Nord-est Llibertari: “Em consideren un traïdor per no voler intervenir militarment Catalunya”, assegura un ex tinent de l'exèrcit espanyol

dimarts, 30 de juny del 2015

“Em consideren un traïdor per no voler intervenir militarment Catalunya”, assegura un ex tinent de l'exèrcit espanyol

Luis Gonzalo Segura va ser expulsat de les Forces Armades espanyoles per denunciar la corrupció en aquesta institució

[Barcelona 30/06/2015]

L'extinent de l'exèrcit espanyol Luis Gonzalo Segura va ser expulsat de l'exèrcit espanyol fa pocs dies. És l'autor de ‘Código Rojo’, una novel·la basada en fets reals on denuncia impunitat, prevaricació, estafes, negligències i portes giratòries, entre d'altres.

En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, Luis Gonzalo Segura ha admès que el ministre de Defensa no té cap mena de control i que l'Associació de Militars Espanyols (AME) té "idees terrorífiques" i una d'elles és "intervenir militarment a Catalunya". L'extinent ha arribat a afirmar que el van tancar 60 dies "per dir que no intervindria a Catalunya sota cap concepte".

Luis Gonzalo Segura també ha assegurat que ha estat 139 dies tancat i que l'han tractat "pitjor que un delinqüent". Ha parlat de la cúpula militar espanyola i ha assegurat que "té una ideologia similar a la que hi havia durant el franquisme".

Gonzalo Segura ha explicat el cas d'un tinent ha estat ascendit a general, el mateix que va provocar els afusellaments d'Abena, que va executar un alcalde i agutzil d'un ajuntament d'Osca als anys 80. Gonzalo Segura ha assegurat que si a aquest tinent ascendit a general el deixessin, "intervindria a Catalunya, el País Basc i a tot arreu on pogués"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...