Cap al febrer de 1937, amb altres companys (Helmut i
Herbert Aul, Albert Kille, Fritz Koehn, Helmut Klose, Heinz Petry i Richard
Winkler), entrà en el «Cos de vigilància de Fronteres de Portbou», unitat de
milicians de la CNT i la FAI a l’Albera marítima
Philippe Urban:
El 12 de maig de 1896 neix a Karlsruhe (Gran Ducat
de Baden, Imperi alemany) --altres fonts citen Estrasburg (Alsàcia)--
l'anarquista Philippe Jacques Urban. Ciutadà francès per «reintegració», residí
a Estrasburg.
Durant la Gran Guerra va ser mobilitzat en l'exèrcit
alemany i el 16 d'abril de 1917 caigué presoner.
Després de la guerra s'instal·là a Düsseldorf, on
milità en les Joventuts Anarcosindicalistes. Durant la postguerra realitzà
nombrosos desplaçaments a una banda i altra de la frontera francoalemanya.
En 1923, durant el dur període d'inflació econòmica,
practicà l'«expropiació dels expropiadors», obligant els automobilistes a la
sortida de Düsseldorf, pistola en mà, a lliurar-li diners i objectes de valor.
Detingut, va ser jutjat i, segons relatà el seu amic Rudolf Treiber, pronuncià
davant el tribunal un discurs de defensa memorable.
Un cop lliure retornà a Alsàcia.
El 19 d'agost de 1933 va ser condemnat a Estrasburg a
un mes de presó i a 25 francs de multa per «cops i ferides» i el 17 de desembre
d'aquell mateix any a Dole a 15 dies de presó per «vagabunderia».
L'abril de 1935 edità a Estrasburg el primer número
del periòdic Freie Erdekk (Terra Lliure), primera publicació anarquista en
llengua alemanya que sortí a Alsàcia --no sabem si el segon número, previst per
a l'1 de maig, va ser finalment publicat.
El 5 d'abril de 1935 va ser detingut a l'obra de la
construcció on treballava i fou interrogat durant algunes hores.
Assabentat de l'aixecament feixista el juliol de 1936,
l'agost d'aquell any viatjà a Barcelona i s'enrolà en la Columna Durruti, on
fou delegat d'una centúria fins que va caure ferit el novembre d'aquell any.
Entrà a formar part dels Deutsche
Anarcho-Syndikalisten (DAS, Anarcosindicalistes Alemanys) i cap al febrer de
1937, amb altres companys (Helmut i Herbert Aul, Albert Kille, Fritz Koehn,
Helmut Klose, Heinz Petry i Richard Winkler), entrà en el «Cos de vigilància de
Fronteres de Portbou», unitat de milicians de la Confederació Nacional del
Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) a l’Albera marítima.
Després dels fets de «Maig de 1937» marxà a l’hexàgon
francès i s'establí a París, on milità en el grup dels DAS d'aquesta ciutat.
En 1937 el seu nom figurava en la llista de la Seguretat
General francesa dels anarquistes «terroristes», on figuraven els «individus
susceptibles de cometre un atemptat contra el president de la República».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada