El novembre de 1926 participà en la frustrada
expedició armada organitzada per Francesc Macià a Prats de Molló.
Després d'una estada a Luxemburg, el 20 de març de
1930 va ser condemnat a Perpinyà a un any i un dia de presó per «utilització de
passaport fals». Segons la policia francesa, en aquesta època estava en
contacte amb el militant de Perpinyà Louis Montgon.
En 1933 va ser expulsat per les autoritats espanyoles
i l'octubre d'aquell any va ser condemnat a Ceret a dos mesos de presó per
«violació del decret d'expulsió».
El novembre de 1936 va ser novament condemnat a Ceret,
aquesta vegada a quatre mesos de presó.
Angelo Bonisoli:
El 23 de maig de 1897 neix a Castelbelforte
(Llombardia, Itàlia) l'anarquista Angelo Bonisoli --alguns autors citen Camillo
Bonisoli--. Quan tenia 16 anys abandonà l'orfenat on s'havia criat.
Després de la Gran Guerra va ser definit per les autoritats
com a «comunista revolucionari».
En el 1923 fugint d'un empresonament segur per
antifeixista emigrà clandestinament a l’hexàgon francès.
El 7 de gener de 1926 va ser condemnat a Nimes
(Llenguadoc, Occitània) a un any de presó per «robatori i violació del decret
d'expulsió».
A primers de novembre d'aquell any participà en la
frustrada expedició armada organitzada per Francesc Macià Llussà a Prats de
Molló (Valespir) contra la dictadura de Primo de Rivera.
El 28 d'abril de 1927 va ser condemnat de bell nou a
Grenoble (Delfinat, Occitània) a tres anys de presó per «violació del decret
d'expulsió».
Després d'una estada a Luxemburg, retornà a l’Estat
francès, on el 20 de març de 1930 va ser novament condemnat a Perpinyà
(Rosselló) a un any i un dia de presó per «utilització de passaport fals».
Segons la policia, en aquesta època estava en contacte amb el militant
anarcosindicalista de Perpinyà Louis Montgon (Vérité).
En 1931, després de ser expulsat de Bèlgica,
s'instal·là a Donostia (Guipúscoa, Euskal Herria), on treballà com a cambrer en
un cafè.
A la Península realitzà diverses estades a Barcelona on
col·laborà en diverses revistes i milità a favor d'un anarquisme no violent i
naturista vegetarià.
En el 1933 va ser expulsat per les autoritats espanyoles
i l'11 d'octubre d'aquell any va ser condemnat a Ceret (Vallespir, Catalunya
Nord) a dos mesos de presó per «violació del decret d'expulsió».
L'any 1934, quan es trobava novament a la Península,
després d'haver denunciat el règim stalinista en una conferència a Toledo
(Castella) i de ser acusat d'«expia de Mussolini», va ser novament expulsat per
les autoritats espanyoles; però restà clandestinament a la Península i, arran
de l'esclat de la Revolució espanyola, esdevingué un dels representant de les
Joventuts Llibertàries a Manzanares (Ciudad Real, Castella).
Com a partidari d'un front únic antifeixista, entrà en
conflicte amb nombrosos companys i alguns l'amenaçaren de mort; per aquest
motiu, l'agost de 1936, demanà al consolat madrileny d'Itàlia el seu repatriament.
El 16 de novembre de 1936 va ser novament condemnat a
Ceret, aquesta vegada a quatre mesos de presó per «violació del decret
d'expulsió».
Un cop es trobà a Itàlia, va ser condemnat a cinc anys
de confinament a l'arxipèlag de Tremiti. En 1942 la policia judicial de Màntua
(Llombardia, Itàlia) tancà, no sabem per quins motius, el seu expedient.
Després d'això es perd tot rastre de la seva persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada