 |
| Detall del Centre Penitenciari de Pont Major de Girona |
El Departament de Justícia promou la substitució de
milers de llocs de treball per mesures penals alternatives.
Entre el 2008 i el 2009 els treballs en benefici de la
comunitat van augmentar un 191% degut a la reforma del Codi Penal.
Les persones que realitzen treballs en benefici de la
comunitat no reben cap tipus de formació ni d'atenció professional.
Tres entitats de l'anomenat "tercer sector"
es reparteixen un contracte públic valorat en 24 milions d'euros.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 07/05/2015
Girona (Gironès).-
Carme Sais ha trobat la gallina dels ous d'or. La directora del Bòlit, el
centre de cultura contemporània de Girona, ha descobert que no fa falta
contractar personal si el Departament de Justícia li ofereix mà d'obra gratuïta
a través dels programes de mesures penals alternatives. Des del passat mes de
setembre, dues persones condemnades per delictes menors realitzen tasques que
fins llavors estaven en mans de persones assalariades, com la vigilància de
sales o les tasques de manteniment. Per al Bòlit es tracta d'un negoci rodó, ja
que les persones condemnades no cobren absolutament res i estan obligades a treballar
si no volen que el pes de la justícia els caigui sobre les espatlles.
El Bòlit no és un cas aïllat. Durant els últims anys,
la Casa de la Cultura de Girona ha retallat dos llocs de treball: un a l'arxiu
i un altre a manteniment. La feina de l'arxiu ja no la fa ningú, però la del
manteniment se n'encarreguen tres persones condemnades. La Casa de la Cultura
s'ha d'adaptar als seus horaris laborals i a les seves obligacions familiars,
però en contrapartida gaudeix d'un flux constant de mà d'obra sotmesa pel Codi
Penal. Quan una persona acaba de complir condemna, el Departament de Justícia
n'ofereix immediatament una altra per substituir-la.
Quants llocs de treball s'han perdut a Catalunya
d'aquesta manera? És impossible saber-ho, atès que el Departament no té cap
interès a recopilar unes dades tan comprometedores. El que sí sabem, en canvi,
és que el nombre de mesures penals alternatives, i concretament el de treballs
en benefici de la comunitat, han augmentat de forma espectacular durant els
últims quinze anys. L'any 2002, només 254 persones van rebre una condemna
d'aquest tipus. Deu anys després, aquesta xifra ja s'enfilava fins a les 12.273
persones. L'augment més important es va produir entre els anys 2008 i 2009,
quan l'Estat espanyol va reformar el Codi Penal per incloure-hi infraccions de
trànsit com l'alcoholèmia, l'excés de velocitat o la conducció sense carnet.
Tan sols aquell any, el nombre de persones condemnades va augmentar un 191%.
Per fer front a aquesta allau de condemnes, el
Departament dirigit per Germà Gordó ha firmat convenis amb 1.500 entitats
públiques i privades que ofereixen activitats de caràcter “cooperatiu”. En
general, es tracta d'activitats que no requereixen gaire qualificació, com la
neteja d'edificis públics o les feines de jardineria. Teòricament, els treballs
en benefici de la comunitat no poden substituir, en cap cas, els llocs de
treball, però el Departament no disposa de cap mecanisme de control que n'eviti
un ús pervers i trasllada la responsabilitat a les mateixes entitats i als
sindicats. De fet, la prohibició ni tan sols figura al conveni que firmen les
entitats, de manera que es tracta d'una recomanació sense força legal. Aquesta
negligència és un incentiu molt fort per a les entitats, que poden substituir
fàcilment contractes laborals precaris per condemnes penals, tal com ha succeït
al Bòlit o a la Casa de Cultura de Girona. Un dels factors que facilita el
procés de substitució és el perfil de les persones condemnades. En la majoria
de casos, es tracta de persones integrades a la societat que se sotmeten
fàcilment a la disciplina que exigeix un lloc de treball. No és estrany, doncs,
que les entitats col·laboradores es mostrin tan satisfetes amb l'oferta del
Departament de Justícia. Carme Sais utilitza aquest recurs des de fa anys i
qualifica l'experiència de “molt positiva”. Jordi Falgàs, director de la Casa
Masó de Girona, es felicita pel rendiment del nou recepcionista “que fins i tot
parla anglès” i que pot atendre els turistes que visiten l'edifici històric.
Sais i Falgàs asseguren que les persones condemnades “fan feines que ningú
faria”, però resulta evident que la col·laboració amb el Departament de
Justícia està motivada per un càlcul econòmic. Falgàs, per exemple, reconeix
sense embuts que “en temps de crisi” no podria pagar el salari d'un
recepcionista i destaca que la condemna és “una bona experiència que després es
pot afegir al currículum”.
Les persones que coneixen de primera mà com s'estan
aplicant les mesures penals alternatives no tenen cap dubte que l'administració
està promovent el dúmping social en sectors poc valorats, com la cultura o els
serveis socials. “El pressupost de cultura de l'Ajuntament de Girona ha passat
de quatre a set milions d'euros en l'època de CiU. En comptes de promocionar
els artistes locals, es gasten els diners en projectes sense sentit, com comprar
la col·lecció Santos-Torroella, i rebenten les nostres condicions laborals”,
explica un treballador que ha vist com la seva jornada laboral es reduïa a la
meitat per culpa dels treballs en benefici de la comunitat i que demana
conservar l'anonimat.
Un servei privatitzat des del 2009
Malgrat que les mesures penals alternatives tenen una
finalitat “educativa i integradora”, les persones que realitzen treballs en
benefici de la comunitat no reben cap tipus de formació ni d'atenció
professional. Es limiten a treballar fins que es recupera “l'equilibri social”
trencat pel seu delicte. Segons el Departament de Justícia, treballar de forma
gratuïta “afavoreix la inserció social” i “restitueix simbòlicament” el dany
causat. Les condemnes poden allargar-se més o menys segons la severitat de la
sentència i segons la disponibilitat de les persones condemnades. En alguns
casos, el deute pot saldar-se en qüestió de pocs dies i en d'altres pot
dilatar-se durant anys.
Per respondre amb agilitat a l'augment del nombre de
condemnes, l'any 2009 el Departament va cedir la gestió del programa de mesures
penals alternatives a tres entitats de l'anomenat “tercer sector”: Fundació
Apip-Acam, Fundació Ires i Intress. Aquestes entitats s'encarreguen
d'entrevistar les persones condemnades i els busquen un treball que s'adeqüi al
seu perfil. També supervisen el compliment de la condemna i informen els
tribunals en cas que es produeixi algun incompliment. A la pràctica, actuen com
agències de col·locació que garanteixen la mà d'obra a les entitats que han
firmat convenis amb el Departament de Justícia.
Fundació Apip-Acam, Fundació Ires i Intress es
defineixen com a organitzacions “sense ànim de lucre”, però gestionar el
programa de mesures penals alternatives és, sens dubte, un bon negoci. Les tres
organitzacions es reparteixen un contracte valorat en 24 milions d'euros, que
s'afegeix a molts altres contractes relacionats amb els serveis socials com
l'atenció a la gent gran, la salut mental o les dones maltractades. No es tracta
d'associacions petites que malden per sobreviure, sinó d'empreses grans ben
connectades amb la presa de decisions de l'administració pública. La darrera
memòria publicada per Intress, per exemple, revela que l'entitat atén cada any
més de 30.000 persones i que maneja un volum de negocis superior als 33 milions
d'euros.
La privatització progressiva del sistema penal i la
promoció dels treballs en benefici de la comunitat engendren una dinàmica molt
perversa, retratada magistralment al webdocumental ‘Prison Valley’. Aquest
treball produït per la televisió francoalemanya Arte descriu el funcionament de
la indústria penitenciària al comptat de Freemont, als Estats Units, on el 21%
de la població viu entre reixes. El webdocumental mostra una evolució espantosa
del capitalisme que premia l'enduriment del Codi Penal i l'explotació laboral
de la mà d'obra reclusa en benefici de grans corporacions. Freemont,
naturalment, és un cas extrem, però la promoció de les mesures penals
alternatives i la manca de consciència crítica de l'administració catalana no
auguren un futur gaire prometedor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada