 |
| Més gent a la rua del Barça que als 11 setembre de l'ANC |
Solament
l’acció directa col·lectiva de masses incontrolades i incontrolables
aconseguirà l’alliberament de l’Estat i la seva monarquia hereva del
franquisme
[08/06/2015]
El
partit Juventus - Barça a Berlín el 6 de juny demostra que la política real del
Regne d’Espanya i específicament del Principat de Catalunya avui per avui passa
per l’afició al futbol per les masses, tot plegat en un context en que l’Estat –Govern
espanyol i la mateixa monarquia-- no ens volen com a gent catalana, tant sols
ens volen com a súbdits colonitzats del Regne d’Espanya, igual que qualsevol
colònia per part de la seva metròpoli: l’absència al partit de Berlín del president
del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i del cap de l’Estat, el rei Felip de
Borbó, ho diu tot, demostra que a l’Estat no suporten tot allò que representi quelcom
que tingui a veure amb el Principat de Catalunya i, sobretot, no entenen que la
gent a Catalunya celebri les tres copes del Barça com a catalana i en cap cas
com a ciutadania espanyola.
La
xiulada rebuda el 30 de maig a la final de la Copa al Camp Nou de Barcelona per
part del cap de l’Estat espanyol, el rei Felipe de Borbó, ja amb l’absència del
president Mariano Rajoy, ja havia marcat un abans i un desprès.
El
rei d’Espanya s’ho va agafar molt malament, i van decidir juntament amb el
president del Govern espanyol no ser presents a la final de la Champions a
Berlín, com a càstig pel mal comportament dels seus súbdits a Catalunya, però
resulta que per a la majoria de la població catalana la seva no presència és un
element més per a la desconnexió catalana de l’Estat, no ens vol el rei ni el
seu govern, doncs cal aprofitar el camí cap a l’alliberament territorial de l’Estat
i la seva monarquia, hereva de la dictadura del general Franco.
Si
volem, podem, ho ha demostrat l’afició del Barça, que ha substituït amb la seva
iniciativa pròpia de masses la maquinació capitalista controladora dita ANC.
Ara
no valen excuses, no valen derrotes, no valen eleccions, tant sols una clara
voluntat de guanyar l’alliberament nacional farà possible aconseguir un nou
país independent sense límits, sense fer com Macià el 1931 que va substituir la
República catalana dels Tres Dies per un Estatut d’Autonomia retallat per les
Corts espanyoles.
L’exemple
del moviment de masses a l’entorn del partit de Berlín deixa clar que no és
possible cap retorn, només ens serveix un nou país lliure, qualsevol altra cosa
ens serà perjudicial, el retorn a l’Estat i la seva monarquia hereva del
franquisme només és possible com a súbdits colonials espanyols, mai com a gent
catalana del carrer.
Que
la classe política catalana, en mans de la burgesia, es distreu en un joc
electoral a l’entorn del 27-S o una altra data. Com a Berlín, solament es guanyarà
l’alliberament xutant, a cops a la porteria monàrquica espanyola, no amb espectacles
de l’ANC, ja que qualsevol altre resultat que no sigui fruit d’una enèrgica i
magnífica acció directa col·lectiva incontrolada i incontrolable de masses
revoltades serà la una derrota catalana, com tantes vegades s’ha patit amb els
Àustries, els Borbons, Azaña i Negrín el 1937 o el general Franco el 1939. Ara
toca guanyar “la Champions definitiva” per aconseguir la copa, en aquest cas, una república socialista
autogestionada i autogestionària catalana, amb el crit de Corpus de 1640, el 7
de juny, que fou “Visca la terra i morin els mals governs!”. Cal recordar que
les masses tenien ungles i dents.
Jacob
Blanc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada