dimarts, 26 de maig del 2015

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 26 de maig de 1884 neix a Palafrugell el llibreter anarquista Martí Laviña i Torroella

Martí Laviña, al centre de la foto
Participà en la fundació de l'Ateneu Cultural Racionalista de Palafrugell, que en 1936 es transformà en l'Ateneu Llibertari de la localitat i que era conegut com la «Casa Àcrata».
Malalt, Martí Laviña Torroella va morir en 1939 al camp de concentració d'Argelers (Rosselló) d'una congestió pulmona




Martí Laviña Torroella: 
El 26 de maig de 1884 neix a Palafrugell (Baix Empordà) el llibreter anarquista Martí Laviña i Torroella. Fou el mitjà de tres germans i era fill de Nicolau Laviña Cairó i de Francesca Torroella Noguer. Son pare, membre de la Lògia «Luz», núm. 63 del Gran Orient d’Espanya, després Gran Orient Espanyol, de Palafrugell, que ja consta l’any 1888, tenia la barberia al carrer Estret d'aquesta localitat.  
Després de fer els estudis elementals, Martí començà a fer feina de menestral en una fàbrica surera i entrà en contacte amb les idees socialistes i anarquistes que es debatien al Centre Obrer de Palafrugell i començà a militar en els grups anarquistes de la vila («Luz y Armonía», «El Justiciero», «El Despertar», etc.).  
El febrer de 1904 va ser cridat a files fer per el servei militar, però en sortí exclòs del sorteig per «curt de talla»; l'estiu de 1907 aconseguí l'exclusió definitiva.
El 25 de desembre de 1904 va ser elegit vocal de la Junta Directiva del Centre Obrer de Palafrugell.  
En aquesta època realitzava diverses feinetes i ajudava son pare a la barberia.  
El 14 de setembre de 1909 es casà amb l'obrera modista Engràcia Carreras (Na Gracieta).  
El setembre de 1910 participà en la creació del Centre de Cultura Popular de Palafrugell, desvinculat de tota tendència politicosocial i on participaren els intel·lectuals de la vila.
A començaments d'abril de 1912, com a membre del Comitè d'Empresa de la fàbrica surera Can Torres, participà activament en la vaga dels obrers surers, que es perllongà fins al 23 de juny i la qual implicà un gran desplegament de la Guàrdia Civil.
Quan son pare es retirà, heretà la barberia, però no continuà amb el negoci i obrí una llibreria al mateix local, on oferia publicacions anarquistes i de l'esquerra catalanista. Com que el negoci no donava molt --fiava llibres a molta gent, com ara l'escriptor Josep Pla i Casadevall--, compaginà la llibreria amb la feina de barber i sa companya treballant en una fàbrica.
En 1914, any del naixement de son fill Lluís, creà a la llibreria unes sessions de lectura d'autors catalans sota el títol «Lectura Popular» i després traslladà la llibreria a un local més adient al carrer dels Valls.  
En 1918 nasqué el segon fill de la parella, Rosa, que també militarà en el moviment anarquista.
El maig de 1924 va ser detingut per la Guàrdia Civil, juntament amb altres veïns, per fer classes de català; com que era el representant de la l'Associació Internacional Anarquista (AIA) a Palafrugell, un cop alliberats els detinguts, ell va haver de romandre empresonat durant uns quants dies més.
El 26 de febrer de 1927 va se nomenat vocal associat de la Junta Municipal de la vila.  
El 31 de maig de 1928 publicà al setmanari palafrugellenc ‘Baix Empordà’ un article, el primer d'un seguit de col·laboracions a partir d'aquell moment i fins 1930, on remarcà les excel·lències de la trofologia, ciència dintre del naturalisme que tracta de l'alimentació i la nutrició i de l'harmonia alimentària.
A partir de 1932 col·laborà en el diari ‘Ara’ amb articles naturistes i de medicina alternativa.
El 25 d'abril de 1933 participà en la fundació de l'Ateneu Cultural Racionalista de Palafrugell, que en 1936 es transformà en l'Ateneu Llibertari de la localitat i que era conegut com la «Casa Àcrata».
Com a membre del Centre Fraternal, el juny de 1933 proposà uns nous estatuts d'aquesta institució per aconseguir major transparència en la gestió.
Entre 1934 i 1936 els seus articles en ‘Ara’ versaren sobre economia, la guerra i la Revolució i l'antifeixisme.
Durant la guerra albergà nombrosos membres de les Brigades Internacionals i refugiats, un d'aquests, que es feia dir Vladimir, amb el temps es va saber que es tractava de Josip Broz Tito, futur president iugoslau.  
Amb el triomf feixista, creuà el Pirineu. Malalt, Martí Laviña Torroella va morir en 1939 al camp de concentració d'Argelers (Rosselló) d'una congestió pulmonar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada