La solidaritat amb les persones sense papers, a judici a Perpinyà

Concentració a la porta del palau de Justícia de Perpinyà en suport de Denis Lambert

L’acusat ha estat absolt a petició del mateix fisca.l   

El judici d’aquest dimecres 15 de juliol a la tarda compta a partir de la 1 del migdia amb una concentració solidària a la plaça Aragó de Perpinyà, davant el palau de Justícia. 

El company Denis Lambert jutjat aquest dimecres per haver allotjat a casa seva una parella armènia, amb dos fills, en risc d'expulsi.ó 

Tot i que allotjar sense papers ja no és un delicte a la República francesa des del gener de 2013, Lambert fou detingut durant 36 hores, acusat d'aprofitar-se d’unes persones que acollia, pel fet que compartien tasques domèstiques.

  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/07/2015 

Perpinyà (Rosselló).-

Cal remuntar-se fins a mitjans de 2014 per a relatar el procés obert contra Denis Lambert, un perpinyanès solidari amb la lluita per la regularització de les sense papers, que demà dimecres serà jutjat per haver acollit una família armènia amenaçada d'expulsió de territori francès. En aquell moment, el Comitè de Suport al Col·lectiu de Sense Papers de Perpinyà, al Rosselló, format per diverses associacions, centrals sindicals i organitzacions polítiques es trobava desbordat perquè hi havia un gran nombre de famílies que quedaven al carrer i a les quals no es podia allotjar a cap dels edificis ocupats per aquest col·lectiu per no deixar al carrer les persones sense la documentació en regla. S'optà, doncs, per a fer una crida i mirar de trobar gent que pogués acollir-ne a casa seva. És quan va aparèixer en escena el company solidari Denis Lambert, que hostatjar durant sis mesos una parella armènia i els seus dos fills de tres i sis anys. 

Cal remarcar que en els darrers mesos la policia ha incrementat al Rosselló controls sobre la població d'origen immigrant i, en particular, cal destacar els que fa a les portes dels locals de l'Asti i la Cimade, les dues associacions que a Perpinyà donen suport jurídic i social a les persones nouvingudes. Aquests controls, que van ser denunciats pel Comitè de Suport als Sense Papers, segueixen la política del govern francès actual, en la línia dels anteriors governs, de persecució i criminalització dels immigrants en general i amb un acarnissament particular amb els sense papers. En aquest context, i amb el Comitè de Suport en un moment àlgid de mobilització --tres cases ocupades i diverses mobilitzacions--, la criminalització ha començat a recaure en el moviment de solidaritat. 

La família acollida per Denis Lambert fou una de les que foren identificades aplicant-se el procediment habitual, el qual consisteix en comunicar l'obligació d'abandonar el territori francès, conseqüent a un rebuig d'asil i assignar residència en un hotel com a mesura de control que permeti una expulsió ràpida. Els interrogatoris policial que van seguir a la identificació de la família armènia va consistir en unes preguntes relatives a la vida quotidiana durant els mesos que van viure allotjats a casa del company Lambert. Tot plegat, mala intenció policial. En aquest sentit, tot i que allotjar sense papers ja no és un delicte a la República francesa des de gener de 2013, Denis Lambert fou convocat per la Policia d’Aire i Fronteres  (PAF) i restà detingut durant 36 hores, acusat d'haver acollit persones en situació il·legal i d'aprofitar-se d’això amb el pretext policial que durant els mesos de convivència Lambert i la família compartien tasques domèstiques com ara rentar els plats, cuinar o simplement menjar junts a taula (!). Tragicòmic.  

«Jo també ajudi els sense papers» 

Sembla evident que el fet que el Comitè de Suport al Col·lectiu de Sense Papers de Perpinyà sigui una referència en l'àmbit organitzatiu a tot l'Estat francès podria ser una de les raons per les quals ara es desencadena aquesta criminalització, que es desenvolupa en paral·lel a fortes polèmiques polítiques en relació amb els assentaments d'immigrants sense papers,  principalment a París i a Calais, o el racisme --no gaire conegut-- contra camps de poblacions nòmades o roms.  

Sembla que ara l'objectiu sigui inocular la por a les xarxes de suport, que ja es veuen escanyades econòmicament degut al cost del suport jurídic, dels tràmits legals, del suport econòmic a les famílies que no tenen dret a treballar així com del manteniment de les cases ocupades de Perpinyà. Tasques, totes elles, finançades a través de l'autogestió. I per això, ara el Comitè ha optat per una denúncia pública d'aquesta criminalització i ha desenvolupat la campanya «Jo també ajudi els sense papers/Moi aussi j'aide les sans papiers» per generar una onada d'autoinculpacions amb la voluntat de mostrar el suport a Lambert i denunciar que la solidaritat no pot ser criminalitzada. Amb l'etiqueta #TotsSemDenis membres del Comitè de Suport fan visible a les xarxes la mobilització.

El judici ha tingut lloc aquesta tarda. A partir de la 1 del migdia hi havia una concentració d’unes cent persones a la plaça Aragó de Perpinyà --davant del palau de Justícia-- amb l'assistència destacada d’un membre del buró nacional de la Unió Jueva trancesa per la Pau, que fa pocs dies denunciava la pressió policial que pateixen avui en dia els migrants i feia el símil entre els que van amagar jueus durant el règim col·laboracionista de Vichy (1940-1944) i els que avui acullen sense papers.

També s’ha donat suport a Lambert signant en línia i recollint-se milers de signatures solidàries.  

L’acusat ha estat absolt a petició del mateix fiscal 

L'advocat Jean Codognes tenia a punt la defensa de l’acusat. Els representants de les associacions locals, com ara el Réseau éducation sans frontière (RESF), la Cimade o l'Asti, volien declarar en la defensa, també Georges Gumpel, membre du buró nacional de la Unió jueva francesa per la Pau, volia explicar la manera que va ser amagat, i així salvà la vida, quan tenia 6 anys, quan el seu pare va ser deportar pels alemanys. Però tot això no ha calgut ja que al començar l’audiència el fiscal Achille Kiriakides en persona s'ha aixecat a fi d’anunciar que a la vista de les conclusions aportades per la defensa per reclamar l’absolució del company de 57 anys, Denis Lambert, una decisió contundent: "Jo abandono les imputacions. En cap moment, jo vaig rebre cap directiva de ningú. Jo parlo lliurement en virtut de la meva pròpia consciència. Aquetes imputacions corresponien a una mala interpretació dels escrits i dels fets. La immunitat prevista en la llei compren llargament els fets que implicaven el senyor Lambert".  

Per l’advocat defensor, Jean Codognes: "Sembla impensable que s’arribi a jutjar un fet per simple solidaritat. La llei va canviar el 31 de desembre de l’any 2012. Aquest home va ajudar una família que havia deixat al mig del carrer la Prefectura del Pirineu Oriental. Va actuar com tota la gent que dóna la mà per aconseguir que persones estrangeres indocumentades i sense drets reconeguts puguin viure dignament. I som molta gent que els nostre avis van arribar aquí, a les platges del departament, havent pogut comptar amb aquesta solidaritat. També aquella gent que va amagar jueus, que se’ls hi va dir Els Justos i jo mateix considero que això és que va fer el senyor Lambert, sense cap contrapartida. Una actitud que podem considerar  revolucionària en una societat en que tot es converteix en mercaderia. Aquest cas remou profundament el conjunt d’associacions de defensa de la gent sense papers". El Sindicat d’advocats de França i el Sindicat de la magistratura, entre altres entitats, havien signat un comunicat de suport.

L’advocat afegeix que: "Estic content amb aquesta decisió, la qual permet definir el context jurídic de la seva actitud, ja que el fiscal ha demostrat coratge i honradesa. Ha demostrat que era sobirà en aquest  procés." Doncs, en mitja hora, Denis Lambert, que havia actuat solament amb un objectiu humanitari, ha estat absolt. "Content i satisfet. Cosa que hauria estat de tota manera, ja que sentia el meu dret honest. Tot plegat ha estat una bona decisió que farà jurisprudència i que dóna una seguretat a les associacions i les persones de no ser intimidades amb amenaces de ser processades. Ja que elles fan el treball que l'Estat no fa, per exemple, en allotjant famílies que són expulsades dels albergs, llançades al mig del carrer mentre esperen un darrer recurs de petició d'asil."