 |
Pere Oró Ricart:
El 27 de
juny de 1971 mor a Aush (Llenguadoc, Occitània) l'activista anarquista i
anarcosindicalista Pere Oró Ricart. Havia nascut el 1893 a Alcanó (Segrià).
Començà
a treballar com a calderer i metal·lúrgic a Sabadell, on pertanyia al Sindicat
d'Oficis Diversos de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Durant
la vaga revolucionària de 1917, va ser un dels protagonistes de la lluita a les
barricades sabadellenques, al Vallès Occidental, i per això va haver de fugir primer
a l’Estat francès, i a Bèlgica després, estats dels que fou expulsat per les
seves activitats llibertàries.
De
tornada a Barcelona es va integrar en els grups d'acció anarquistes que combatien
el pistolerisme patronal i en els grups d'expropiació.
L'agost
de 1923 fou detingut amb Josep Espuñes Bach per la mort de l'agent del cos de
vigilància Jesús Fernández Alegria, però fou alliberat per manca de proves.
Dies després, el 29 d'agost, fou ferit de bala durant l'atracament del despatx
de la indústria farinera de Pere Salisachs de Barcelona, on resultà malferit de
mort Pere Vilalta Gras --gerent i caixer de l'entitat; republicà, era
corresponsal a Barcelona d'El Motín i amic íntim de José Nakens-- i 10 persones
més --entre elles el caporal de la Guàrdia Civil Salvador Galeoto-- durant el
tiroteig de la fugida del grup, format, com a mínim, per Joaquim Pons Dílmer
(Ramon Peris Llansà o El Americà), Enrique Alvareda Miró, Amadeo Sanmartín
Suñé, Vicente Martín Fernández i Manuel González Serrano (Bautista Peroni), que
van ser detinguts i jutjats --Antonio Dehesa Bayona i Ricardo Sanz García, van
ser arrestats i processats, però finalment alliberats per manca de proves.
Des
de la presó signà la «Carta abierta a los camaradas anarquistas», publicada el
març de 1925 en La Protesta i en Solidaridad Proletaria, on criticava la manca
d'acció dels sectors més sindicalistes de la CNT. El juny de 1926 fou processat
per un delicte de «lesa majestat» per insultar el rei Alfons XIII a crits a la
seva cel·la. Finalment, després de més de tres anys, el grup d'acció anarquista
fou jutjat entre el 10 i 11 de gener de 1927 per l'assalt a la casa Salisachs i
condemnat a cadena perpètua, a indemnitzar la família de la víctima i al reintegrament
de la quantitat furtada. Quan purgava la pena al penal del castell de Figueres
(Alt Empordà), protagonitzà una fugaç fugida que fou avortada pel Sometent.
Alliberat
amb la proclamació de la República, trobà feina a Barcelona i s'afilià al
Sindicat Fabril, Ram de l'Aigua de la CNT.
Durant
la Guerra Civil, lluità a la columna «Tierra y Libertad». Ferit durant l'atac a
Toledo, retornà a Catalunya i es féu càrrec de la col·lectivitat de Cordelles,
a Cerdanyola.
En
acabar la guerra, fugí al Rosselló (Catalunya Nord) i va passar per diversos camps de concentració
francesos (Argelers, Bram i Gurs). Després fou destinat a les companyies de
treball per realitzar tasques agrícoles.
Participà
en la fundació de la CNT a Aush, organització en la qual milità fins a la seva
mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada