MARXA PONZÁN 2015. PASSADORS DE LA LLIBERTAT.

Sortida d’Aston el dissabte 6 de juny, a les 8:30 del matí.

MARXA PONZÁN 2015. PASSADORS DE LA LLIBERTAT. 

Sortida d’Aston el dissabte 6 de juny, a les 8:30 del matí.

Per aparcar, entre l’església i l’escola del poble. 

Anar per una pista forestal, poc a poc, fins al Pla des Peyres, i tot seguit, a peu, fins a la frontera d’Andorra, al Port de Fontargent, una caminada accessible però amb calçat adecuat, roba per si fa fred i per si es dóna el cas K-Way.

Tornada, com cada any, al capvespre, sopar col·lectiu, amb diverses animacions, i dormir a l’alberg LA FREICHÈDE, a Montferrièr (Arièja).

Cal portar sac de dormir o mantes. Preu:10 euros, sopar, dormir i esmorzar.

El diumenge llibertat per dinar. Parades de publicacions. Edicions de Le Coquelocot.  

La gent que vingui de lluny o que vulgui podeu trobar lloc per dormir.

Informació i inscripcions: CEREL Ave. Catalogne núm. 63 11300-Limoux

Tel. 04 68 31 67 18 E-mail: [cerel11@orange.fr]  

El company Francisco Ponzán Vidal: 

[Font: ANARCOEFEMÈRIDES ATENEU ESTEL NEGRE] 

El 30 de març de 1911 neix a Oviedo (Astúries) el militant anarcosindicalista, guerriller antifranquista i resistent Francisco Ponzán Vidal.

De petit va viure a Osca (Aragó), on va estudiar en un col·legi religiós i va exercir d'escolà fins que als 12 anys es va negar a anar a l'església; treballa de mosso en una llibreria, deambula per altra escola abans d'ingressar amb 14 anys a l'Escola Normal de Magisteri, on coneixerà Ramón Acín.

Militant de ben jovenet en l'Ateneu Cultural Llibertari, de la directiva del qual formarà part, acabarà la carrera amb 18 anys, militant ja en la Confederació Nacional del Treball (CNT). Treballa de mestre a Ipas, a prop de Jaca, i després de l'aixecament de Galán, es detingut uns dies.

Col·labora en la premsa llibertària des de 1932, any que és empresonat el juny i el juliol a Jaca i Osca.

Durant la vaga general d'abril de 1933 és detingut a Osca i durant l'estiu treu plaça de mestre, destinant-lo a un poble d'Orense.

Fa mítings per Aragó (Sabiñánigo) i és de bell nou detingut després de la rebel·lió de desembre de 1933.

Durant els anys següents va exercir de mestre a pobles gallecs (Baos, Camelle) i l'abril de 1936 completa una gira de propaganda per la regió amb Arnalda, Acín, Abós i altres.

Es troba a Osca quan l'aixecament franquista i s'entrevistarà amb el governador d'Osca per preparar la contraofensiva; però els feixistes vencen i ha de fugir a Chibluco, San Julián de Banzo, Belsué, Angüés, Fraga i Bujaraloz.

S'integra en el Comitè comarcal d'Angüés i assisteix a l'assemblea de Bujaraloz del 6 d'octubre de 1936, en la ponència que va redactar el dictamen que creava el Consell d'Aragó.

És nomenat conseller de Transports i Comerç i després subsecretari d'Informació i Propaganda fins que la repressió de Líster el va obligar a fugir a Callén, on es va enrolar l'estiu de 1937 en la Columna Roig i Negra com a capità ajudant del seu amic Máximo Franco.

L'agost del mateix any, organitza un grup d'espionatge que actuava en terreny enemic («Los Libertadores») que eventualment s'incorporava en el Servei d'Intel·ligència Especial Perifèric (SIEP) i de manera permanent des d'agost de 1937.

Va combatre també amb l'Exèrcit de l'Est. Tot això li servirà durant el seu període posterior a Occitània i a l’Interior de la Península.

Acabada la guerra, va passar al camp de concentració de Vernet el febrer de 1939, del qual va escapar per començar l'organització d'un extensa xarxa antifranquista dins i fora del país --gràcies a ell es van crear els primers grups d'acció a Barcelona i s'assegura que l'abril de 1939 amb Juanel va ultimar un pla d'actuació a dins la Península que es va posar en marxa en juny-- participant en incursions a l'interior en una de les quals, amb l'objectiu d'alliberar Lorenzo i Argüelles, presos a Saragossa, va ser ferit a Boltaña el maig de 1940 i es va refugiar a Arguis fins el setembre, que va passar la frontera francesa.

Quan els alemanys van ocupar l’hexàgon francès, va crear una famosíssima xarxa d'evasió, encarregada de treure de l’Estat francès notoris antifeixistes, coneguda com a Xarxa Pat O'Leary i Grup Ponzán, que va posar fora de perill més d'un miler de perseguits.

Detingut, després de diversos avatars el 28 d'abril de 1943, els alemanys el van tancar a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) i finalment l'afusellaren i cremaren el seu cos, juntament amb una vintena de presoners, el 17 d'agost de 1944 al bosc de Buzet-sur-Tarn, a prop de Tolosa. Integrants de la seva xarxa van ser Josep Esteve, Juan Zafón, Agustín Remiro, Pascual i Eusebi López Lagarta, Joan Català, Vicente Moriones, Amadeo Casares, Rafael Melendo, Ricardo Rebola, Eduard Josep Esteve, Ginés Camarasa, Josep Ester, Sadurní Carod, Victorio Castán, Coteno, Cervantes, etc.

D'antuvi es va introduir en els grups que pretenien organitzar la CNT i va elaborar un pla d'actuació contra el franquisme que no va ser acceptat pel Consell General del Moviment Llibertari. Les seves idees sobre el particular semblen haver estat: l'enfortiment de l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques (ANFD), el manteniment dels principis emanats de la CNT de l'Interior amb excepcions (contrari a organitzar masses en la CNT de l'Interior), el rebuig de la política (però acceptant la política municipal) i fi de l'AIT.

Va publicar articles en Nuevo Aragón, La Tierra, Tierra y Libertad.

Va ser reconegut i condecorat a títol pòstum pels governs i exèrcits de França, Regne Unit i Estats Units. 

Vídeo sobre Francisco ponzán: [http://nordestllibertari.blogspot.com/2012/10/francisco-ponzan-el-resistent-oblidat.html]