dimecres, 22 de juliol del 2015

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 22 de juliol de 1901 neix a Barcelona l'anarquista Jaume Dufour Barberà, un dels militants de la CNT-AIT més actius del barri barceloní de les Corts

En acabar la Segona Guerra Mundial s'instal·là a Oceja (Alta Cerdanya) i en el 1948 col·laborà en el periòdic CNT de París
  
 






Jaume Dufour Barberà: 
El 22 de juliol de 1901 neix a Barcelona l'anarcosindicalista i anarquista Jaume Dufour Barberà. Fou un dels militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) més actius del barri barceloní de les Corts. Com a membre dels grups d'acció anarquistes, el juliol de 1921 fou processat per «possessió d'explosius, atracament i robatori».  
El novembre de 1924 va mantenir una polèmica amb el Comitè Regional de Catalunya de la CNT en el periòdic Solidaridad Proletaria sobre si els sindicats havien d'intentar actuar sindicalment o calia fer-ho de manera secreta.  
Fou un dels signants, des de la seva presó barcelonina, de la «Carta abierta a los camaradas anarquistas», que fou publicada el 29 de març de 1925 en La Protesta de Buenos Aires i després en Solidaridad Proletaria de Barcelona, condemnant el reformisme en la CNT i a favor de la creació d'una federació anarquista.  
Quan es creà la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), fou un dels militants més destacats d'aquesta organització a les Corts.
El març de 1929 fou processat, amb Vicente Vitaller Lamani, per haver agafat a mà armada el 28 de juliol de 1926 una pistola a Ricardo Revuelta Mompart, un reaccionari membre del Sometent.  
Amb el triomf franquista de 1939 s'exilià i fou internat al camp de concentració de Vernet (Ariège, Occitània) amb son germà Baldomer.
En acabar la Segona Guerra Mundial s'instal·là a Oceja (Alta Cerdanya, Catalunya Nord) i en 1948 col·laborà en el periòdic CNT de París.  
Com a membre de la Federació Espanyola de Malalts Crònics i Invàlids, realitzà tasques per a l'Spanish Refugee Aid (SRA, Ajuda al Refugiat Espanyol) --organització fundada en 1953 per la nord-americana Nancy MacDonald i que durant més cinquanta anys treballà amb refugiats espanyols a la República francesa, subministrant-los ajuda econòmica, material, social i psicològica--; documentació seva sobre aquestes tasques entre els anys 1953 i 1971 es troba dipositada a la Tamiment Library de Nova York (Nova York, EUA).
Amb la mort del dictador Franco, retornà a Barcelona, ciutat on Jaume Dufour Barberà va morir el 15 de desembre de 1988. Els seus germans Baldomer i Lluís també van ser destacats militants cenetistes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada