Andorra, un racó de món per espavilats

Rajoy i Martí, caps des governs d'Espanya i d'Andorra

FCC va pagar 710.000 euros en comissions a Pujol Ferrusola. 

La Udef destapa 25 transferències de la constructora a una societat instrumental. 

Andorra intenta captar empreses i residents pels atractius de la seva baixa fiscalitat. 

L'ONU suspèn Andorra per no respectar els drets humans. 

El pes del copríncep episcopal fa que l'avortament estigui prohibit i no hi hagi matrimonis homosexuals. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/06/2015 

Queralbs (Ripollès).- 

L'actual copríncep episcopal, Joan Enric Vives, és un llast per les llibertats civils

La constructora FCC va realitzar 25 transferències per valor de 710.000 euros en tres anys a la societat Brantridghe Holdings Limited, del testaferro de Jordi Pujol Ferrusola a Londres. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) entén que els conceptes que acompanyen les operacions bancàries, des de dos comptes corrents del BBVA a Espanya, són falsos i encobreixen el pagament de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obres públiques. 

Les dades que la policia espanyola ha emès a l’Audiència Nacional, i a les quals ha tingut accés del diari ‘El Mundo’, expliquen com Jordi Pujol Rerrusola ha recuperat els diners que tenia el seu testaferro. FCC va enviar fons a un compte del Bank of Ireland a nom de la societat instrumental Brantridge que gestiona el fiduciari de Pujol, Herbert Arthur Joseph Rainford Towing. I Pujol Ferrusola facturava a aquesta empresa des de l’Estat espanyol. 

Els investigadors destaquen que FCC “ha aparegut de manera recurrent” a la investigació del cas Pujol, qui “disposa de domicili social a Catalunya”, així com d’una “xifra de negocis que es composa d’un percentatge important dels ingressos per obres públiques a aquesta comunitat autònoma”. També mencionen COPISA, com a exemple de societat de perfil similar a FCC sotmesa al pagament de comissions a canvi d'adjudicacions.  

Andorra intenta captar empreses i residents pels atractius de la seva baixa fiscalitat 

Malgrat que els organismes contra el blanqueig de diner a nivell d'Europa i dels Estats Units es miren amb lupa Andorra des de l'escàndol de la BPA, el consell de ministres del Govern espanyol ha aprovat enviar a les Corts espanyoles el conveni fiscal entre el Regne d’Espanya i el Principat d’Andorra perquè es ratifiqui en tràmit d'urgència i entri immediatament en vigor. 

En un comunicat oficial, el govern de Mariano Rajoy destaca que aquest tractat fiscal amb Andorra, anomenat Conveni de No Doble Imposició (CDI), té com a finalitat "millorar la cooperació en matèria fiscal", impedir que els ciutadans tributin per un mateix impost en els dos estats i, al mateix temps, evitar "l'evasió o l'elusió fiscals". 

Tot i aquesta declaració de bones intencions, des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa s'adverteix que aquest CDI, que Mariano Rajoy vol que entri en vigor com més aviat millor, permetrà que les empreses espanyoles --i especialment les catalanes, per una qüestió de proximitat-- que decideixin obrir una filial a Andorra tributin menys impostos, fet que repercutirà en els ingressos de les arques públiques.  

Luxemburg com a model 

Les autoritats polítiques i empresarials andorranes no amaguen que el seu model és Luxemburg, un altre país de baixa fiscalitat que a finals de l'any passat va aparèixer a tota la premsa mundial per l'escàndol de Luxleaks, tal com s'anomenen els acords secrets que les seves autoritats van tancar amb grans corporacions com Apple, Amazon, Heinz, Pepsi, Ikea o Deutsche Bank perquè localitzessin filials en aquest petit principat centreeuropeu i, així, escatimessin impostos en els països on realment operen i tenen el negoci. 

En un informe de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), la patronal d'Andorra, se subratlla que el nou sistema d'impostos del qual s'ha dotat el país en els últims anys, especialment el de societats, "lidera un model fiscal tremendament atractiu i que ha sabut donar un tractament que combina les millors virtuts de jurisdiccions com Holanda, Luxemburg, Suïssa, Irlanda, Malta o Xipre". Més clar, l'aigua. 

Quan va començar la crisi l'any 2008, Andorra va decidir canviar el model econòmic i iniciar una obertura que tenia com a objectiu la captació d’empreses estrangeres perquè decidissin establir la seu al seu país, atretes per la baixa fiscalitat. Amb aquesta intenció, han introduït en els últims anys un sistema fiscal, homologat a la normativa de la UE, però amb uns tipus tan baixos que, de fet, constitueixen un dúmping fiscal o competència fiscal deslleial entre estats.  

L'ONU suspèn Andorra per no respectar els drets humans 

Andorra està en estat de shock. Les valls del Valira han deixat de ser un indret discret i amagat de les mirades internacionals que “quatre famílies de tota la vida”, amb mentalitat oligopolística i caciquista, havien convertit en la seva finca particular. 

La denúncia del FinCEN ha provocat el pànic a la cúpula que remena les cireres del Coprincipat i ha precipitat, per primera vegada en la seva història, la intervenció d'un banc. En plena convulsió per l'escàndol de la BPA, Andorra s'ha hagut de sotmetre, fa pocs dies, a l'escrutini que, de manera rotativa, fa el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides als seus 193 estats membres.  

El Principat del Pirineu ja va ser inspeccionat l'any 2010 i ara ha tornat a passar sota la lupa del grup de treball de l'Examen Periòdic Universal (EPU). I cal dir que els resultats no són massa afalagadors per a les autoritats polítiques andorranes.  

Examen a Ginebra 

En aquesta ocasió, la situació dels drets humans a Andorra ha estat avaluada per una troika formada per representants procedents d'Etiòpia, Qatar i Portugal. Els inspectors s'han interessat per temes com la igualtat de gènere, la discriminació racial, la violència domèstica, els drets de la infància, la impunitat policial, l'existència de màfies organitzades, els drets dels treballadors, el tracte que es dóna als emigrants i refugiats, la protecció dels discapacitats, la llibertat d'informació, etc.