 |
| David Madí i Artur Mas |
El Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona
ha obert diligències
Martí
i Hollande es reuneixen amb el rerefons de la crisi institucional d'Andorra
L'escàndol
de la BPA i el debat sobre el futur del coprincipat planen en la trobada d'avui
a París
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/06/2015
Queralbs (Ripollès).-
Sandra Buenvarón, esposa de l'ex-cap de comunicació de
Convergència David Madí, i Anna Vidal, esposa d'Oriol Pujol, hauran d'aclarir
amb documents els cobraments rebuts de Triacom, societat del productor Oriol
Carbó sobre la facturació de la qual amb la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals (CCMA) ja que el Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona ha
obert diligències, publica el diari El Mundo.
En
el punt de mira de les investigacions hi ha els contractes d'aquesta empresa
amb la CCMA i amb les altres societats de Carbó, així els vincles amb les
esposes dels dos ex alts càrrecs convergents, aleshores polítics en actiu en
l'oposició.
Facturacions
fictícies
Hisenda
i Vigilància Duanera, en la investigació sobre el cas de les ITV, van detectar
indicis de facturacions fictícies per part de Buenvarón i Vidal. Segons el seu
informe, l'esposa d'Oriol Pujol –Anna Vidal-- va facturar més de 105.000 euros
entre el 2008 i el 2009 a societats de Carbó, mentre que la de Madí en va rebre
gairebé 92.000.
Els
investigadors no van quedar convençuts aleshores amb la documentació aportada
per totes dues ni amb les seves explicacions, titllades de "poc concretes
i incongruents" en el cas de Buenvaron, l'esposa de Madí.
En
canvi, van apreciar indicis clars de "presumpta falsedat documental"
que empararia "relacions comercials inexistents" -és a dir:
facturacions falses-, quelcom similar al modus operandi atribuït a l'esposa
d'Oriol Pujol en el cas de les ITV.
El
novembre del 2014, segons la mateixa informació, Vidal, Buenvarón i Carbó van
ser citats per la policia espanyola per respondre a un interrogatori sobre els
pagaments, però es van acollir al seu dret a no declarar i no van aportar la
informació que se'ls demanava sobre els seus suposats vincles comercials.
Triacom,
responsable d'espais com El gran dictat, rebia la major part dels seus
ingressos en aquella època gràcies als seus contractes amb la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Madí
presideix actualment el consell assessor d'Endesa a Catalunya. Sorprenentment,
els italians que controlen la companyia no han mogut un dit, no almenys
públicament, amb relació a les sospites dels investigadors. En la línia de les
indagacions del cas ITV, apuntarien que els diners, suposadament, se'ls haurien
embutxacat Oriol Pujol i David Madí a canvi de gestions polítiques.
L'escàndol
de la BPA i el debat sobre el futur del coprincipat planen en la trobada a
París
El
cap de govern d'Andorra, Toni Martí, i el síndic general, Vicenç Mateu, es
reuniran avui a París amb el president francès i copríncep d'Andorra, François
Hollande. La trobada, a les quatre de la tarda al Palau de l'Elisi, és
conseqüència de les disposicions de la Constitució andorrana, que preveu que
els coprínceps siguin informats regularment dels afers de l'Estat. Avui el cap
de Govern i el síndic general presentaran a Hollande els projectes de la nova
legislatura. I a la reunió, hi planaran qüestions com ara l'afer BPA i fins i
tot el debat recent sobre el futur del coprincipat, un càrrec que ocupa des de
fa més de set segles el bisbe de la Seu d'Urgell.
De
fet, totes dues qüestions poden tenir relació. Si més no, ho deia l'ex-cap de
govern Òscar Ribas en un article al ‘Diari d'Andorra’ fa dos dies. Ribas donava
una possible explicació sobre els motius que podrien portar el Vaticà a
abandonar el coprincipat, una decisió que considera que ja és definitiva i
irreversible: “Pel que fa a la decisió […], imagino que haurà estat la
denúncia, a totes llums injusta i injustificada dels EUA, de blanqueig de
diners procedents del crim organitzat. Estèticament és una excusa molt
apropiada de cara a l'opinió mundial per deixar una missió històrica. No es
deixa el compromís històric per motius morals, sinó que es justifica per motius
merament polítics dels assumptes humans. De totes maneres, hem d'agrair a
l'Església els set segles de servei al país”.
Ja
a final es parlava sobre la voluntat del Vaticà de liquidar el coprincipat
d'Andorra. El fet d'exercir de cap d'Estat a Andorra, amb totes les
particularitats que implica, sembla que no encaixa en el concepte d'església
del segle XXI que té el papa Francesc. I la decisió de desprendre's del paper
que hi ha tingut el Vaticà trigarà més o menys, però, segons Ribas, serà
definitiva.
Això,
d'una banda, pot condicionar el nomenament del substitut de Joan-Enric Vives
com a bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, si s'acaba confirmant que rellevarà
Lluís Martínez Sistach a l'arquebisbat de Barcelona. I, sobretot, pot obrir un
procés de reforma constitucional que eventualment portaria al canvi de
l'estatus jurídic d'Andorra; o bé s'hi restauraria el coprincipat o bé
s'optaria per la república. Ho apunta avui en un article a VilaWeb el
periodista Àlvar Valls, que considera que la solució republicana seria “l'única
presentable internacionalment”. Per què?: “El règim republicà permetria que,
quan fa més de set-cents anys que un bisbe d'Urgell i un comte de Foix
establiren un model de cosenyoria per governar Andorra, el poble andorrà agafés
plenament les regnes de la sobirania que nominalment li va ser retornada tot
just fa vint-i-dos anys amb la Constitució”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada