 |
| Dolores Jiménez Álvarez amb Teófilo Navarro Fabrique |
A partir de gener de 1947 milità en activitats
culturals (teatre, dansa, etc.), sobre tot amb les Joventuts Llibertàries, i
recaptat diners per als comitès pro presos, fins que anà a Tolosa.
Dolores Jiménez Álvarez:
El 22 de maig de 1918 neix a Abejuela
(Gúdar-Javalambre, Aragó) la militant anarquista i anarcosindicalista Dolores
Jiménez Álvarez, també coneguda com Blanca.
Filla major d'una família nombrosa emigrada a
Catalunya cap al 1925, quan tenia uns 11 anys abandonà l'escola i començà a
treballar, integrant-se poc després en el moviment llibertari català.
Amb 16 anys s'integrà, amb son pare i ses germanes, en
el grup teatral «Penya Abissínia» i conegué el militant de la Confederació
Nacional del Treball (CNT) Teófilo Navarro Fabrique (El Negro), que es
convertirà en son company.
En aquests anys llegí força la literatura popular
llibertària (La Novela Ideal i La Novela Libre). Quan esclatà la guerra civil,
l'agost de 1936 s'incorporà a la Columna Durruti.
Després de patí la retirada d'Aragó, va romandre al
front malgrat la prohibició de permanència de milicianes.
Després d'uns mesos a Lanaja (Monegres, Osca, Aragó) realitzant
tasques culturals i artístiques (xerrades, representacions teatrals, etc.), fou
detinguda a Mollerussa (Pla d’Urgell) per tropes stalinistes de Valentín
González González, dit El Campesino, que a l’Exili va abandonar el PCE, però
aconseguí escapar a Lleida cap a Balaguer (la Noguera), on trobà forces
confederals reagrupades i son company.
Quan la derrota era un fet, passà a l’Alta Cerdanya
per Puigcerdà (Baixa Cerdanya) el 7 de febrer de 1939 i fou internada en un
asil religiós governat per monges a Saug (Alvèrnia, Occitània).
En 1940 es reuní amb son company a Còrdas d'Albigés (Occitània)
i participà activament en el moviment anarquista, en la resistència antinazi i
en lluita antifranquista formant part dels grups de Sabaté i Facerías.
Intervingué en la fundació de Solidaritat
Internacional Antifeixista (SIA) i de la CNT-AIT.
En aquest època col·laborà en Ruta.
El 9 desembre de 1946, a instàncies del secretari
general del Comitè Nacional Germinal Esgleas, entrà clandestinament a Catalunya
per estudiar la possibilitat d'organitzar un pas per determinat lloc, i va fer
contacte amb son company, que havia estat detingut mesos abans amb altres
membres d'un grup d'acció i es trobava tancat a la presó Model de Barcelona.
El 7 de gener de 1947 tornà a Perpinyà (Rosselló) amb
la informació que havia pogut obtenir. En aquesta ciutat milità en activitats
culturals (teatre, dansa, etc.), sobre tot amb les Joventuts Llibertàries, i
recaptat diners per als comitès pro presos.
Més tard, a Tolosa de Llenguadoc, desenvolupà càrrecs
orgànics: tresorera de SIA i del Comitè Regional de la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI), secretària de Premsa i Propaganda del Comitè Nacional, etc.
En aquesta època organitzà debats específics per a
dones, on participaren Amparo Poch i Frederica Montseny.
Durant els anys setanta, juntament amb son company,
facilità armes i infraestructura al Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) i
als Grups d'Acció Revolucionària Internacionalista (GARI). En el 1999 vivia a
Tolosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada