Ferit a la zona de Tremp fou internat a l'hospital de
Farners de la Selva
El febrer de 1939 passà la frontera, però fou retornat
des del Voló a l’Empordà
De bell nou al Rosselló , passà per diversos camps:
Sant Cebrià --on s'encarregà del seu condicionament i fou secretari del primer
nucli confederal--, Vernet, Setfonts i Bram.
Amb l'ocupació alemanya, s'instal·là a L'Avelanet i va
fer de llenyataire per Ribesaltes, Salmiech i Noalhac, fins que fou detingut
per la gendarmeria pro nazi.
Miguel Celma Martín:
El 15 de maig de 1920 neix a Calanda (Terol, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Miguel Celma Martín.
El 15 de maig de 1920 neix a Calanda (Terol, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Miguel Celma Martín.
Des de molt jove s'introduí en el moviment llibertari.
El febrer de 1937 s'enrolà a Pina de Ebro en la 55
Centúria de la Columna Durruti, després de convèncer Pilar Balduque, secretària
del cap de la columna Ricard Sanz García, que el considerava massa jove.
Arran de la militarització seguí en la mateixa
centúria, ara sota el nom de 119 Brigada, i serví com a sergent d'informació.
Assistí a una escola de la 26 División (antiga Columna Durruti), realitzà
diversos informes i es va veure com la seva pretensió de ser aviador va ser
rebutjada per la seva curta edat, però acudí a l'Escola d'Enginyeria Militar de
Sarrià.
Fou, per la Confederació Nacional del Treball (CNT),
secretari del Consell d'Administració de la Col·lectivitat de Calanda fins a la
destrucció del procés col·lectivitzador per les tropes antirevolucionàries stalinistes
d'Enrique Líster Forján.
Després retornà a la 119 Brigada i s'incorporà a
l'Escola d'Informació a Artesa de Segre fins que fou ferit, a la zona de Tremp
durant l'ofensiva feixista de l'Ebre, i internat a l'hospital de Farners de la
Selva (ara, Santa Coloma de Farners).
El febrer de 1939 passà la frontera, però fou retornat
des del castell del Voló (Rosselló) a la Península. De bell nou al Rosselló ,
passà per diversos camps: Sant Cebrià --va romandre dos mesos i amb Ginés
Martínez i altres s'encarregà del seu condicionament i fou secretari del primer
nucli confederal--, Vernet, Setfonts i Bram.
El novembre de 1939 fou portar a treballar a Orleans.
Amb l'ocupació alemanya, s'instal·là a L'Avelanet i va
fer de llenyataire per Ribesaltes (Rosselló), Salmiech i Noalhac, fins que fou
detingut per la gendarmeria pro nazi.
L'abril de 1943 fou portat a una fàbrica de ciment a
Seta, on malvisqué. El maig aconseguí fugir i s'integrà fins al final de la
guerra al maquis de Losera en un grup de guerrillers jueus.
Amb l'Alliberament s'establí a L'Avelanet i milità en
la CNT i la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) en el sector
ortodox.
En 1952 fou delegat per l'Arieja al Ple d'Aymar, on
defensà la presència del secretari de l'Associació Internacional dels
Treballadors (AIT).
En el Ple de novembre de 1957 va ser nomenat secretari
general i de Relacions Exteriors de l'FIJL. En 1958 assistí al Ple de Vierzon.
El 26 de novembre de 1959 assistí amb Roque Santamaría
Cortiguera, en representació del sector ortodox, a la primera reunió de
l'Aliança Sindical, que es va veure paralitzada quan aquests no acceptaren la
presència de cal altra facció cenetista en les negociacions.
En els anys posteriors ocupà càrrecs orgànics i
delegacions importants.
En 1960 fou secretari de la Federació Local de Calanda
de la CNT en l'Exili.
Entre el 26 d'agost i el 3 de setembre de 1960, durant
el Segon Congrés Intercontinental de Llemotges, redactà la ponència «Acció
directa i revolucionària» sobre Defensa Interior (DI), amb Germinal Esgleas
Jaume i Vicenç Llansola Renau.
En el Ple de Tolosa de Llenguadoc de 1962 fou elegit
delegat de la CNT en l'AIT i en el Sisè Congrés de 1963 fou nomenat secretari de
Propaganda i de Cultura del Secretariat Intercontinental (SI).
En 1965 fou nomenat secretari adjunt de Coordinació
del SI i de bell nou de Propaganda i de Cultura en 1967.
Durant els anys seixanta realitzà nombroses
conferències (Dijon, Marsella, Bordeus, etc.), va fer de periodista per a la
premsa llibertària fent servir diversos pseudònims (J. Alaudo, B. Torre-Mazas,
M. Linos, Cal-Andino, Lave Lanet, Martín Pirineos, etc.) i animà els cursos d'esperanto
organitzats per la Federació Local de l'FIJL de Tolosa de Llenguadoc.
En 1974 prologà el llibre de Frederica Montseny
Crónicas de CNT (1960-1961).
El 27 de març de 1977 participà, a la plaça de toros
de San Sebastián de los Reyes de Madrid, en el primer míting públic i
autoritzat de la CNT a l'Interior d'ençà de la Guerra Civil, pel qual el consolat
espanyol de Tolosa de Llenguadoc (Occitània) negà el passaport a Federica
Montseny.
Va ser delegat del SI al Cinquè Congrés de 1979.
El novembre de 1980 assistí a la Setmana Cultural
Confederal de València.
Fou administrador de Despertar i Espoir, i en 1984 dirigí
la revista Cenit.
Participà en els documentals El Frente. Durruti,
connais pas (1977), de Raymond Cazaux; Un autre futur. Espagne Rouge et Noir
(1988), de Richard Prost; i en Vivir la utopía (1997), de Juan A. Gamero.
En 1996 prologà el llibre de Miguel Grau Caldu
Memorias completas (1913-1991).
Trobem articles seus en Boletín Interno CIR, Cenit,
CNT, Le Combat Syndicaliste, Conciencias Libres, Espoir, Ideas, La Protesta
Obrera, Siembra, Tierra y Libertad, Titán, Umbral, etc.
És autor d'Informe de gestión del secretariado al
Congreso Intercontinental de Federaciones Locales (1963, amb altres), XXXI
aniversario de la Revolución española (1967, amb altres), Variantes sobre la
anarquía (1979; existeix una segona part inèdita), Anales del exilio libertario
(Los hombres, las ideas, los hechos) (1985; únic tom publicat de cinc
projectats), El comunismo como función social (1988; segona part inèdita), El
federalismo y sus áleas. O ¿ir a qué? (1989), La collectivité de Calanda
(1936-1938): la révolution sociale dans un village aragonais. Le témoignage de
Miguel Celma (1997); així com diversos textos inèdits (Diccionario social,
Nuevos soliloquios, etc.).
Miguel Celma Martín va morir el juliol de 2007 a Cépet
(Llenguadoc, Occitània) i, complint la seva última voluntat, el seu cos fou
lliurat a la ciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada