en la resistència antifranquista en la
CNT, especialment en la recaptació de fons per a l'Interior. En aquests anys
farà amistat amb el socialista Pablo Sastre i acabarà casant-se amb la seva filla
Isabel, amb qui tindrà dos fills, Edith i José.
A començaments de 1950, amb Pablo Sastre,
mitjançant la International Refugee Organization (IRO, Organització
Internacional del Refugiats), tots marxaran a l'exili americà. José Montiel Gil es va instal·lar a La Plata (Buenos Aires, Argentina), on es va dedicar a la fusteria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada