 |
| Jordi Pujol Ferrusola |
La constructora s'enfonsa a la Borsa després de fer-se
públic el presumpte pagament de comissions il·legals.
El mètode Pujol Ferrusola: repatriació de comissions com a
assessories sanitàries.
El fiduciari Towning, al seu servei, va enviar almenys
553.000 euros al Regne d’Espanya entre el 2007 i el 2009.
Alavedra i Prenafeta neguen haver-se enriquit amb la
política.
Els dos ex alts càrrecs de Pujol han reconegut, però, que
han regularitzat sumes de diners que tenien a l'estranger.
Macià Alavedra: “Mai De la Rosa em va oferir ni cinc, ho
hauria rebutjat”.
L’exconseller de Governació defensa Pujol Soley i la seva
família.
Alavedra afirma que el seu pas per la política l´ha
perjudicat econòmicament.
Alavedra ha comparegut avui davant la comissió
d'investigació sobre el frau fiscal.
Prenafeta diu que viu "només" de la seva pensió.
L'ex mà dreta de Pujol admet “amb molt orgull” haver cobrat
comissions a l’estranger.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/06/2015
Queralbs (Ripollès).-
Segons l’agència EFE la constructora FCC ha
obert una investigació interna per aclarir els pagaments realitzats a la
societat Brantridge entre 2006 i 2009 durant l'etapa del tripartit, una
societat que, segons informava ahir el diari El Mundo citant un informe de la
Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef), es va crear per al cobrament
de comissions per part de Jordi Pujol Ferrusola. Fonts del grup constructor i
de serveis van reconèixer ahir l'existència de les esmentades factures, i van
subratllar que cap dels responsables de FCC Construcció en aquell període
continuaven actualment en la companyia. També van indicar que la investigació
interna posada en marxa pretenia aclarir la labor d'assessorament i els conceptes
als quals obeïen aquestes factures, que van ser emeses per tasques
d'assessorament, service management, anàlisis d'ofertes o oportunitats
d'investigació.
Des de la companyia FCC van assegurar a més que no havien
rebut cap requeriment judicial sobre això. Segons El Mundo, FCC va realitzar
entre 2006 i 2009 un total de 25 transferències al Regne Unit per a la societat
Brantridge, vinculada suposadament a un testaferro de Jordi Pujol Ferrusola a
Londres.
La policia espanyola apunta a què els conceptes que
acompanyaven a les transferències bancàries són falsos i encobreixen el
pagament de comissions il·legals a Jordi Pujol Ferrusola a canvi de
l'adjudicació d'obres públiques a Catalunya.
Segons El Mundo, la policia espanyola ja coneix el clan
Pujol Ferrusola com una "xarxa organitzada de tipus familiar per al
cobrament de comissions". Els investigadors, segons aquest rotatiu,
destaquen que FCC "ha aparegut de forma recurrent" en la investigació
del cas Pujol: que disposa de "domicili a Catalunya"; així com d'una
"xifra de negocis que es compon en un percentatge important d'ingressos
per obres públiques en aquesta comunitat autònoma".
Caiguda de l'IBEX 35
Després de destapar-se els pagaments a la societat
Brantridge, FCC es va anotar ahir la caiguda més gran de l'IBEX 35 (3,17%). Les
accions de la companyia van començar la sessió amb pujades després de
conèixer-se divendres passat que les autoritats del Panamà havien rebutjat la
reclamació del consorci integrat per dues companyies xineses i Isolux Corsán,
que van competir per la Línia 2 del Metro de Panamà que s'adjudicarà
oficialment dimarts a Odebrecht i FCC.
No obstant això, al llarg de la jornada les pujades es van
convertir en pèrdues, amb un mínim intradia de 9,20 euros per acció i tancant
amb la cinquena caiguda més gran de la borsa espanyola. Els títols d'FCC, que
acumulen una caiguda del 21,58% l'any, han acabat la sessió en 9,21 euros per
acció. Al costat de les informacions sobre els pagaments de la companyia a
aquesta societat, l'acció de FCC es veu afectada pels resultats de les
eleccions locals i autonòmiques i el seu possible impacte en els contractes de
serveis.
El mètode Pujol Ferrusola: repatriació de comissions com a
assessories sanitàries
L'Agència Tributària ha sol·licitat les autoritats
britàniques informació sobre operacions amb què, suposadament, Jordi Pujol
Ferrusola va repatriar fons tot simulant assessories sanitàries a Brantridge
Limited.
Aquesta societat és, segons la policia espanyola, una
tapadora de Jordi Pujol Ferrusola emprada per cobrar comissions il·legals que
pagaven grans contractistes a canvi d'obra pública a Catalunya.
Arthur Joseph Rainford Towning, fiduciari establert a
Londres a les ordres del Júnior, va enviar 553.000 euros a Espanya entre el
2007 i el 2009 mitjançant Brantridge. Un dels pagadors de Brantridge va ser
FCC, ha publicat El Mundo aquest dilluns.
Segons el mateix diari, en el requeriment d'informació remès
per Hisenda al Regne Unit hi consta que Jordi Pujol Ferrusola va simular que
dues de les societats que comparteix amb la seva ex muller, Project Marketing
Cat i Iniciatives Marketing i Inversions, van prestar assessorament sanitari a
Brantridge Limited.
El document especifica que l'Agència Tributària no ha pogut
acreditar de cap manera el motiu real dels pagaments sospitosos i que només
consten descripcions "vagues i confuses" en els rebuts.
Hisenda apunta, sobre aquest fet, que els rebuts propiciaven
l'entrada de "diners d'origen desconegut vinculat a serveis professionals
difícils o impossibles d'acreditar", relata El Mundo.
L’exconseller de Governació defensa Pujol Soley i la seva
família
 |
| Macią Alavedra davant la Comissió |
L’ex alt càrrec de CiU, Macià Alavedra, ha passat pel
Parlament de Catalunya per fer una defensa de Jordi Pujol i de la seva gestió
al capdavant de la Generalitat i per negar que s’hagi lucrat durant l’exercici
de la funció pública. El judici oral que té obert per tràfic d’influències i
blanqueig de capitals li ha permès emparar-se en el dret de no contestar
preguntes relacionades amb la seva imputació, com per exemple els comptes
corrents que té oberts a l’estranger.
“No li respondré. Ja no parlo de presumpció d’innocència,
perquè entre tots, polítics i mitjans de comunicació, ens l’hem carregat. No
apel·lo a aquest dret, perquè està pel terra. Però n’hi ha un altre que és,
siguis innocent o culpable, de defensar-te”, ha argumentat l’exconseller de
Governació, Economia i Finances de la Generalitat, Macià Alavedra, aquest
dimarts a la comissió parlamentària que investiga el frau i la corrupció.
L’exdirigent s’ha acollit al seu dret a no respondre qüestions relacionades amb
el procés judicial que té obert pel Cas Pretòria, d’urbanisme, pel qual la
Fiscalia Anticorrupció li demana gairebé 7 anys de presó.
Alavedra ha defensat l’expresident: “El senyor Pujol, el
crec profundament i crec que ha estat un gran president. El valoro moltíssim”,
i la seva família. Ha negat tenir negocis amb Pujol Ferrusola i ha negat també
haver-lo vist pel Palau de la Generalitat.
L’exconseller ha rebutjat, tot i fer carrera política com a
interlocutor amb les gran empreses del país, cap lucre amb l’Executiu durant el
mandat Pujol: “No he tret cap ni un benefici de cap operació de la Generalitat.
No sé res. Mai el senyor De la Rosa m’ha ofert ni cinc, i jo ho hauria
rebutjat”. Només ha mig reconegut tenir diners a l’estranger: “Si he tingut
diners a fora, li asseguro que tots els diners provenen de les meves empreses”,
ha dit.
Tampoc ha aclarit la raó per la qual CiU va nomenar el jutge
Estevill perquè anés al CGPJ. “Estevill posava cada setmana un empresari a la
presó, i després s’ha demostrat que no tenien culpa”, ha dit.
Alavedra ha comparegut avui davant la comissió
d'investigació sobre el frau fiscal
Segons EFE l'exconseller de la Generalitat Macià Alavedra ha
negat avui que durant la seva gestió afavorís empreses afins i ha mantingut que
el seu pas per la política no l'ha servit per enriquir-se, sinó que més aviat
l'ha perjudicat perquè els seus antics socis estan "més ben situats"
que ell.
Alavedra, que va ser conseller de Governació, Economia i
Finances i Indústria amb els governs autonòmics de Jordi Pujol Soley, ha
comparegut avui davant la comissió d'investigació sobre el frau fiscal del
Parlament de Catalunya, on ha evitat donar explicacions sobre la seva relació
amb el cas Pretòria, pel qual la Fiscalia li demana sis anys i deu mesos de
presó.
Davant les preguntes de l'oposició sobre la relació entre
els seus negocis privats i la seva gestió política, l'exconseller ha afirmat
que per al que procedeix "del món de l'empresa, entrar en la política li
comporta problemes".
En aquest sentit, ha afegit que el seu pas per la política
no li ha comportat "res a veure amb l'enriquiment" i ha assenyalat
que els socis de les seves empreses que no han tingut responsabilitats
públiques estan "molt més ben situats" que ell.
Alavedra ha admès que, atès que va arribar a la política
procedent del món empresarial, tenia accions en algunes companyies, però ha
defensat la legalitat d'aquesta situació, com, segons la seva opinió, li va
corroborar una vegada el propi ex fiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo
en una conversa amb ell.
Després de reconèixer que després del seu pas per la
política va ocupar llocs directius en empreses que es beneficiaven d'adjudicacions
públiques, l'exconseller ha apuntat que "ara a això s'anomena portes
giratòries. I per això ha caigut gent més important que jo", ha reblat.
"És una situació difícil compatibilitzar això", ha
reconegut Macià Alavedra, que ha assegurat que durant la seva gestió al
capdavant de la Generalitat no va fer "favors ni concessions" a cap
empresa.
Els dos ex alts càrrecs de Pujol han reconegut, però, que
han regularitzat sumes de diners que tenien a l'estranger
Segons EFE els ex alts càrrecs de la Generalitat de
Catalunya Macià Alavedra i Lluís Prenafeta (CiU) han defensat la figura de
l'expresident Jordi Pujol Soley i han negat haver-se enriquit gràcies a la
política malgrat regularitzar diners des de l'estranger, mentre l'exalcalde
Bartomeu Muñoz (PSC) ha negat haver cobrat comissions o suborns.
Alavedra i Prenafeta, que van ser homes de confiança de
Jordi Pujol en els seus diferents governs, i l'exalcalde de Santa Coloma de
Gramenet (Barcelonès Nord) han comparegut a la comissió d'investigació del
Parlament sobre el frau i l'evasió fiscal arran del cas Jordi Pujol, en què
també ha declarat l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz i
l'exdiputat socialista Luis García, imputats tots en l'anomenat cas Pretòria.
L'exconseller d'Economia Alavedra ha dit conèixer
"bastant bé" Pujol Soley i que creu "absolutament" la seva
versió que l'origen de la seva fortuna oculta és un llegat del seu pare, mentre
ha negat tenir negocis amb el primogènit de la família, Jordi Pujol Ferrusola.
Prenafeta diu que viu "només" de la seva pensió
 |
| Lluís Prenafeta a la 'comissió Pujol' |
En la mateixa línia ha declarat l'exsecretari general de
Presidència Lluís Prenafeta, que ha afirmat que té un "altíssim
concepte" de Jordi Pujol Soley, pel que creu que "no es mereix la
lapidació que està sent objecte".
"He estat amic de Pujol, ho sóc i ho seré", ha dit
Prenafeta, que s'ha negat a fer una "valoració moral" sobre el fet
que la família Pujol tingués una fortuna oculta a Andorra, però ha reiterat el
"gran respecte i admiració" que li mereix la figura de l'expresident
de la Generalitat.
Tant Alavedra com Prenafeta han declinat contestar aquelles
preguntes referents al "cas Pretòria", pendent de judici i en el qual
tots dos afronten una petició de penes de sis anys i deu mesos de presó, a més
d'una quantiosa multa.
“Visc de la meva pensió, de res més. No tinc ni cinc cèntims
a l’estranger. Vaig tenir-ne però estan regularitzats. Aquí tampoc tinc cap
compte que em permeti viure fora de la meva pensió”, s’ha presentat
l’exsecretari de Presidència durant deu anys del govern Pujol, Lluís Prenafeta,
aquest dimarts a la comissió parlamentària que investiga el frau i la
corrupció. L’ex mà dreta de l’expresident està imputat pel Cas Pretòria per
tràfic d’influències i blanqueig. La instrucció del procés considera que va
ingressar 5,8 milions d’euros pel 'pilotasso' de Pretòria, que considera un
“ingent patrimoni”, i li xifra l’evasió en 14,3 milions d’euros.
Tot i assegurar que “en l’època que era al Govern no hi
havia relació entre el món públic i el privat” i que “mai” va “pressionar cap
empresa” per a l’adjudicació d’obres o serveis, Prenafeta ha admès que va
cobrar comissions d’empreses a l’estranger, com Siemens i Alstom. “Naturalment.
Perquè me les pagaven allà. Les vaig regularitzar tal com la llei permetia”, ha
explicat. Prenafeta va cobrar comissions de Siemens i d’Alstom per influir en
la construcció de centrals elèctriques per valor de 13 milions.
L’ex mà dreta de Pujol ha assegurat que continua vinculat a
Convergència i ha defensat Pujol i Mas: “Sento un gran respecte i una gran
admiració pel president Pujol... i tinc un altíssim concepte del president Mas,
com a persona i com a polític”. També ha augurat que el procés judicial pel cas
Pretòria acabarà en no res. I ha atacat alguns periodistes a qui, sense
mencionar-los, ha anomenat “paràsits”.
Els dos ex alts càrrecs han defensat la seva gestió en el
Govern de la Generalitat de Catalunya i han negat que les seves
responsabilitats polítiques els hagin permès enriquir-se, sinó que més aviat
els han "perjudicat".
Concretament, Alavedra ha apuntat a que els seus antics
socis aliens a la política estan "millor situats" que ell i Prenafeta
ha dit que després d'abandonar la gestió pública s'ha dedicat al "que ha
pogut", per la qual cosa que ara viu només de la seva pensió.
Els dos exalts càrrecs del Govern de la Generalitat han
reconegut, això no obstant, que han regularitzat sumes de diners que tenien a
l'estranger, encara que han coincidit a defensar la legalitat d'aquests fons.
"Sí que he tingut diners en altres països procedents de
les meves empreses, és diners personal meu", ha indicat Alavedra, que ha
reconegut que va poder ser "un error" deixar a Suïssa els diners
vinculat a una companyia en la qual participava i que tenia una filial al país
helvètic, però ha precisat que va ser decisió de tots els socis.
De la seva banda, l'exsecretari general de Presidència de la
generalitat ha admès que va cobrar comissions legals d'Almstom i Siemens a
l'estranger per les tasques d'intermediació que va portar a terme per a
aquestes societats, però ha insistit que ja ha regularitzat tots els diners que
tenia fora del Regne d'Espanya.
El Mundo fa fora Salvador Sostres
El nou director d'El Mundo, el català David Jiménez, ha
prescindit de Salvador Sostres com a columnista en la seva primera setmana al
capdavant del diari.
Els escrits de Sostres, que estava acostumat des de la seva
etapa a l'Avui a dir-ne de ben grosses sense justificació amb l'interès
informatiu però amb l'aquiescència de la cúpula del diari, han escandalitzat
sovint els lectors i també els seus companys d'El Mundo.
Quan Pedro J. Ramírez, l'home que el va incorporar, encara
n'era el director, els treballadors del diari d'Unidad Editorial van demanar-li
que prescindís de Sostres perquè el columnista va titllar de "normal"
l'assassinat d'una jove embarassada a mans de la seva ex parella. "Perquè
un noi normal de 21 anys que està enamorat de la seva xicota embarassada, és
normal que perdi el cor i el cap, el sentit i el món de vista, si un dia arriba
a casa i la seva noia li diu que li va a deixar i que a més el nadó que espera
no és seu", opinava Sostres.
El controvertit columnista, adherit a la convergent fundació
Catalunya Oberta --auspiciada per l'ex mà dreta de Jordi Pujol Soley, Lluís
Prenafeta, imputat pel cas Pretòria, que desfila aquest dimarts per la
'comissió Pujol' del Parlament de Catalunya--, ha repetit sovint que
"Escribir es meterse en problemas", un lema que figura en el seu bloc
d'El Mundo, titulat ‘Guantanamo’, però que va aparcar clarament el passat 2 de
maig.
Ficar-se en problemes
Aleshores Sostres va donar la benvinguda al nou director amb
la publicació d'un article d'allò més elogiós i corporatiu. "El
nombramiento de David Jiménez como director de EL MUNDO demuestra que
continuamos siendo el periódico más valiente y más sexy de España",
començava aquella peça.
Trobava llavors que El Mundo "renueva ahora con David
la figura y el concepto del "director de periódico", no sólo
generacional y estéticamente, sino en su significación más profunda.".
El citat post, titulat ‘Nuestro nuevo director’ i escrit en
primera persona del plural, estava farcit d'al·lusions apologètiques al diari i
a David Jiménez.
L’exdiputat del PSC Luigi García
 |
| Luigi Garcķa a la 'comissió Pujol' avui |
En paral·lel, l'exdiputat del PSC Luis García, cervell de la
trama Pretòria, ha defensat la legalitat dels seus negocis de promoció
immobiliària i ha assegurat que mai no ha guanyat cap contracte públic pels
seus contactes en la política.
L'exdiputat, conegut com a Luigi i que afronta vuit anys de
presó pel cas Pretòria, ha explicat que des que el 1992 va abandonar la
política per dedicar-se a la construcció, es va presentar a ofertes públiques
com qualsevol altra empresa del mercat i ha guanyat concursos per "una valoració
tècnica i econòmica".
Tot i que el Ministeri Públic sosté que l’exdiputat del PSC,
Luis Andrés García, dit Luigi, desenvolupa
un “paper fonamental” en l’entramat urbanístic corrupte, com a aconseguidor i
intermediari, fins al punt que es interessats en adjudicacions “tenien assumit”
que havien de comptar amb el seu vistiplau per optar a contractes amb
l’Administració, l’exdiputat ha negat els càrrecs de blanqueig i tràfic
d’influències. El fiscal quantifica els seus ingressos pel cas Pretòria de 5,8
milions d’euros i li demana vuit anys de presó.
Luigi ha negat, aquest dimarts a la comissió parlamentària
que investiga el frau i la corrupció, els ‘pilotassos’ urbanístics pels quals
se l’acusa: en el cas de Badalona “no hi tinc res a veure, ni és la meva
empresa, ni conec res”. L’operació a Llavaneres s’emmarca “en el conveni
urbanístic establert, que segons la mateixa fiscalia del TSJC és impecable
perquè no hi ha un desequilibri entre el benefici públic i privat”. I a Santa
Coloma, “modificacions conveniades d’ús”.
“En cap cas les meves actuacions com a promotor immobiliari
s’emmarquen en la lògica de la fiscalia i de les investigacions policials. No
hi ha una sola prova, ni testifical ni documental, en tot el procediment que
acrediti aquesta especulació. Les operacions són totes complint estrictament la
legalitat, tant des del punt de vista urbanístic com econòmic”, s’ha defensat
de les acusacions.
L'exalcalde de Santa Coloma Bartomeu Muñoz nega que al
municipi hi hagués bombolla immobiliària, però l’empresa municipal Gamepark
gestionava el 80% del pressupost de l'Ajuntament
 |
| Bartomeu Muńoz avui a la 'comissió Pujol' |
Ja a la tarda, l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès
nord) Bartomeu Muñoz (PSC) ha negat haver cobrat o encarregat comissions o
suborns i s'ha mostrat "orgullós" del seu llegat a la ciutat.
Preguntat sobre si va rebre suborns o va portar a terme actes
il·legítims, Muñoz ha exclamat que "no, per déu, de cap manera" i ha
dit no tenir "explicació comprensible" a la seva imputació.
La major part de les preguntes dels diputats de la comissió
s'han centrat en si, com a alcalde, va planificar o va intermediar en
l'adjudicació i modificació d'usos de terrenys públics.
Muñoz ha assegurat que les decisions en matèria urbanística
les prenien la comissió corresponents i el ple de l'Ajuntament, "una cosa
que és així en qualsevol ajuntament de Catalunya", ja que com a alcalde
tenia una "visió global", però no de la "gestió quotidiana i del
dia a dia de qualsevol tema".
"Naturalment la regidora corresponent m'informava, però
una altra cosa és el procés", ha dit. De Luis García ha explicat que són
"amics" des de "fa molts anys".
“Un alcalde es pot dedicar a la gestió diària i quotidiana?
Per això hi ha els tècnics i els regidors”, ha estat l’argument de Bartomeu
Muñoz, ex alcalde de Santa Coloma de Gramenet imputat pel cas Pretòria per
tràfic d’influències, per delegar la responsabilitat de la suposada gestió
irregular en matèria d’urbanisme i espolsar-se, de retruc, qualsevol ombra de
culpa per haver cobrat comissions.
L’ex alcalde ha repetit, durant la compareixença d’aquest
dimarts a la comissió parlamentària que investiga el frau i la corrupció, que
mai no ha rebut comissions per afavorir els interessos de constructores
determinades. “Al judici oral podrem acreditar l’error d’aquestes afirmacions”,
ha augurat.
El jutge considera que Muñoz va obtenir 1,7 milions d’euros
en comissions. Fiscalia li demana 6 anys i 10 mesos de presó i una multa de 4
milions d’euros. L’ajuntament colomí li demana 7 anys de privació de llibertat
per entendre que es va aprofitar de la condició d’alcalde per obtenir beneficis
per la tramitació d’una modificació de planejament urbanístic.
Muñoz ha considerat que la gestió del consistori colomí era
la mateixa que la resta d’ajuntaments de Catalunya. Sobre el motiu pel qual ell
està imputat i els altres no, “aquesta sort tenen”, ha respost. Tot i que
l’empresa municipal Gamepark gestionava el 80% del pressupost de l’Ajuntament,
l’ex dirigent ha negat que a Santa Coloma hi hagi hagut cap “bombolla
immobiliària” perquè “no hi ha espai”. Això sí, el municipi és, segons les
seves paraules, líder en “escales mecàniques i ascensors”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada