75è aniversari del suïcidi de Walter Benjamin a Portbou

«Malgrat que Benjamin és un dels autors més citats, em temo que és escassament llegit per no dir gens, ja que és un autor complex, plural i en excés heterodox» 

 

 

[07/07/2015] LLUIS BOSCH MARTÍ  

Després de la llarga nit de la dictadura franquista, als anys setanta, en els inicis de la transició democràtica i gràcies a la pressió dels diferents moviments populars, anàvem reconquerint espais de libertats i de participació, la qual cosa provocava que tots plegats ens trobéssim col·lectivament plens d'eufòria política i cultural i amb unes immenses ganes de fer coses. I entre tantes coses prohibides i oblidades hi havia la recuperació de la memòria històrica dels vençuts. Entre ells, en Walter Benjamin (Berlín 1892, Portbou, 1940), pensador alemany d'origen jueu suïcidat a Portbou, i que durant més de 50 anys el seu nom va estar prohibit a la premsa del nostre país. Es tractava del mateix cas que va passar a Girona amb l'escriptor Carles Rahola; fa pocs mesos, un grup d'artistes gironins de la famosa ADAG vàrem reivindicar i organitzar diverses exposicions d'homenatge a aquesta figura a Girona, Cadaqués i Barcelona. 

Inspirat per aquesta recuperació històrica de Carles Rahola, servidor, com a lector i admirador d'en Walter Benjamin, va decidir anar a Portbou per tal d'investigar el seu suïcidi. El resultat fou un primer article a la premsa gironina, l'any 1979, que va tenir un gran ressò. Això va motivar que al cap d'uns dies tornés a Portbou en companyia de Carles Cosita, prestigiós periodista empodanès-barceloní, amb qui vaig aprofondir sobre el suïcidi de Benjamin. Les noves dades ?motivaren que servidor i un grup d'amics gironins iniciéssim una campanya per organitzar un homenatge al pensador alemany, amb iniciatives com col·locar una placa dedicada a l'entrada del formós cementiri de Portbou. 

Volem recordar tres amics desgraciadament traspassats sense el suport dels quals no hauria estat possible realitzar l'esmentat homenatge a Benjamin: en especial a Ernest Lluch, que fou el principal avalador davant del PSC de ?Girona i Barcelona, i el senador Francesc Ferrer, amb qui personalment vaig anar a parlar amb el batlle de Portbou. Com a cloenda de l'homenatge, tots plegats anàrem al cementiri de Portbou per inaugurar la placa, on participaren alguns polítics, com Jaume Sobrequés i Lluís María de Puig pel PSC, i Eudald Carbonell pel PSUC. Cal recordar també al meu amic Pep Marquès, amb qui formàvem el grup PRAXIS 75, especialistes en collages i que vam realitzar una de les nostres més ambicioses sèries: «Sobre el nazisme. Les metamorfosis dels totalitarismes», dedicada a Benjamin. Un altre vell amic a recordar és l'Enric Marquès, pintor, publicista i activista cultural; el nostre mestre líder de l'ADAG gironina i pont de les lluites antifranquistes. Marquès, des de la premsa, ens va donar suport mediàtic amb la divulgació de la vida i obra de Benjamin.

Amb els anys, la figura del filòsof ha estat més valorada, i darrerament s'ha iniciat a Madrid la traducció de les seves obres completes. 

Malgrat que Benjamin és un dels autors més citats, em temo que sigui escassament llegit per no dir gens, ja que és un autor complex, plural i en excés heterodox. A Portbou, fa uns anys, gràcies a diferents iniciatives locals, estatals i internacionals, es realitzà un macromoviment conceptual, titulat «Memorial a Walter Benjamin», integrat en els espais del cementiri de Portbou. 

Motivats per la importància universal de la figura de Benjamin, l'Ajuntament de Portbou i el Departament de Cultura de la Generalitat, des de fa alguns anys s'han compromès de debò amb la fundació Walter Benjamin, que des de fa diversos anys dirigeix el dinàmic doctor Santi Vancells, Fundació que tindrà la seva seu a l'antic Ajuntament de Portbou, que serà alhora un centre de recerca i estudi de l'obra benjaminiana. Feia anys que tenia el projecte d'exposar a Portbou les nostres obres sobre Benjamin. Finalment, en aquest 75 aniversari de la seva mort a Girona, podrem recordar un cop més a Benjamin i a tots els amics que ja no hi són. I malgrat les decepcions i derrotes històriques, servidor, que encara és un supervivent i combatent, torna a recodar als morts i als vius, el pensament i la utopia benjaminiana de «l'angel de la història» que segueix cridant que seguim plegats la lluita emancipadora gràcies a l'impuls dels nostres avantpassats més compromesos.