 |
| Les obres de canalització de la xarxa de distribució del rec del Molí, l´any 2010 |
Es
tractaria de l'ampliació de la xarxa instal·lada el 2010 i preveuen una desena
d'afectacions en la fauna i flora
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 04/07/2015
Torroella de Montgrí/Pals (Baix Empordà).-
Gent del
Ter ha demanat al Departament d'Agricultura i Medi Ambient de la Generalitat de
Catalunya que aturi el nou projecte de «condicionament i millora de la xarxa de
distribució del rec del Molí de Pals», al Baix Ter (Baix Empordà), que
s'elabori un estudi d'impacte ambiental i patrimonial, així com una presentació
del projecte a la Junta Rectora del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el
Baix Ter i un debat popular. Entre altres, consideren que hi haurà afectació del
paisatge, dels hàbitats, de l'aqüífer del Baix Ter, del patrimoni cultural, de
la fauna i del cabal ecològic.
Fa
uns anys, la Generalitat ja va tirar endavant un projecte de canalització d'uns
10 quilòmetres dividit en dues fases per modernitzar les xarxes de regadius. La
primera era de la resclosa fins a les clavegueres de Gualta -a tocar del
municipi de Pals- i la segona, d'aquest punt fins a les basses d'en Coll. Ara,
segons l'entitat, hi ha un nou projecte. En aquest cas, per ampliar la
canalització del marge dret i que el Departament d’Agricultura ja ha tramès al
de Medi Ambient i està pendent de l'avaluació d'impacte mediambiental.
Arran
d'aquest nou projecte, Gent del Ter ha enviat un escrit a la Generalitat
demanant que s'aturi el projecte. Recorden que quan es va presentar el primer
projecte, Gent del Ter ja hi va fer campanya en contra i va presentar
al·legacions, una exposició itinerant i diverses sortides pels trams afectats
per generar debat i mostrar el seu punt de vista sobre l'afectació que hi
hauria sobre espècies amenaçades i el riu Ter, ja afectat per la derivació
d'aigua al Maresme, al Vallès o la Costa Brava Centre.
L'entitat
afegeix que el projecte es presenta «quan ja tenim la figura de Parc Natural,
que inclou els Aiguamolls del Baix Ter que es veuran afectats parcialment» o
zones com «el Daró vell, les basses d'en Coll, les closes Boues, l'estany de
Pals o l'estany d'Ullastret». Una actuació que «considerem sacrificarà una
plana d'alts valors ecològics sense cap mena d'estudis independents que
n'avalin els avantatges», sostenen en l'escrit.
Alhora,
afegeixen que «posarà en perill un patrimoni natural i cultural» -com la zona
arqueològica d'Ullastret- «a favor de l'agroindústria, que no deixa de ser un
model obsolet, del segle passat, que ha arruïnat la nostra pagesia a la qual
contínuament li volen vendre projectes per tenir-los lligats, de mans i peus, a
la indústria de les multinacionals del sector».
En
el cas del rec, prossegueixen, «per col·locar-los l'aigua que ja era nostra,
que n'hi havia de sobres» però que va empitjorar «amb la derivació de l'aigua
al Maresme, al Vallès, a la Costa Brava Centre...». Recorden que fa uns mesos
van enviar una sol·licitud a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) demanant saber
el volum de l'aigua que es deriva actualment del riu Ter.
Les
afectacions del projecte
Entrant
en detall, consideren que les afectacions serien primer en el paisatge on «no
queda bosc de ribera» i hi ha «freixes, tamarius, oms, roures, pollancres i
alzines» sense «cap arbre protegit». També afectació dels hàbitats, ja que amb
l'entubament dels recs, «afectaran un gran nombre d'espècies de fauna i flora,
algunes protegides».
Sobre
l'aqüífer del Baix Ter, consideren que «falten estudis hidrogeològics», i sobre
l'afectació del patrimoni cultural «no s'ha fet inventari de les estructures de
rec antigues» ni un «estudi de la zona arqueològica protegida d'Ullastret».
Afegeixen una possible afectació de l'Ictiofauna (l'anguila, barb, bavoda de
riu o de l'espinòs) o dels amfibis i rèptils, amb espècies amenaçades com la
reineta o algunes catalogades d'interès especial com «la serp d'aigua» o la «de
collaret», el tritó i la tortuga d'estany. També una afectació de les nàiades,
invertebrats que necessiten aigües permanents», de les aus com l'arpella, el
martinet ros o el bernat pescaires; o una afectació als mamífers com la
llúdriga o el turó, que es veurien afectats per les modificacions dels seus
hàbitats. Finalment, veuen perillar el cabal ecològic, ja que «no es té en
compte» perquè «permeti la supervivència de l'ecosistema».
Per
tot això, Gent del Ter ha demanat aturar el projecte, una avaluació d'impacte
mediambiental i patrimonial, presentar el projecte a la Junta Rectora del Parc
Natural i un debat popular sobre el tema. També l'apertura a nous plans per a
la pagesia, conèixer si s'ha fet un estudi de l'impacte de la canalització i
entubament dels recs, i de l'afectació del cabal circulant en la flora i la
fauna de l'ecosistema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada