 |
| Nota de premsa franquista de l'afusellament del company Esteve Pallarols Xirgu |
El
juliol de 1936 esdevingué secretari general del Comitè Revolucionari
Antifeixista de Torelló i després es va traslladar a Manlleu, on va participar
en l'administració i la comptabilitat d'empreses col·lectivitzades, i d’on va
haver de fugir empaitat pels stalinistes el maig de 1937.
El
29 de març de 1939 reorganitzà la CNT clandestina interior amb la Junta
Nacional del Moviment Llibertari, que mantenia una connexió amb la CNT de l’exili.
Esteve Pallarols Xirgu:
El 8 de juliol de 1943 és afusellat al camp de la Bota, a Barcelona, el
militant anarquista naturista i anarcosindicalista Esteve Pallarols Xirgu.
Havia nascut en 1900 a Cassà de la Selva (Gironès).
Treballà
de ferroviari amb el seu pare i participà activament en la gran vaga
revolucionària de 1917.
Amb
la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar a Santiago de Cuba, sembla que a
finals de 1929, on amb Fidel Miró i Jaume Baella (Modesto Llanos) va constituir
un grup anarquista clandestí antimachadista i va passar-se a la guerrilla. És
en aquesta època prendrà el nom de José Riera.
L'any 1930 fou expulsat de Cuba per la dictadura del general Machado. Entre 1930 i
1931 visqué, amb Fidel Miró, a Kingston Town (Jamaica).
El 1932 va retornar a Catalunya i treballà d'ordinari i missatger a Torelló (Osona)
en 1933. En aquests anys viurà amb Soledat Bach Oliveras, de Celrà (Gironès) i
el 28 de maig de 1934 la parella tindrà dues filles bessones, Joaquima i
Victòria.
El
juliol de 1936 esdevingué secretari general del Comitè Revolucionari
Antifeixista de Torelló i després es va traslladar a Manlleu (Osona), on va
participar en l'administració i la comptabilitat d'empreses col·lectivitzades,
i d’on va haver de fugir empaitat pels stalinistes el maig de 1937 a Barcelona
i a València per incorporar-se al Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de
Joventuts Llibertàries (FIJL), aleshores amb Fidel Miró com a secretari
general, i tres mesos després a les col·lectivitats agràries del Camp del Túria
(Llíria i Vilamarxant) al País Valencià fins al final de la guerra.
Fou
tancat al camp de concentració d'Albatera («el Campo de los Almendros») per les
tropes franquistes, però aconseguir fugir.
El
29 de març de 1939 reorganitzà el primer Comitè Nacional (Junta Nacional del
Moviment Llibertari) de la Confederació Nacional del Treball (CNT) clandestí,
conjuntament amb Marés, Úbeda, José Cervera, Leoncio Sánchez, Martí Calduch
(Carambolita), Josep Riera (Riereta) i Julia Mirabé (La Maña), i es convertí en
el seu primer secretari general, exercint-hi tasques centrades en l'ajuda a les
persones que patien represàlies --era molt eficient en la falsificació de
documents i en la corrupció de funcionaris--, en l'alliberament de presos --va
organitzar diverses fugues dels camps de concentració de militants cenetistes--
i en la reorganització de la CNT; també va crear «Frutera Levantina», una societat
de transport d'aliments tapadora per poder posar en contacte tota la península.
Estava en relació amb Ponzán i la seva xarxa, i mantenia contactes directes amb
la CNT de l'Exili.
Detingut
el 14 de desembre de 1939 a València, va ser torturat, jutjat i condemnat en
1940 a 18 anys de presó.
Jutjat
de bell nou el març de 1941 per les pressions de les «forces vives» de Torelló
que el volien eliminar físicament, va ser condemnat a mort acusat d'haver
enderrocat una església a Vic (Osona) durant la guerra civil.
Esteve
Pallarols, anarquista naturista, vegetarià, tolstoià, individualista i d'una
vasta cultura, va ser afusellat, juntament amb Cura, Farré i altres condemnats pel
franquisme al camp de tir barceloní de la Bota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada