 |
| Jordi Martí |
Exigeix
la revocació dels càrrecs vinculats a l’ICUB i poder trencar el model creat pel
PSC privatitzant la cultura i fent negoci d’aquesta
[Barcelona
21/06/2015]
En
la seva nota la CGT a l’Ajuntament de Barcelona relata el procés iniciat en els
primers ajuntaments “postfranquistes” a la ciutat, “es va impulsar una més gran
implicació d’aquest serveis públics en part de l’activitat cultural de base de
la ciutat. Amb tot però la deriva principal dels serveis ha estat cap a
‘assumpció de les tesis liberals de que la cultura ha d’estar sotmesa a la
mercantilització i la indústria.” Una acusació greu i més tenint en compte que
qui governa la ciutat és un partit que diu trencar tots els esquemes de la
vella política. L'ICUB una eina per fer negoci privat.
El
nomenament de Jordi Martí --format a l’ICUB-- com a gerent enfortirà les
polítiques de privatització en l’àmbit cultural
El
nomenament de Jordi Martí ha provocat “sorpreses” entre els sectors
progressistes de la ciutat, sobretot pel fet que representa el sector negocis
provinents del PSC i que va tenir un paper destacat en les privatitzacions de
la cultura de la ciutat. Ho diu la CGT en la seva nota: “Fruit d’aquestes
polítiques les formes de gestió del treball públic cultural han incorporat la
desregulació de la matriu mitjançant OOAA, primer amb l’Institut de Cultura i
més recentment en aquesta línia privatitzadora de la gestió amb l’Entitat
Pública Empresarial Institut de Cultura”.
Segueix
la nota de la CGT
El
treball a l’Institut de Cultura no ha deixat de jerarquitzar-s’hi contínuament
amb una creixent estructuració amb quadres de confiança política i paral·lelament
una difuminació del caràcter especialitzat i professional dels llocs de treball
base, sense aplicar cap política clara de proporcionar llocs de treball
definits en funció de les necessitats dels servei.
Les
conseqüències d’aquest model neoliberal, són:
–.
gran precarietat de molts llocs de treball que estan contractats a empreses.
–.
manca de carrera professional interna relacionada amb els serveis reals.
–.
manca de transparència en la gestió : no hi ha organigrames desenvolupats
coneguts pel treball, no hi ha RLT relació de llocs de treball (és el regne de
l’arbitrarietat), no hi ha accessibilitat pública (ni sindical) a la informació
de base.
–.
desequilibri entre les actuacions, produccions culturals d’impacte
propagandístic i les de serveis i equipaments bàsics culturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada