Futur incert de l’Escola Superior d’Art de Perpinyà, després d'un mes llarg d'ocupació estudiantil

S’associa el tancament a la pressió del 'lobby' immobiliari, molt potent a Perpinyà. 

El 26 de juny, l’Ajuntament de Perpinyà, governat per la UMP, va posar fi a l’ocupació del centre canviant el pany de l’edifici. 

L’escola va ser ocupada per 40 estudiants el 21 de maig en resposta a la decisió d'eliminar-ne el primer curs. 

Segons el 'Manifest d'Ocupació', “el tancament d’aquesta escola només suposa el principi d’un procés de culturicidi".  

L’escola aplica un tipus d’ensenyament que es basa en un qüestionament artístic pluridisciplinari i en l’intercanvi recíproc entre professorat i estudiants.  

Es van organitzar en un comitè d’ocupació amb l’objectiu de repartir les tasques entre tothom  També es van fer càrrec de l’administració i la pedagogia de l’escola mitjançant assemblees. 

La falta de personal ha provocat la finalització de les classes adreçades a persones adultes i els tallers per a la mainada, dues ofertes que tenien molt d’èxit 

El 4 de juny, van decidir donar suport de ma.nera irònica a la campanya municipal 'Una ciutat neta, cosa de tots' passant el pal de fregar per la plaça de la Llotja de Perpinyà.

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/07/2015 

Perpinyà (Rosselló).- 

El 26 de juny l’Ajuntament de Perpinyà (Rosselló), governat per la UMP, va posar fi a l’ocupació de l’Escola Superior d’Art (ESART) després d’ordenar el canvi del pany de l’edifici.  

L’escola, gairebé bicentenària, va ser ocupada per una quarantena d’estudiants el 21 de maig en resposta a la decisió del consistori d’eliminar-ne el primer curs. Això implica una pèrdua d’alumnat pels cursos següents i la fi definitiva dels ensenyaments que s’imparteixen a l’escola a llarg termini. 

L’Escola Superior d’Art de Perpinyà (ESART), creada el 1817, va ser el segon centre artístic que obrir les portes a l’Estat francès després de la de París. Des de la dècada dels seixanta, concedeix diplomes superiors de nivell de llicència (Diploma Nacional d’Arts Plàstiques) i de màster (Diploma Nacional Superior d’Expressió Plàstica). L’escola té un model d’educació allunyat de les formacions estrictament acadèmiques: aplica un tipus d’ensenyament que es basa en un qüestionament artístic pluridisciplinari i en l’intercanvi recíproc entre professorat i estudiants. 

Com que és una escola de belles arts de tutela territorial, el seu finançament depèn de l’Ajuntament de Perpinyà. Les línies generals que afecten el centre es decideixen en un consell d’administració format per representants d’alumnes i professorat, però les decisions finals sobre l’escola estan en mans del regidor de cultura de Perpinyà. 

L’estiu passat, el regidor de cultura, Michel Pinell, va suprimir les inscripcions al primer curs de l’ESART. L’escola no tindrà segon curs l'any vinent i només quedaran obertes les promocions de tercer i cinquè. Segons Josep Maria Martín, professor del centre, la decisió va ser forçada: “Pinell va trucar directament els alumnes que ja havien estat admesos al primer curs després de superar els concursos pertinents per comunicar-los que no calia que vinguessin”. L’objectiu de l’Ajuntament és que l’escola tanqui el 2017 i es converteixi en un centre on s’atorgarien títols de màsters universitaris especialitzats en altres disciplines. 

Les decisions preses per l’Ajuntament de Perpinyà han agreujat la tensió entre l’alumnat i el professorat de l’ESART i les persones que integren el consell municipal. Com que l’exdirector de l’escola, Serge Fauchier, estava en desacord amb les mesures que va ordenar el consistori, va presentar la seva dimissió el mes de març. Finalment, el professorat i l’alumnat van ocupar l’escola amb l’objectiu de reivindicar el manteniment de l’ESART.

Aleshores, Fauchier va convocar una reunió del consell d’administració el 21 de maig per designar un nou director, però, durant l’acte, les representants de l’escola van veure, incrèdules, que només s’havien seleccionat les candidatures presentades per l’ajuntament, amb orientacions estrictament administratives. A més a més, es va anunciar la supressió de l’exposició dels diplomes artístics de l'alumnat, que sempre havia estat l'activitatcosa més visible de l’escola.  

L’ocupació 

En aquest context, es va redactar el Manifest de l’Ocupació, document que explica els greuges que pateix l’escola i els objectius de l’ocupació, articulats a partir de quatre punts: mantenir l’escola d’art oberta, trobar finançament, tornar a obrir el primer curs i implicar el Ministeri de la Cultura francès en el futur del centre.

Es va crear un comitè d’ocupació amb l’objectiu d’organitzar i repartir les tasques de les membres implicades, en total una quarantena d’estudiants i professores. El comitè també es feia càrrec de l’administració i la pedagogia de l’escola a través d’assemblees. 

“Això implica que tot ha de ser debatut entre els professors i els estudiants de manera conjunta, sense perdre la rutina estudiantil: treballs, exàmens, preparació de concursos... Anem molt enfeinats, però, a la vegada, és una experiència que ens està fent aprendre moltes coses i ens hem solidaritzat molt entre nosaltres pel fet de compartir tant de temps junts: dormir, treballar, estudiar, menjar... tot es fa al recinte de l’escola.”, relata Cécile Soryà, estudiant de cinquè any.  A part de l’ocupació, s’han dut a terme accions locals a la ciutat per donar més visibilitat a la delicada situació de l’escola de belles arts, com ara l’Explosió de diplomes, que va consistir a exposar els diplomes de les estudiants a casa de particulars de la ciutat durant el mes de juny. El 4 de juny, les ocupants van decidir donar suport de manera irònica a la campanya municipal Una ciutat neta, cosa de tots passant el pal de fregar per la plaça de la Loge, una de les més emblemàtiques de la ciutat. 

Entitats i particulars de la capital rossellonesa han donat suport a la tancada subministrant menjar, mobles o estris de cuina per facilitar la convivència a l’escola. També s’han solidaritzat amb el moviment nombroses escoles d'art i personalitats artístiques i polítiques franceses. D'altra banda, la petició elaborada pel comitè ha recollit prop de mig milió de firmes. Tot i així, l’ocupació va acabar el 26 de juny passat, quan els agents municipals van canviar el pany de l’escola, en absència de les participants de l’ocupació.  

Una lenta agonia 

La lluita de l’escola d’art de Perpinyà no és recent: el 2006, Jean-Paul Alduy, exalcalde de Perpinyà, ja havia decretat el tancament del centre de cara a l’any següent. Estudiants i mestres ja es van mobilitzar aleshores i Alduy, finalment, va replantejar la decisió: es van conservar els cursos de quart i cinquè, però les inscripcions del primer curs es van deixar de fer i, durant quatre anys, no van tenir continuïtat. El 2010, Jean Marc Pujol, successor d’Alduy a l’alcaldia, va optar per tornar a obrir les inscripcions de l’escola fins l’estiu passat. 

Des d'aquesta data, no s'ha substituït cap professora jubilada. Aquesta falta de personal ha provocat la finalització de les classes adreçades a persones adultes i els tallers per a la mainada, dues ofertes educatives que tenien molt d’èxit. Els informes dels jurats que cada any avaluen l'alumnat de l’escola confirmen que el centre du a terme activitats molt interessants, encara que els mitjans siguin escassos des de fa anys. “L’Ajuntament ens ha retallat més del 50% del pressupost en molt poc temps. No han volgut ni comprar un ordinador nou. A l’escola, també tenim gent que treballa amb so, música, performances, fotos...i no hi ha res per ells.”, diu Josep Maria Martín.

A més a més, actualment, l’escola només té un dels tres edificis originals, de manera que les seves instal·lacions han quedat molt reduïdes. La sensació que s’experimenta en entrar dins l’edifici actual és la d’un salt enrere, com si l’escola s’hagués congelat en el temps: tota l’estètica de l’edifici –panys, portes, parets...– recorda els anys 90. Tot i així, s’hi respira una vida dinàmica i el lloc, malgrat la seva precarietat, és espaiós i té moltes possibilitats. Si, a això, hi afegim el fet que el centre compta amb gairebé 200 anys d’activitat i, per tant, forma part del patrimoni històric, artístic i cultural de la ciutat de Perpinyà, molta gent no s'explica la decisió de l'Ajuntament.  

Les justificacions del consistori  

El govern municipal ha donat tres motius per justificar el tancament de l’escola: els resultats d’una inspecció que indiquen que l’escola no està en condicions per desenvolupar el seu ensenyament, els mals resultats del seu alumnat i, finalment, en una entrevista concedida a una televisió local, Pinell afirmava que la responsabilitat seria, també, de l’Estat francès, ja que “una ciutat que té un centre internacional de fotoperiodisme no pot tenir ganes de tancar una escola d’art”. 

Pel que fa a la inspecció, en realitat, l’informe parla de falta de condicions materials i de pressupost, és a dir, d’inversions que hauria de fer l’alcaldia. En segon lloc, si observem els resultats de les estudiants des de 2010, any en què es van tornar a obrir tots els cursos, l’escola ha atorgat 56 diplomes i només sis alumnes han suspès les proves. Això implica un 90% d’aprovats, un 56% dels quals han tingut les felicitacions del jurat. Pel que fa a les declaracions de Pinell, no té sentit culpar l’Estat tenint en compte l’estatut de l’escola: es tracta d’un Establiment Públic de Cooperació Cultural (EPCC), dependent al 90% del finançament de l’Ajuntament. Per tant, cap justificació de l’Ajuntament no recau en bases sòlides. 

Per a Josep Maria Martín: “El que passa és que l’Ajuntament de Perpinyà és de dretes, amb una gran pressió de l’extrema dreta. L’escola d’art és un lloc on es forma la gent per ser crítica, perquè la crítica és l'única cosa que fa avançar la gent i crec que això, senzillament, no els interessa”. Efectivament, l’Ajuntament està governat per l’UMP, el tradicional partit de la dreta francesa, i l’oposició està encapçalada per l'ultradretà Front Nacional. A més a més, Michel Pinell, l’adjunt de Cultura, continua exercint el seu càrrec de director d’una oficina del Banc Popular.  

S’associa el tancament a la pressió del 'lobby' immobiliari  

Nicolas Caudeville, periodista local, reafirma la versió de Martín tot associant-ho amb el lobby immobiliari, molt potent a Perpinyà: “L’Ajuntament té diners per al que vol: un teatre que costa 11 milions d’euros cada any i una reconstrucció del conservatori que ha passat de costar 7 milions a 9 milions. Sembla que, quan parlem de cultura, a l’Ajuntament de Perpinyà, surten les excavadores. Llàstima que l’escola de belles arts ja estigui construïda...”.  

El fet que l’escola passi a ser un centre que atorga un màster universitari relacionat amb l’ètica i el turisme també té molt a veure amb la implementació del pla Bolonya. Aquest pla va aixecar un gran debat relacionat amb el fet que els ensenyaments artístics s’apropessin a la universitat. A l’Estat francès, les escoles d’art i els conservatoris depenen del Ministeri de Cultura, ja que que el seu objectiu principal és formar artistes. Les universitats, en canvi, depenen del Ministeri de l’Ensenyament i crea teòrics de l’art. “La diferència entre els dos tipus d’estudi és que un produeix el vi i l’altre estudia d'on prové el vi. Tot i que, quan fem art, és molt important saber què ha passat per intentar innovar; no es poden barrejar els dos conceptes. El problema és que és precisament el que estan fent ara”, il·lustra Josep Maria Martín.  

Ensenyaments artístics en perill 

Actualment, alumnes, professores i qualsevol persona que s’han implicat en la lluita de l’Escola Superior d’Art de Perpinyà veu el seu futur amb ulls pessimistes, amb la sensació que s’ha intentat tot per poder mantenir l’escola oberta, sense resultats. En paraules de l’exdirector de l’escola, Serge Fauchier: “Els futurs estudiants d’art hauran d’anar a Montpeller, Tolosa o Nimes. Alguns ja estan preparant els seus concursos d’entrada a altres escoles que els puguin acollir. Però bé, aquesta escola encara estarà aquí durant un any, encara li queda un any de vida.” 

A Catalunya, les entitats artístiques de gestió municipal també estan en perill: el 2013, un informe publicat al diari Ara apuntava que un centenar d’escoles municipals de música tenien un futur incert a causa de la falta d’ajuts públics. Les escoles d’art, una quinzena al territori català, han vist els seus pressupostos reduïts un 25% des de 2010. Passa el mateix amb els conservatoris que no tenen la sort de dependre d’una diputació. En la majoria dels casos, la solució que s’adopta és la d'apujar el preu de les taxes, cosa que converteix els estudis artístics en un luxe accessible per a poques famílies. 

Per tant, sembla que el tancament de l’Escola Superior d’Art de Perpinyà, un edifici de prestigi i de memòria històrica de la ciutat que promovia l’esperit crític, no és un fet aïllat. “Creiem que el tancament d’aquesta escola només suposa el principi d’un procés de culturicidi que implica que molts altres llocs semblants estan amenaçats”, havien escrit les estudiants al Manifest de l’Ocupació. És la il·lustració perfecta de la manca de compromís dels poders públics a l'hora de garantir uns ensenyaments artístics accessibles i de qualitat.