 |
| Liberto Serrau a Tolosa de Llenguadoc el 1945 |
El
març 1947 publica clandestinament Ruta a Barcelona i aconsegueix engegar el Moviment
Llibertari de Resistència (MLR), però el 24 de febrer de 1948 es detingut,
torturat i empresonat el març, i surt en llibertat per una malaltia pulmonar;
amagat amb la seva companya, de camí cap a la Catalunya Nord són detinguts a Ripoll,
el 1949, quan volien passar la frontera per la Cerdanya.
El
1959 va organitzar el Moviment de Resistència Popular (MPR).
Liberto Sarrau Royes:
El 15 de
juny de 1920 neix a Fraga (Baix Cinca, Franja de Ponent) el militant i
resistent anarquista Liberto Sarrau Royes. El seu pare, Antonio Sarrau (1893-1939),
era un miner que arran d’un accident laboral es va traslladar amb la família a
Barcelona, on participarà en la CNT, fet que li implicarà l’acomiadament de la
feina i l’establiment d’un quiosc de diaris per subsistir.
Liberto
va aprendre llegint els diaris i ja el 15 d’abril de 1932 va publicar un
article en la secció «Tribuna Infantil» del periòdic barceloní Solidaridad
Humana
.
Va
estudiar, amb Abel Paz, a l’escola racionalista Natura de Joan Puig i Elías del
sindicat del Tèxtil de la CNT i va escriure dos fullets publicats en la popular
«Novela Ideal» en 1937: Juanillo el abandonado i Rebeldía vivida.
En
el 1936 es va fer de les Joventuts Llibertàries de Gràcia i va escriure en el seu
òrgan d’expressió, Ruta.
Amb una
colla d'amics, constitueix el grup d'afinitat juvenil Els Quixots de l'ideal. Entre
els seus companys hi ha Diego Camacho (més conegut després com Abel
Paz), Federico Arcos i Germinal
Gràcia (després faria servir també el nom de Víctor García). Tots ells amb una trajectòria posterior destacadíssima
al moviment llibertari.
Durant
els primers anys de la guerra va treballar en una col·lectivitat agrícola a
Cervià (Lleida), amb Abel Paz i Víctor García, fins que va tenir edat suficient
per ingressar en la 26 Divisió (ex columna Durruti).
Amb
la caiguda de la República va fugir a la Catalunya Nord , on va passar per
diversos camps de concentració francesos (Sant Cebrià de Rosselló, el Barcarès,
Agde) fins que va aconseguir fugir.
El
seu pare va se afusellat pel franquisme al castell de Montjuïc, a Barcelona.
Va
gaudir d’un breu període de llibertat, fins que en 1941 va ser reclutat com a
treballador forçat per a l’organització Todt, on participaven molts exiliats
estrangers que vivien a l’Estat francès, que va construir la muralla defensiva
atlàntica de l’exèrcit alemany d’ocupació. Sarrau va fugir, entrà a l’Estat
espanyol amb Abel Paz en 1942 i aconseguí arribar a Casablanca (aleshores en el
protectorat francès del Marroc) via Portugal.
Al
nord d’Àfrica va escriure per a diverses publicacions anarquistes: Inquietudes
Libertarias i Libre Examen, que apareixien a Orà, i Solidaridad Obrera,
d’Alger. També hi va circular la seva revista manuscrita La Bestia (Der-Beida,
Marroc, 1944).
Amb
l’Alliberament, a l’hexàgon francès, va reprendre la col·laboració amb diverses
publicacions anarquistes i de les Joventuts Llibertàries i va ocupar-ne càrrecs
importants en el seu comitè nacional.
L’agost
de 1946 va tornar a Catalunya amb sa companya Joaquina Dorado Pita (1917) per
organitzar el moviment de resistència, formant a Barcelona el grup «3 de Mayo»
amb Raúl Carballeira.
A Madrid, en 1946, va participar en la reestructuració del Comitè Peninsular de
la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL).
Després
d’una breu estada a l’Estat francès, va torna a la Península l’1 de març 1947
per publicar clandestinament Ruta i engegar el Moviment Llibertari de
Resistència (MLR).
Durant
el Segon Congrés de la CNT en l’Exili, a Tolosa de Llenguadoc (Occitània)
l’octubre de 1947, va ser revocat del seu càrrec com a delegat a l’Interior del
Moviment Llibertari Espanyol de l’Exili, arran de les divergències sobre com
organitzar la lluita clandestina a l’interior peninsular.
El
24 de febrer de 1948 es detingut, torturat i empresonat el març, i surt en
llibertat per una malaltia pulmonar; amagat amb sa companya, de camí cap a la
Catalunya Nord són detinguts a Ripoll (1949) quan volien passar la frontera per
la Cerdanya.
Jutjat
l’agost de 1952, va ser condemnat a 20 anys i un dia (sentència confirmada el
febrer de 1953). Va sortir del penal de Burgos en llibertat provisional el 12
de març de 1958 i marxà a l’Estat francès.
El
1959 va assistir al Ple de Vierçon i com a resultat va organitzar el Moviment
de Resistència Popular (MPR), organització que havia planificat amb detall
durant la seva estada en presó i que consistia en mantenir unes estrictes mesures
de seguretat militant i una desenvolupada infraestructura logística per l’acció
i la propaganda.
Mentre
que treballava per a la UNESCO com a traductor i corrector, va seguir
col·laborant en la premsa llibertària (Ideas-Orto; Solidaridad Obrera; Umbral,
de París; A Batalha, de Lisboa; etc.), mentre militava en la CNT-AIT francesa.
A
finals dels anys 80 va fundar a Barcelona l’Associació Cultural i Ecologista
Natura (ACEN), on hi van participar alguns antics membres del MPR, com ara Paco
Piqueras (1920-2002, avi matern de la que fou ministra del PSOE Carme Chacón), amb
la intenció de crear un centre d’educació llibertària, intentant comprar per
això una masia de 30 hectàrees al
Pirineu català on situar la seva escola Món Nou.
El
1993 va participar en el Debat Internacional d’Anarquisme de Barcelona en les
ponències d’educació.
El
1997 va participar en la pel·lícula de Juan Gamero ‘Vivir la utopía’.
Liberto
Sarrau Royes va morir el 27 d’octubre de 2001 a París (Illa de França) i per
exprés desig seu va voler ser incinerat al cementiri de Père Lachaise en la
intimitat: sis persones el van acomiadar, entre elles Colette, la filla
d’Emilienne Morin i de Buenaventura Durruti.
El
seu important fons documental (biblioteca, manuscrits, correspondència,
circulars, fullets, fotografies, pel·lícules...) va ser donat a l’International
Institut of Social History (IISH) d’Amsterdam. La seva companya, Joaquina
Dorado, també va donar al mateix centre la seva correspondència en 2002.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada