Continua
la campanya de suport i mobilitzacions davant la propera reunió del 12 de juny.
Vaga
Total a Movistar .
Comunicat
de la Secretaria d’Acció Social i la Secretaria d’Acció Sindical del Comitè
Confederal de CGT Catalunya.
“Sense
voler entrar en la forma de resolució del conflicte, cal prendre nota de molts
aspectes d’aquesta vaga: És impossible unir col•lectius precaris atomitzats i
combatre poderoses màquines de trinxar drets laborals? CCOO i UGT sempre tenen
la clau de conflictes allà on són majoritaris?
Aquestes preguntes es van respondre i funcionar a nivell estatal
relativament bé. Ara bé, cal posar l’accent en allò que va fer més potent la
lluita a Catalunya respecte altres territoris: socialitzar la solidaritat en
conflictes laborals de forma activa.”
[Barcelona
05/06/2015]
Encara
que hi ha més províncies en lluita, el nus del conflicte dels tècnics i
subcontractats de Movistar s’ha centrat en les últimes setmanes a Barcelona.
El
tancament protagonitzat per tècnics i organitzacions socials, va donar com
resultat, la signatura de Telefònica d’un acord per a asseure’s, com mediador,
a canvi del desallotjament del MWC de plaça Catalunya a Barcelona. El terme
mediador és un eufemisme per a no aparèixer davant els sindicats majoritaris
negociant amb els vaguistes.
La
CGT no confiem en la Direcció de Telefònica que ja ha demostrat la seva poca
vergonya anteriors reunions. Però aquesta vegada el compromís ha estat
asseure’s davant una institució com el Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Durant
el matí del dia 4 de juny, els sindicats institucionals informaven d’un suposat
augment del 2,15% de sou i de l’aplicació, a partir d’ara, dels convenis de
metall de cada província. Aquesta “solució” està molt lluny de la reivindicació
d’un mateix salari i condicions que a Telefònica. I deixa fora als autònoms.
Aquests sindicats porten anys sense fer ni cas als seus propis delegats/des en
les reivindicacions d’un sector que s’ha anat deteriorant fins a límits
tercermundistes. Només han reaccionat quan els tècnics han llançat la vaga
indefinida.
Per
tant, qualsevol avanç que ells estiguin “signant” és fruit de la pressió de qui
hem convocat la Vaga Indefinida. Perquè fins a la Vaga, ni s’havien preocupat.
Ahir, es va constatar que la vaga indefinida ha estat l’acció directa correcta
per a asseure a una multinacional tan prepotent com Telefònica.
El
document signat, després de 7 hores, reconeix als vaguistes com part
negociadora i obre una setmana de contactes i una reunió per al pròxim dia 12
que solucioni el conflicte. Aquest pas, important, no és encara la solució i
les espases segueixen enlaire. La vaga es manté fins que les assemblees vegin
que s’ha produït un acord satisfactori. Anarcosindicalisme, ho anomenem.
Avui
mateix les assemblees treballaran propostes d’accions per a la pròxima setmana
i especialment per al divendres dia 12 de juny, davant la Junta General
d’Accionistes de Telefònica a Madrid.
La
FESIM-CGT ens hem compromès a ajudar al màxim als vaguistes perquè puguin
assistir i mobilitzar-se davant aquest acte de la multinacional. Per això
cridem a tota la CGT a donar suport amb la nostra assistència a Madrid el dia
12, i a realitzar accions davant oficines de Telefònica en tots els territoris
al costat dels vaguistes i companys del Sindicat Federal de Telefònica de CGT.
Una
salutació llibertària i rebel.
Barcelona
5 de juny de 2015.
Diego
Jesús Rejón Bayo. Secretari General FESIM-CGT
--
Vaga
Total a Movistar
“Hem
d’afavorir l’entesa i la concertació. No només hi ha treballadors en el
conflicte, sinó que també hi ha col·lectius que busquen una certa crispació i
que dificulten una solució”. Felip Puig, conseller Ocupació i empresa (29/05/2015).
La
vaga de Movistar ha tingut molts punts que la fan interessant. Podríem
aturar-nos en la unitat d’acció entre milers de falsos autònoms i treballadores
i treballadors de subcontractes, la sorprenent forma d’organització inicial
(basada en, literalment, milers de persones aïllades però interactuant en grups
de Whatsapp per a fluir informació al moment) o en com els sindicats del règim
van ser desbordats per les plantilles.
Podríem
parlar també de les queixes de la companyia per suposats sabotatges o els
centenars de milers d’avaries que s’han anat acumulant, causant molts problemes
a clients o empreses. Aquí preferim, no obstant, posar el focus en el concepte
de ’vaga total’ com antítesi de les vagues exclusivament laborals i tancades en
si mateixes; vagues contingudes dins els murs de les empreses i on el cas
paradigmàtic de les quals van ser el 8 mesos de Panrico. Vagues amb
determinació, però amb el fre de mà posat.
Tothom
ha pogut comprovar que hem estat davant d’una vaga activa, amb les plantilles
al carrer i amb major presència a mida que passen els dies. El suport social
s’ha anat estenent progressivament, afegint pressió de forma coordinada amb les
vaguistes fins a fer-se continua els darrers 10 dies de Maig. S’ha donat la
paradoxa que just quan el seguiment era més baix, més pressionada estava la
multinacional.
Els
altres territoris de l’Estat han mirat el que passava a Catalunya primer amb
una certa enveja sana, després com la punta de llança on es jugaven les seves
possibilitats.
Per
què la vaga a Catalunya ha sigut més forta?
Deixarem
de banda els factors de cohesió i gestió interna de la vaga. Sí es podria
ressaltar l’intel·ligent ús de les forces existents per a fer front al lògic
desgast: S’abandonaven objectius dispersos i es concentraven els piquets,
tasques i recursos existents en punts concrets per a colpejar amb força.
Però
allò que va fer diferent aquesta vaga a Catalunya va ser la socialització del
conflicte. Fem una mirada enrere i pensem en alguna de les vagues que podem
retenir a la memòria, probablement totes tenien una característica comuna:
l’extensió de la participació i mobilització a sectors populars.
Complint
els acords congressuals, des de la CGT vam iniciar contactes amb alguns
moviments socials el primer dia de vaga estatal, junt amb vaguistes, i uns dies
després al local del sindicat on una considerable presència d’organitzacions
van assumir la rellevància d’aquesta vaga i la necessitat d’abocar-hi esforços.
Els
actes solidaris per a recollir fons per a la caixa de resistència es van
multiplicar, arribant en alguns moments a ser desenes cada setmana. Els diners
mai són suficients però van permetre mantenir en lluita el màxim possible de
casos sense recursos. Es va activar una línia de crèdit de 120.000 € des de
Coop57 per a avançar el que es recaptaria amb posterioritat.
Les
xerrades explicant el conflicte complien també l’objectiu de fer penetrar el
seu coneixement per la societat, sensibilitzant i preparant el terreny per a
unir-se després a la reivindicació. Movistar ha fet una potent campanya
d’invisibilització de la vaga mitjançant el ferri control dels ’mitjans
lliures’ en poder de capitalistes. Aquest front s’ha combatut amb actes locals
i accions coordinades a xarxes socials.
Es
fa una primera manifestació a Barcelona el passat 20 d’Abril. Des de llavors
podríem dir que gairebé tot acte al carrer tenia un apartat o esment a la
lluita de Movistar. S’han realitzat actes coordinats d’ocupacions i
concentracions a botigues de Movistar de forma cada vegada més freqüent a un
gran nombre de llocs. Les darreres dues setmanes la companyia sabia que a
qualsevol ciutat hi podria haver una acció en qualsevol moment. L’hostigament
arribava per tots els punts possibles.
Les
ocupacions del Mobile World Centre
Els
moviments socials van participar de la lluita laboral i els vaguistes van
aprendre mètodes dels moviments socials. La primera ocupació de la botiga de
Movistar a la Plaça Catalunya de Barcelona, el MWC, es va fer de forma
coordinada entre solidàries i vaguistes, assolint una fita en el camí doncs per
primera vegada la multinacional va mostrar signes de feblesa. Es va negociar la
sortida si es creava una taula de negociació amb Telefònica i així es va fer.
Malauradament, es tractava d’una trampa doncs un cop fora l’empresa va tornar a
la postura inflexible. Aquest engany va enervar els ànims i va fer incrementar
la solidaritat davant la injustícia comesa.
L’aproximació
de partits polítics a aquest conflicte des de mitjans de maig es pot
interpretar com un símptoma de la rellevància social que estava generant.
Seguint
el lema “Un desalojo, otra okupación”, vaguistes i solidaris van fer allò que
semblava gairebé impossible: superar les mesures de seguretat incrementades del
MWC i entrar-hi per segona vegada per apretar allà on a Movistar li va fer mal
dues setmanes enrere. I es va aconseguir el dissabte 23 de Maig, dia de
reflexió de les eleccions municipals.
La
setmana que va seguir a continuació va significar l’esclat de la solidaritat a
la ciutat i resta de Catalunya, semblava que s’hagués creat un 15-M laboral:
Activitats cada dia, moviment continu de persones solidàries, logística
assumida per organitzacions de suport a la vaga i, ara sí, impossible de tapar
per la multinacional als mitjans de comunicació de masses, noves accions a
botigues del territori. Les pèrdues diàries només a la botiga principal sumaven
75.000€ diaris a banda de l’incalculable dany a la seva imatge de marca. El
divendres es fa una nova manifestació solidària mentre centenars de persones
esperaven a la botiga per dificultar un possible desallotjament.
La
sortida de la botiga ocupada, i certs fets dels dies posteriors, van fer saltar
l’alerta davant d’una possible institucionalització de la vaga, el que hagués
significat la seva mort i la fi de les aspiracions dels i les vaguistes. Des de
la CGT de Catalunya rebutgem qualsevol intent d’ús partidista o desactivador,
tot recordant el paper mitigador que sempre ha tingut la socialdemocràcia en
les lluites laborals.
Sense
voler entrar en la forma de resolució del conflicte, cal prendre nota de molts
aspectes d’aquesta vaga: És impossible unir col·lectius precaris atomitzats i
combatre poderoses màquines de trinxar drets laborals? CCOO i UGT sempre tenen
la clau de conflictes allà on són majoritaris?
Aquestes
preguntes es van respondre i funcionar a nivell estatal relativament bé. Ara
bé, cal posar l’accent en allò que va fer més potent la lluita a Catalunya
respecte altres territoris: socialitzar la solidaritat en conflictes laborals
de forma activa.
La
vaga es troba en un punt on la multinacional, pressionada per la forta lluita
laboral i social, finalment negocia amb el comitè de vaga. No és casual que un
dels principals punts de debat a la taula ha estat com evitar que el paper de
CCOO i UGT no quedés desacreditat, encara més, amb una millora fruit de la
lluita. Ja no enganyen a ningú, no importa com ho intentin.
La
dignitat dels i les treballadores de Movistar sumada al compromís del teixit
social català és la clau de volta que ens permetrà prendre l’iniciativa en
propers conflictes. I guanyar-los. Barcelona,
a 4 de juny de 2015
Secretaria
d’Acció Social i Secretaria d’Acció Sindical del Comitè Confederal de CGT
Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada