diumenge, 24 de maig del 2015

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 24 de maig de 1920 neix a Guimara el militant anarcosindicalista i resistent llibertari Amadeo Ramón Valledor

Acompanyà Quico Sabaté en nombroses expedicions per fer expropiacions i operacions de guerrilla a Catalunya.
Malalt de càncer, el 18 d'agost de 1963 va morir a Perpinyà després de fer guerra de guerrilles des de 1942 a Lleó i després a Catalunya.  






Amadeo Ramón Valledor: 
El 24 de maig de 1920 neix a Guimara (Lleó) el militant anarcosindicalista i resistent antifranquista llibertari Amadeo Ramón Valledor, conegut com El Asturiano o Ramón.  
Miner de professió, estava afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT), idees que heretà, ben igual que sos germans, de son pare, Amadeo Ramón Chachón, un dels líders anarcosindicalistes de la regió.
Arran del cop d'estat franquista de juliol de 1936, el qual triomfà a la seva zona, aconseguí fugir i arribà a Astúries.  
Quan la caiguda del front de Gijón, va ser fet presoner quan intentava fugir, amb altres companys, amb barca. Jutjat, va ser condemnat a una dura pena de presó.
Durant la nit del 25 al 26 de desembre de 1942 s'evadí amb altres companys, amb el suport de la guerrilla, de la colònia minera penitenciària de la Societat «Minas de Moro», a Fabero (Lleó), i s'integrà en el grup guerriller organitzat pel seu cosí Serafín Fernández Ramón (O Santeiro), format sobretot per miners confederals --Manuel Bermúdez Fernández (Asturiano), Arturo Martínez (Xoqui), Antonio Vega Guerrero (Rizoso), Vicente Seoane (Pasoslargos), Gerardo Cañedo González, Domingo Villar Torres, El Chato de Teijera, etc.-- i expresoners del camp de Fabero.  
Després, va ser nomenat un dels responsables de la Federació de Guerrilles de Lleó-Galícia.  
El juliol de 1947, amb un grup de set guerrillers, entre ells Manuel Guriérrez Abella, César Ríos, Adoración Campo Cañedo i Serafín Fernández Ramón, participà en un intent de passar a la frontera francesa, però que es va veure frustrat a causa d'una topada a Pobladura de Pelayo García (Lleó) amb la Guàrdia Civil i en la qual tres guerrillers resultaren ferits.  
El 5 de desembre de 1947 aconseguí fugir d'una emboscada on Serafín Fernández Ramón resultà mort.  
El 7 de desembre de 1948, amb Abel Ares Pérez i sa companya Matilde Franco Canedo, amb un taxi de Toral de los Vados (Lleó) arribà a Oviedo (Astúries) i, aquest grup, després de escapar als controls de la Guàrdia Civil, aconseguí passar a la frontera el 13 de desembre.
A l’Estat francès s'integrà en el grup guerriller de Francesc Sabaté Llopart amb el qual el novembre de 1951 participà en un atracament a un banc barceloní.  
Posteriorment acompanyà Quico Sabaté en nombroses expedicions per fer expropiacions i operacions de guerrilla a Catalunya.
Malalt de càncer, Amadeo Ramón Valledor se suïcidà d'un tret al cor el 18 d'agost de 1963 a Perpinyà (Rosselló). 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada