 |
| La muntanya de Sant Julià, a la Jonquera, on es projecta un macro parc eòlic en mig d’una important ruta migratòria d’aus |
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 29/07/2015
La Jonquera (Alt Empordà).-
En un comunicat de premsa,
IAEDEN-Salvem l'Empordà informa que aquesta associació de l’Alt Empordà i
entitats de la Jonquera celebren la sentència del Tribunal Suprem, la qual
ordena al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha de repetir
el contenciós, obligant-lo d'incloure una prova pericial emesa per a un òrgan
expert en temes ambientals. Altra vegada es demostra que les administracions, i
en aquest cas fins i tot el TSJC, menyspreen el possible impacte ambiental de
macro parcs eòlics. Un dels problemes dels projectes de macro parcs eòlics que
en els darrers anys s'han presentat i discutit a l'Empordà, és que sempre es volen
ubicar en paratges naturals amb el conseqüent impacte sobre el medi.
Per
altra banda, és evident que l'informe d'impacte ambiental, que en els millors
dels casos demana l'administració, no es pot considerar fiable, si aquest es
encarregat i pagat per la empresa promotora del projecte. Hi ha molts factors i
elements d'un macro parc eòlic que poden afectar sobretot la fauna i en el cas
del parc eòlic projectat a la muntanya de Sant Julià a la Jonquera aquesta era
una de les principals preocupacions.
L'inici
del cas es remunta el 2002, quan l'empresa Windmaster Spain SL va presentar un
projecte d'un parc eòlic al paratge de la muntanya de Sant Julià, al terme de
la Jonquera. El projecte es va modificar durant la seva tramitació i finalment
planteja 17 aerogeneradors de 125 metres d'alçada (torre de 80 metres i aspes
de 90 metres de diàmetre) i una línia d'evacuació de 24,5 quilòmetres.
Algunes
entitats i formacions polítiques de la Jonquera, conjuntament amb la
IAEDEN-Salvem l'Empordà, es van oposar a aquest projecte però el 2006 el Govern
de la Generalitat de Catalunya el va autoritzar.
Quan
també es van denegar els recursos contra aquesta autorització, es va presentar
un contenciós administratiu al TSJC el 2007.
Les
entitats opositores sempre han defensat que un parc eòlic d'aquestes
característiques tindria un gran impacte en una zona d'alt valor natural, ja que
la muntanya de Sant Julià es troba dins el PEIN del massís de Salines Alta
Garrotxa i la Xarxa Natura 2000, i també està protegida per l'Ajuntament de la
Jonquera com Paratge Natural d'Interès Local i connector ecològic entre els
espais naturals del massís de les Salines i l'Albera.
El projecte
eòlic afectava una zona d’especial interès per l’avifauna a nivell
internacional, l’àmbit territorial del Pla de recuperació del Trencalòs i tenia
impacte en una zona on està documentada la presència de la tortuga mediterrània
i d’hàbitats protegits com l’alzinar muntanyenc i suredes, el grèvol, etc.,
constant també l’existència de jaciments arqueològics com les restes de la Via
Augusta, de la Via Domítia i del temple romànic de Santa Maria de Panissars, a
la mateixa frontera.
També
sosteníem els efectes transfronterers del projecte esmentat i la manca de
consulta a les autoritats i a la població de l’Estat francès, ja que el parc eòlic
s’instal·laria resseguint la línia fronterera, essent la població més propera
el Portús (Vallespir) i tenint accessos des de territori, ja en l’Estat francès,
des de Morelles al Coll de Portell, Coll de Teixó i Coll de Priorat.
Un
altre dels arguments opositors fou que la muntanya de Sant Julià es troba dins
la principal ruta migratòria d'aus que connecta la península amb el nord
d'Europa: el coll del Portús.
Per
rebatre l'estudi d'impacte ambiental aportat per a la mateixa empresa,
evidentment favorable, acceptat també per a la Ponència Ambiental de la
Generalitat, es va proposar al TSJC la pràctica d'una prova pericial per part
del Consell de Protecció de la Natura sobre l’impacte ambiental del parc eòlic i
les afectacions a l’avifauna. Per la seva banda, el TSJC, tot i admetre la
prova pericial, va ordenar que l’executés un enginyer industrial. Considerant
que aquest no serviria per dictaminar sobre els temes d'impactes ambientals, i
també per l'elevat cost que suposaria aquest informe. Es va impugnar el canvi
arbitrari del pèrit per part de la Sala, així com els tres successius
nomenaments de pèrits per part del TSJC, sostenint la inidoneïtat i manca de
capacitació d’un enginyer industrial per revisar els impactes ambientals del
parc eòlic, successius nomenaments d’enginyers industrials que es van produir
davant de la renúncia dels dos primers designats.
De
fet, l’estudi de l’empresa promotora contava únicament amb la intervenció de
dos enginyers industrials, havent passat per alt importants impactes ambientals
i en particular faunístics i no havent-s’hi pronunciat sobre l’existència d’una
important ruta d’aus migratòries documentada en estudis existents ni respecte
els impactes a l’avifauna.
Després
de la desestimació de 4 diferents recursos per part del TSJC es va renunciar a
la prova en la forma imposada pel TSJC i en l’escrit de conclusions es va
tornar a sol·licitar que es practiqués la prova en la forma interessada com a
Diligència Final.
El
2011, el TSJC va dictar una sentència desestimatòria del recurs, basada en què
no s’havien provat les greus afectacions ambientals que invocades.
Contra
aquesta sentència es va presentar un recurs de cassació davant del Tribunal
Suprem, en data 9 de febrer de 2012, basat en nombrosos motius, si bé el primer
era que el TSJC deixava indefenses les entitats opositores en denegar
l'aportació d'una prova pericial per una institució científica adient i també
per imposar arbitràriament un expert fora de les nostres possibilitats
econòmiques i de titulació inadequada.
Ara,
el Tribunal Suprem ha donat la raó a les entitats, tot revocant la sentència
del TSJC i al qual li ordena d'obrir de nou el procediment judicial, practicant
aquesta vegada la prova pericial per part del Consell Català
de Protecció de la Natura, és a dir, en la forma que les entitats havien
proposat.
El
Tribunal Suprem retreu l’actuació immotivada i manifestament inadequada del
TSJC generant indefensió a l’IAEDEN i infringint el dret a la pràctica de la
prova en la forma proposada a evacuar per una Institució de caràcter consultiu
i científica, prevista a la Llei d’espais naturals i que informa les
declaracions de parcs naturals i demés figures de protecció de la natura.
Evidentment
IAEDEN i les entitats de la Jonquera estan molt satisfetes amb aquesta
sentència que manifesta la rellevància dels aspectes ambientals a l’hora d’autoritzar
els projectes de parcs eòlics, i el dret a la pràctica de la prova en la forma
proposada.
Segons
estudis que demostren l'afectació dels parcs eòlics sobre l'avifauna, els
18.000 aerogeneradors funcionant a l'Estat espanyol podrien causar una mortalitat
anual entre 6 i 18 milions d'aus i ratpenats (dades del 2012).
Segons
SEO/Bird Life, entitat pionera en la conservació de la natura i biodiversitat a
l'Estat espanyol, un “dels principals problemes detectats rau en la inadequada
realització dels estudis d'impacte ambiental, que es tradueix després en
l'autorització de parcs eòlics en zones incompatibles amb la conservació
d'espècies amenaçades.”
Per
això és important que un òrgan independent, públic i compost per científics
experts en la matèria es pronunciï sobre el projecte eòlic proposat a la
Jonquera on, com altres estudis han demostrat, passen milers d'aus en època de
migració.
Des
de l’IAEDEN s’espera que el procés judicial acabi, doncs, amb una nova
sentència del TSJC i que aquesta també sigui favorable a la conservació de la
muntanya de Sant Julià. I també s’espera que d'aquesta manera s’eviti
augmentar, encara més, les despeses que han afrontat entre les entitats
implicades i que fins el moment són aproximadament de 10.000 euros. Davant aquesta
xifra, que se suma als altres casos que IAEDEN ha portat als tribunals en els
darrers anys, es veu obligada, una altra vegada, haver de demanar la
col·laboració de tothom qui es preocupa pel territori i qui vulgui, i pugui,
ajudar. Per això IAEDEN informa que hi ha una campanya de donatius a la seva
pàgina web [iaedene.cat].
Finalment,
IAEDEN recorda que la seva postura respecte a la implantació de macro parcs
eòlics a la comarca es basa sobretot en el canvi de model energètic en general,
el qual ha de recolzar el dret de les persones conscients, les comunitats i els
pobles a prendre les seves pròpies decisions respecte a la generació,
distribució i consum d'energia, de manera que aquestes siguin apropiades a les
circumstàncies ecològiques, socials, econòmiques i culturals, i sempre que no
afectin negativament a tercers, segons la definició per la Xarxa per la
sobirania energètica, de la qual som membre aquesta entitat de l’Alt Empordà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada