Matilde Sabaté Grisó:
El 28 de juny
de 1940 es afusellada al cementiri vell de Girona la mestra i militant
anarcosindicalista Matilde Sabaté Grisó. Havia nascut cap al 1904 a Reus (Baix
Camp). Els seus pares es deien Marcos Sabaté i Madrona Grisó. A Reus treballà
de modista.
Als
anys vint el seu germà Pere, ferroviari com el seu pare, va ser destinat a Sils (la
Selva), població on també ella s'instal·là.
Quan
esclatà la revolució a la comarca, juntament amb Lola, companya del cansalader
Cruz del Forn de la Calç de Sils, es va fer miliciana i s'afilià a la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Aquell estiu, Josep Soto Cortés,
obrer de la brigada del ferrocarril i afiliat a la Unió General de Treballadors
(UGT) fou el president del Comitè Revolucionari de Sils.
Més
endavant, el Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) de la Generalitat de
Catalunya l'anomenà mestra de pàrvuls de Sils, encara que no tenia el títol de
magisteri ni el de batxiller. Amb el triomf franquista desobeí el consell de
Soto de fugir i restà a Catalunya. Detinguda, va ser empresonada el 27 de
febrer de 1939 a la presó de dones que hi havia a l’edifici del seminari de Girona
i va compartir la cel·la amb l'esposa de Soto i un munt de dones de les
comarques gironines que va ajudar solidàriament com va poder --trobant-se en
una difícil situació--, com ara la que regentava la xocolateria de la plaça de
l’ajuntament de Figueres (Alt Empordà), una coneguda veïna de Banyoles (Pla de
l’Estany), una ‘madame’ gironina i una dona de l’Escala (Alt Empordà) –Angeleta
Bofill Sureda, àvia de que seria l’actriu i directora del Teatre Nacional de
Costa Rica, Àngela Maria Torres, aleshores una nena exiliada al Rosselló-- detinguda
per la Guàrdia Civil simplement per pas clandestí de la frontera –quan tornava
de Perpinyà (Rosselló) per connectar amb familiars i gent de l’Empordà
refugiada aquell moment i que portava un salconduit falsificat al seu poble--
quan esperava l’autobús a l’entreforc dels Palaus (l’Estada, Agullana, Alt
Empordà), a la que va curar del paràsit de la sarna que havia agafat durant els
dos mesos d’empresonament que patí, a causa de les condicions que hi havia en
aquelles cel·les plenes de dones, la majoria de la CNT.
La
companya Sabaté jutjada en consell de guerra a Girona el 21 de febrer de 1940,
juntament amb Josep Garriga Dalmau, va ser acusada del delicte d'«adhesió a la
rebel·lió», de ser miliciana armada, secretària del Comitè Revolucionari de
Sils, saquejadora, destructora d'imatges religioses i d'haver participat en
diversos assassinats, participar en requises i en la recerca de persones
buscades per aquest comitè de guerra, sobretot religioses, i que amb el seu
president, Josep Soto i quatre milicians més haver participat en l’execució de
Concepció Viñolas Vilanova, germana del rector de l'Esparra (Riudaneres, la
Selva), unes falses acusacions per les quals va ser condemnada a mort.
La
companya Matilde Sabaté Grisó va ser afusellada, juntament amb nou condemnats
més, el 28 de juny de 1940 ran de les tàpies del cementiri vell de Girona i el
seu cos llançat en una fossa comuna que encara resta per obrir i on el 4 de
gener, cada any, s’hi fa al migdia un homenatge anarquista, ja que és l’efemèride
aquell dia, el 1960, de l’assassinat al mas Clarà (la Mota, Palau de Revardit, Pla de l’Estany)
per la Guàrdia Civil dels quatre guerrillers llibertaris del grup de Quico
Sabaté, mort l’endemà a Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Occidental).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada