Renzo Cavani:
El 30 de juny de 1901 neix a Novi di Modena (Emília-Romanya) l'anarquista Renzo
Cavani, conegut com Bruno, encara que va fer servir diversos pseudònims (Aldo
Rossi, Mario Branchi, Bruno Figuera, Evelino Eglesias, Sebastiano Poli, etc.). Els
seus pares es deien Sperandio Cavani i Marianna Iotti. Paleta de professió,
després de la Gran Guerra, quan tenia 17 anys, s'adherí al moviment anarquista.
A
partir de la pujada del feixisme formà part, amb Luigi Evangelisti, Guido
Bucciarelli, Aldo Gilioli i altres, del Comitè d'Acció Anarquista (CAA),
dedicat a respondre les accions violentes dels escamots feixistes. El 21 de
gener de 1921 aquest grup donà mort el feixista Mario Ruini, el qual el dia
anterior havia apallissat juntament amb altres feixistes fins la mort un paleta
anarquista.
El
17 de març de 1921, amb Evangelisti i altres companys, ferí greument
l'estudiant feixista Antonio Gozzi i l'11 de novembre d'aquell any, amb Guido
Bucciarelli, durant un enfrontament amb un escamot feixista quan tornaven a
casa, mataren el feixista Gino Tabaroni i en feriren un altre. Ambdós companys
fugiren a l'estranger i, després d'un llarg periple (França, Suïssa, Països
Baixos, Alemanya, Turquia, etc.), retrobaren Evangelisti a Odessa (Ucraïna,
URSS), el qual havia fugit d'Itàlia després de la mort de Ruini.
A
Itàlia, el 19 de gener de 1923, Cavani i Bucciarelli van se condemnats en
absència pel Tribunal Ordinari de l'Audiència de Mòdena a 30 anys de reclusió
per l'assassinat de Tabarini. En aquests anys estava inscrit en el registre de
anarquistes perillosos de les llistes de la policia fronterera d'arreu
d'Europa.
Visqué
a Bèlgica, Luxemburg i l’Estat francès, on a començaments dels anys trenta
visqué clandestinament a casa de la família anarquista dels Gilioli, a
Fontenay-sous-Bois (Illa de França), establint una relació sentimental amb
Siberia Gilioli, filla de Onofrio Gilioli, amb qui tindrà un infant (Jacques
Cavani).
En
el 1932, amb els germans Rivoluzio i Siberia Gilioli, marxà a Barcelona, on visqué
clandestinament i milità sota la identitat falsa d'Aldo Rossi. Durant la seva
estada, distribuïa pamflets i manifests antifeixistes als mariners italians que
arribaven en escala al port de Barcelona.
El
març de 1933 retornà a l’Estat francès, on continua vivint a casa dels Gilioli
i treballà en la construcció, alhora que distribuïa propaganda anarquista. Va
estar constantment vigilat per la policia italiana que el considerava un
«tirador de pistola d'una gran precisió» susceptible de preparar un atemptat
contra Benito Mussolini --de fet la història a demostrat que durant la seva
vida preparà dos atemptats contra Il Duce que no reeixiren--.
L'agost
de 1936, amb Luigi Evangelisti i Equo Gilioli, marxà a Catalunya com a
voluntari per a lluitar contra l'aixecament feixista. Milicià en la Secció
Italiana de la «Columna Ascaso», el 28 d'agost de 1936 va ser ferit durant els
combats de Monte Pelado, al front d'Aragó, entre Osca i Almudébar (Aragó).
Després
de la seva convalescència, va ser nomenat comissari polític de la de Federació
Anarquista Ibèrica (FAI) al post fronterer de Portbou (Albera marítima, Alt
Empordà). La policia francesa aleshores el tenia qualificat com a enllaç entre
la Península i l’Estat francès.
El
maig de 1937, després de participar amb altres companys (Ernesto Bonomini, Enzo
Fantozzi, Virgilio Gozzani, etc.) en els enfrontaments contra la reacció stalinista,
marxà clandestinament a l’Estat francès i, amb Evangelisti, decidí emigrar a
Amèrica. El juny de 1939 embarcà a La Rochelle (Poitou-Charantes) cap a Cuba,
on restà alguns mesos abans d'instal·lar-se a finals de 1939 a Nova York. Als
Estats Units visqué sota la identitat de Sebastiano Poli.
A
finals dels anys cinquanta retornà a Itàlia, on participà en el grup anarquista
de Mòdena «Rivoluzio Gilioli», en la fundació del Col·lectiu d'Estudis
Llibertaris «Camillo e Giovanna Berneri» i en l'edició de la revista L'Avvenire
Libertario (Mòdena, 1963-1964).
Després
d'assabentar-se que patia un tumor al cervell, Renzo Cavani es va suïcidar
ingerint un verí el 21 de gener de 1966 a Mòdena (Emília-Romanya).
Documentació
seva es troba dipositada al «Fons Ennio Manzini» de l'Istituto per la Storia
della Resistenza e della Società Contemporanea in Provincia di Modena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada