Élie Reclus:
El 16 de juny de
1827 neix a Senta Fe (La Granda, Aquitània, Occitània) el cooperativista,
periodista, communard, etnòleg,i anarquista i francmaçó Jean-Pierre-Michel
Reclus, més conegut per Élie Reclus, fill d'un pastor protestant i germà gran
d'Élisée.
En
1840, és enviat a estudiar en una comunitat dels Frares Moravians a
Neuwied-sur-le-Rhin.
Després
estudiarà teologia a Ginebra, Montauban i Estrasburg on serà ordenat pastor,
però de seguida abandonarà.
El
1851, intenta vanament manifestar-se contra el cop d'Estat de Napoleó i acaba
exiliant-se amb el seu germà Élisée a Anglaterra, trobant una feina de
preceptor. En contacte amb els exiliats, troba Ernest Coeurderoy.
El
1855, després de l'amnistia, torna a l’Estat francès i es casa en 1856 amb la
seva cosina Noémi, treballant un temps
en el Banc del Crèdit Mobiliari, establiment fundat per saint-simonians.
S'apassiona
per les obres de Fourier i comparteix apartament amb Élisèe i sa companya. En
1860, durant d'un viatge d'estudis amb son germà, cau pel pendent d'un glacial
i restarà invàlid de la mà dreta.
En
un dels seus nombrosos encontres amb socialistes revolucionaris es troba amb Proudhon,
i treballa com a corresponsal del periòdic Dielo.
L'any 1866, és administrador de la Societat del Crèdit al Treball, destinada a
afavorir la creació de cooperatives de producció de consum i de crèdit. Animarà
diverses revistes, com ara L'Association. Butlletin international des sociétés
coopératistes.
El 1865, s'adhereix a l'Aliança de la Democràcia Social, creada per Bakunin, i
serà en 1867 el corresponsal francès del periòdic de la Lliga de Pau i de la
Llibertat.
Amb
sa companya Noémi, son germà Paul i la feminista André Léo (1824-1900), signarà
els estatuts de la Societat de Reivindicació dels Drets de la Dona.
L’octubre
de 1868, Élie marxa a Catalunya, amb Aristide Rey i Giuseppe Fanelli, però la
propaganda que porta, poc revolucionària a parer de Bakunin, provocarà una
disputa amb el revolucionari rus.
Va
fer contactes entre el 26 d’octubre de 1868 al 10 de març de 1869 a Barcelona,
Girona, Caçà de la Selva, Llagostera, San Feliu de Guíxols, Calonge, San
Antonio, Palamós, Palafrugell, la Bisbal d’Empordà, Banyoles, Olot, Tortellà,
Castellfollit de la Roca, Figueres, Tarragona, Reus, València, Càdiz, Jérez,
Alora, Màlaga i Madrid.
El
4 de setembre de 1870, prendrà part en les manifestacions que precipitaran la
caiguda de l'Imperi, i col·laborarà després en La République des trevailleurs,
òrgan de la secció de Batignolles de l'AIT.
Durant
la Comuna de París, serà sanitari de la Guàrdia Nacional i encarregat de
reorganitzar l'ensenyança primària, abans de ser nomenat director de la
Biblioteca Nacional, la qual salvarà. Aconsegueix amagar-se durant la repressió
versallesca, refugiant-se a Zuric.
En
el 1876, marxa cap Amèrica on troba Benjamin Tucker, però després d'una estada
estudiant, torna a Europa, i s'instal·la dos anys a Anglaterra, abans de
retornar a l’Estat francès després de l'amnistia.
Treballarà
com a bibliotecari i col·laborarà en nombroses revistes de ciència i
d'antropologia, així com llibertàries, com ara L'Humanité Nouvelle.
Els
seus treballs d'etnologia Les primitifs d'Australie (1894), no el van evitar
les persecucions policíaques en relació amb l'atemptat de Vaillant. Aleshores
va deixar l’Estat francès i marxa a Bèlgica, on va acceptar una càtedra de
mitologia comparada a la Universitat Nova de Brussel·les.
Va
escriure La Commune de Paris au jour le jour.
Élie
Reclus va morir l'11 de febrer de 1904 a Ixelles (Brussel·les, Bèlgica).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada