L'abril de 1942, Diego Camacho i amb Liberto Sarrau s'internaran a Catalunya per Banyuls, Figueres i Barcelona en juny.
A
Barcelona va ser detingut el 8 de desembre de
1942; condemnat a set anys, restarà tancat en diversos penals (Barcelona,
Burgos, Salt).
Abel Paz:
 |
| Diego Camacho el 1937 |
El
19 de juliol del 1936 participarà en els grups de defensa del ClotEl 12 d'agost de
1921 neix a Almeria (Andalusia) el militant anarquista i historiador Diego
Camacho Escámez, més conegut com Abel Paz. Fill de jornalers pagesos, va
aprendre a llegir en 1927 gràcies a una botiguera; aquest mateix any va ser
portat a Barcelona, on va viure amb l'àvia i el seu oncle cenetista Diego.
En
el 1929 torna a Almeria, i un any més tard de bell nou a Barcelona, on viurà al
seu aire fins a finals de 1932, quan ingressa a l'Escola Natura del Clot,
dirigida per Joan Puig i Elías.
L'estiu
de 1935 el passarà a Almeria amb la seva mare, afiliada a la Confederació Nacional
del Treball (CNT), i freqüentarà la seu confederal (Associació Camperola La
Aurora), alhora que ingressa en les Joventuts Llibertàries, amb els germans
Águila Aguilera i José Vizcaíno Zapata, tot militant amb Carlos Cueto García,
entre altres.
El
febrer de 1936 deixa definitivament Almeria per Barcelona i comença a
treballar, sense abandonar l'Ateneu Eclèctic, com a noi dels encàrrecs i
després en un quiosc amb Liberto Sarrau, alhora que s'afilia a la CNT i milita
en les Joventuts Llibertàries al Clot.
El
19 de juliol del 1936 participarà en els grups de defensa del Clot i més
endavant s'afilia a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), milita en «Los
Quijotes del Ideal» i treballa en un taller de mecanicocalderer.
Durant
les jornades de Maig de 1937 passarà uns dies detingut i el juny del mateix any
participarà en el Ple Regional de les Joventuts Llibertàries.
L'octubre
de 1936 marxarà amb Víctor García i Liberto Sarrau a la col·lectivitat agrícola
de Cervià de les Garrigues (Garrigues) i col·laborarà en Tierra y Libertad.
En
1938 va participar en el Ple Regional Juvenil i va marxar a front d'Artesa com
a escolta de Manuel Iglesias fins a l'estiu de 1938.
Va
col·laborar en el Ruta i amb la desfeta republicana marxarà a la frontera el gener
de 1939. Un mes més tard es troba a Marsella, amb Antonio Zar, José Calpe i
Antonio Bastida. Amb Calpe i Bastida acabarà als camps de concentració de Sant
Cebrià --on farà contacte amb Raúl Carballeira--, Argelers, Barcarès i Bram
(1939-1940). Després treballarà a Chateau-Renault, Bordeus, carboneja a Landes,
fa la verema a Pauillac, fa el mur nazi de l'Atlàntic a prop de Donibane
Lohizune (Saint-Jean-de-Luz). Aconsegueix fugir i marxa a Bordeus i participa
amb Daniel Berbegal en la reconstrucció de la CNT a Marsella, on resideix un
temps amb Víctor García (març de 1941) i mesos més tard a Grenoble, al pantà de
La Mort i a Marsella, on fa contacte de bell nou amb Carballeira i el grup de
Ponzán. Detingut per la policia és alliberat l'abril de 1942 i amb Liberto
Sarrau s'internaran a Catalunya per Banyuls de la Marenda (Rosselló), Figueres (Alt
Empordà) i Barcelona en juny. A Barcelona treballarà en la construcció i va ser
detingut el 8 de desembre de 1942; condemnat a set anys, restarà tancat en
diversos penals (Barcelona, Burgos, Salt). Alliberat el 13 d'abril de 1947,
viatjarà per la zona de Bilbao. En aquesta època col·labora en Juventud Libre i
és detingut de bell nou l'agost quan tornava d'un ple de la Federació Ibèrica
de Joventuts Llibertàries (FIJL), fet a Madrid el juliol, on va ser encarregat
de representar Catalunya en el Comitè Peninsular de l'FIJL.
Després
de complir cinc anys de presó a Barcelona i Cuéllar (1947-1952) --on va col·laborar
en els periòdics murals La Voz Confederal i CNT Entre Rejas, i va patir quinze
dies d'interrogatoris policíacs el març de 1949--, va passar un breu temps a
Porcuma i després a Barcelona, on treballarà en una cerveseria i en una
editorial, fins al juny de 1953, que viatjarà com a delegat de l'Interior al
Congrés de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT).
Després
de viure a Brezolles, accepta retornar a Catalunya a petició de Germinal
Esgleas per posar en marxa un pla de Defensa; però ja a Barcelona, el desembre
de 1953, dimiteix de la Comissió de Defensa i retorna a l’Estat francès. Unit
fins al 1958 amb Antonia Fontanillas, com més tard amb Avelina Ronchera i Jenny
Benimeli, viurà a Brezolles, Clarmont d'Alvèrnia i París, militant activament
en la CNT, les Joventuts Llibertàries (membre del Comitè de Relacions fins al
1959 a París) i la FAI (en el grup d'Antonio Cañete Rodríguez, Castro i
Crescencio Rodríguez primer, i després en el grup «Nervio», al costat de José Arolas
i Ildefonso González), intentant reconstruir fins i tot la Federació
Estudiantil de Consciències Lliures.
Va
assistir en el 1957, en nom de les Joventuts Llibertàries parisenques, a un
congrés juvenil a Tolosa de Llenguadoc, i en nom de la Federació Local de
París, amb Guardiola i Ramón Álvarez, al Congrés de Llemotges de 1961.
Durant
el seu llarg exili francès, i després de tornar a Barcelona el 1977 i
instal·lar-se al barri de Gràcia, es llaurarà un notable prestigi com a
escriptor llibertari, especialment com a biògraf de Buenaventura Durruti.
Impartirà nombroses conferències arran del seu retorn a la Península.
 |
| Diego Camacho el març del 2009 |
És
autor de notables llibres ben documentats: La CNT y el porvenir de España
(1963), Paradigmas de una revolución. El 19 de julio de 1936 en Barcelona
(1967), Durruti, le peuple en armes (1972), Actuación y proyección de la CNT y
el anarquismo. La organización (1980, amb Semprún Maura), CNT (1939-1951) (1982
i 2001), Crònica de la Columna de Ferro (1984), Al pie del muro (1942-1954)
(1991), Los internacionales en la Región española (1868-1872) (1992), Entre la
niebla (1939-1942) (1993), Viaje al pasado (1936-1939) (1995), Chumberas y
alacranes (1921-1936) (1996), Guerre d'Espagne (1997), Durruti en la revolución
española (1996), La cuestión de Marruecos y la República española (2000), entre
altres.
Abel
Paz va morir el 13 d'abril de 2009 a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i fou
incinerat dos dies després al tanatori de Sancho de Avila de la capital
catalana.
Mira també:
[http://turismotactico.org/info-por-accion/?page_id=131]
Mira també:
[http://turismotactico.org/info-por-accion/?page_id=131]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada