 |
| La comissió estatal contra la violència, estudiant sancions per la xiulada a l'himne monàrquic |
L'organisme del Govern espanyol espera rebre més informació
dels clubs i de la Federació per analitzar què van fer per evitar-la
[Vilaweb 01/06/2015]
La permanent de la comissió estatal contra la violència, el
racisme i la xenofòbia ha acordat d'obrir un expedint informatiu i demanar
informació policíaca sobre les entitats que van promoure la xiulada dels més de
noranta mil espectadors de la final de la copa a l'himne d'Espanya i al rei
Felipe de Borbó abans de l'esdeveniment. També ha demanat al F. C. Barcelona, a
l'Athletic de Bilbao i a la Federació Espanyola de Futbol que li enviïn
informació sobre les mesures adoptades per 'prevenir o minimitzar' la protesta.
A més, ha enviat a la fiscalia general de l'Estat tots els documents de què
disposi. De moment, no proposa sancions per a ningú i es limita a obrir
l'expedient. La reunió ha estat presidida pel secretari d'estat d'Esports i
president del Consell Superior d'Esports, Miguel Cardenal, i el secretari
d'estat de Seguretat, Francisco Martínez. La setmana que ve es tornarà a
reunir.
En total, la comissió ha acordat sis mesures que apunten a
una possible responsabilitat de les entitats, dels clubs i de la federació, en
accions que, segons el secretari d'estat per a l'Esport, Miguel Cardenal, són
'molt probablement conductes antijurídiques' que podrien ser 'objecte de
sanció', però que de moment no han estat tipificades.
La comissió es limita a demanar informació a diversos actors
--la més concreta, a la policia-- i a obrir expedient a les entitats que 'hagin
promogut, induït, col·laborat, auxiliat o facilitat mitjans materials o de
qualsevol altra índole per fer o donar cobertura a les conductes infractores
detectades'.
En concret, apunta a les dotze organitzacions que van donar
suport al manifest 'Per la xiulada a l'himne espanyol i a Felipe de Borbón'.
Es tracta --malgrat que la comissió no ho recull-- de
Catalunya Acció, Sobirania i Progrés, CADCI, Plataforma pel Dret a Decidir,
International Comission of European Citizens, Fundació President Macià, Ara o
Mai!, Catalunya diu Prou, Casal per la Llibertat i la Independència de
Catalunya, Societat Catalana de Lliure Opinió, Moviment de Cultura Popular 'El Sotrac'
i Units per Declarar la Independència de Catalunya.
En aquest manifest es diu que Catalunya viu una situació
política decisiva i que els catalans han entès que 'o s'independitzen d'Espanya
o desapareixen com a poble'. I recorda les grans mobilitzacions dels darrers
anys que 'han aconseguit de posar la independència de Catalunya com a eix
central de la política catalana'. El document assegura que cal 'no deixar
escapar cap oportunitat per manifestar la voluntat de llibertat nacional'.
Fiscalia general
La comissió espanyola contra la violència en l'esport també
assenyala que enviarà tota aquesta informació a la fiscalia general de l'estat
per 'avaluar la transcendència penal d'alguns dels fets que han tingut lloc'.
Es basa en la llei de seguretat ciutadana aprovada pel
govern del PP el 2013, que defineix els 'ultratges a Espanya' i considera una
ofensa 'greu' xiular l'himne espanyol.
Apunta als clubs i a la Federació
En el tercer acord es demana a la Generalitat que enviï les
actes del coordinador de seguretat i els criteris de la determinació de les
zones per a cada afecció.
El quart i el cinquè apunten als clubs i a la federació de
futbol. Recorden que són organitzadors directes i que tenien responsabilitat en
el dispositiu de seguretat, i els dóna cinc dies per a comunicar les mesures
que van adoptar per 'prevenir o minimitzar conductes il·lícites que eren
previsibles'.
A la Federació també li demana informació sobre els
mecanismes de gestió per a l'organització de l'esdeveniment i informació addicional
sobre l'acta arbitral, l'acta del coordinador de seguretat i les raons per les
quals no s'ha elaborat una acta per part del delegat del partit.
Finalment, i en vista de la 'gravetat dels fets' demana a
tots els actors que enviïn tota la documentació tan aviat com sigui possible.
Amenaça de tancar camps
No s'ha concretat en què es poden traduir les possibles
sancions, però Cardenal sí que ha dit que podien arribar a tancar els camps per
un temps determinat.
La comissió contra la violència ha actuat a petició del Govern
espanyol perquè depèn formalment del Ministeri d'Educació i pot actuar a
requeriment del Ministeri de l'Interior. Aquests dos ministeris s'alternen la
presidència i la vice-presidència de l'organisme.
La reunió es va convocar 'amb l'objectiu de procedir a
denunciar les actuacions inconvenients i, si esqueia, proposar les sancions que
fossin procedents, en aplicació de la vigent legislació, els principis de la
qual han de ser preservats'.
La comissió pot incoar expedients sancionadors 'per
actuacions susceptibles de qualificar-se com a infracció' d'acord amb la llei
contra la violència a l'esport, que estipula que resta prohibit de 'practicar
actes violents, racistes, xenòfobs o intolerants' als recintes, com també
'agredir o alterar l'ordre públic' o 'entonar càntics' o 'exhibir pancartes,
baneres o símbols' que 'incitin a la violència o al terrorisme'.
Sense esmentar-lo, la comissió també fa una referència
indirecta al president de la Generalitat de Catalunya: fa 'una crida a totes
les autoritats públiques perquè siguin exemple davant els ciutadans d'un valor
bàsic de convivència democràtica de què gaudim: el respecte a les conviccions
dels altres, a les institucions i als símbols constitucionals'.
'És imprescindible que de les conductes i declaracions dels
responsables públics se'n desprengui quelcom tan bàsic com que l'insult, el
menyspreu o la vexació són tan injustificables com inadmissibles', diu.
El precedent de la final de València
Quan el Barça i l'Athletic es van enfrontar a València en la
final del 2009 ja hi va haver una escridassada semblant. Aleshores un grup
d'extrema dreta la va denunciar i l'Audiència espanyola va emetre una sentència
en què negava que la xiulada fos punible. El text, redactat pel jutge Santiago
Pedraz, deia que la xiulada i les pancartes contra Espanya eren emparades per
la llibertat d'expressió i no podien ser considerades difamatòries, calumnioses
ni injurioses. 'Ni encara menys --continuava-- es pot afirmar que incitin a l'odi
nacional o ultratgin la nació. No són mereixedores, per tant, de cap actuació
penal.'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada