 |
| Massacre el 1921 de les tropes enganyades per Trotski contra els marins revolucionaris de Kronstadt |
Conferència
de Saragossa de la CNT de l’11 i 12 de juny de 1922
Entre
l'11 i el 12 de juny de 1922 se celebra a Saragossa (Aragó) la Conferència de
Saragossa de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Portada a cap amb
permís governatiu, aprofitant el restabliment de les garanties constitucionals,
es va realitzar com a reunió d'obrers de diverses localitats, sense especificar
que eren de la CNT.
La
convocatòria d'aquesta conferència arrenca del ple de Lleida de la CNT de 1921
quan Andreu Nin, Joaquim Maurín, Hilari Arlandis, Jesús Ibáñez i Gaston Leval
van ser nomenats delegats per anar a Moscou al 3er Congrés de la Tercera
Internacional.
Aquesta
determinació va ser impugnada perquè el Comitè Nacional de la CNT no va ser
present en el ple ja que estava empresonat.
Un
nou ple reunit a Logronyo l'agost de 1921 va desautoritzar aquesta delegació i
va convocar la Conferència de Saragossa per plantejar el problema de l'adhesió
o no a la Tercera Internacional. En aquesta conferència Ángel Pestaña va
informar sobre el Segon Congrés de la Tercera Internacional i Hilari Arlandis
del 3er Congrés de la Tercera Internacional. Després de grans discussions es va
acordar la separació «absoluta, immediata i radical» de la CNT tant de la Tercera
Internacional com del seu apèndix sindical, la Internacional Sindical Roja
(ISR). Malgrat això, com que l'acord del 2òn Congrés de la CNT (Congrés de la
Comèdia del 10 al 18 de desembre de 1919), que va decidir l'adhesió provisional
a la Tercera Internacional, no podia ser revocat més que per un altre congrés,
es va decidir fer un referèndum entre tots els sindicats en el termini d'un
mes.
Es
va aprovar també una protesta contra la repressió que patia el proletariat rus
per part del Govern del Partit bolxevic.
A
més es va decidir l'adhesió de la CNT a la nova Associació Internacional dels
Treballadors (AIT) que Rudolf Rocker, Milly Witkop, Valeriano Orobón i altres
havien constituït a Berlín, i es va acordar protestar contra l'amenaça
d'execució que pesava sobre els militants anarquistes italoamericans Sacco i
Vanzetti.
Després
d'aquesta reunió, els sindicalistes partidaris de la ISR, en una conferència
que es va celebrar a Bilbao a finals de 1922, van crear els Comitès
Sindicalistes Revolucionaris, i el desembre d'aquell mateix any es va començar
a publicar a Barcelona el setmanari La Batalla, portaveu d'aquests comitès.
El
grup editor de La Batalla serà el que en 1930 creï a Catalunya el Bloc Obrer i
Camperol (BOC).
Proposició
signada per Ángel Pestaña i Salvador Seguí sobre la retirada de la CNT de la
Tercera Internacional aprovada per la Conferència de Saragossa
Al
Ple:
Considerant
que el fet d'haver-se adherit la CNT a la Tercera Internacional, organitzada i
constituïda pels elements dirigents de la revolució russa, més que a una
coincidència de principis, va obeir a la simpatia que entre el proletariat
d'Espanya, i del món reflectia el gest revolucionari rus, i no que l’actuació
futura de la CNT quedés hipotecada per la dita adhesió;
Considerant
que les circumstàncies anormals en què el proletariat espanyol es desenvolupava
en nomenar-s’hi la Delegació al Congrés constitutiu de la ISR va impedir que la
classe treballadora espanyola o els seus representants autoritzats poguessin
determinar, orientacions o línies de conducta que s’ha de seguir, raons per les
quals no poden les organitzacions espanyoles subscriure ni acceptar els acords
que la dita Delegació prengués;
Considerant
a més a més que el caràcter marcadament polític i partidista que es dóna a la
Tercera Internacional i a la ISR discrepen fonamentalment dels principis que
sustenta la CNT;
Considerant
que adoptar resolucions definitives pel que fa a si la CNT deu o no continuar
adherida a la ISR no competeix a les facultats d’un Ple.
Considerant
que els acords d’un Congrés només per un altre Congrés poden ser revocats,
sense que això impedeixi que pugui en principi un Ple de la CNT prendre acords
sobre acords de Congressos anteriors, acceptant, en canvi, les resolucions del
Ple sense donar-les caràcter definitiu, però sí d’orientació i de consell;
Considerant
que la qüestió de romandre o de retirar-se de la ISR apassiona intensament, a
la classe treballadora espanyola, i que si no es prengués una resolució qualsevol
pogués produir fortes pertorbacions en aquest estat de violència moral en què
fins ara ens hem desenvolupat;
Per
al bon funcionament orgànic de la CNT, i que la nostra participació en la dita
conferència no vulnera els principis de la Confederació ni els acords presos al
Congrés de desembre de 1919 al Teatre de la Comèdia de Madrid, ja que aquests
es van encaminar que la Confederació s’adherís a una organització sindical
internacional independent de tot partit polític;
Considerant
que problema tan transcendental requereix el beneplàcit i l’acord en ferm de la
majoria dels Sindicats de la CNT;
Considerant
que perquè aquest acord de separar-nos de la Tercera Internacional i de la ISR
posseeixi la màxima autoritat que resolucions de tanta transcendència han
d’estar revestides davant el proletariat nacional i internacional, creu el Ple
necessari sotmetre a la deliberació dels Sindicats la resolució definitiva, ja
que la reunió d’un Congrés no pot fer-se amb la pressa que les circumstàncies
exigeixen, es proposa:
Primer:
Que el Ple de la CNT, reunit a Saragossa l'11 de juny de 1922, en el que es
troben representats nombrosos militants i les organitzacions següents: (veieu
nota), accepta en principi la separació de la Confederació de la ISR; però
considerant que les facultats d’un Ple no arriben a poder revocar un acord d’un
Congrés sotmet a la consideració de tots els Sindicats la separació definitiva
de la CNT de la ISR i de la Tercera Internacional i l’adhesió de la CNT a tots
els intents que es facin per a l’organització d’una Internacional Sindical
Revolucionària, autònoma de tot partit polític, sigui del matís que sigui.
Segon:
Que per realitzar el «referèndum» es concedeixi un termini màxim d’un mes;
acabat aquest, queda facultat el Comitè executiu de la CNT per prendre una
resolució definitiva d’acord amb el criteri sustentat per la majoria dels
Sindicats que contestin al «referèndum» i que integrin la CNT.
Tercer:
Acabat el «referèndum», el Comitè procurarà fer-ho públic com més aviat millor,
per a coneixement de tots els Sindicats.
Saragossa,
11 de juny de 1922
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada