 |
| Bartumeu, explicant les demandes del BPA |
El Parlament andorrà investigarà la intervenció de la
BPA.
L'oposició s'imposa i impulsa una comissió per
determinar responsabilitats.
Els codirectors de la BPA demanden l'INAF i l'AREB.
Els Cierco consideren que s'ha menystingut la
solvència de la seva banca.
L'empresari i dirigent socialista durant els anys 80 Dídac Fàbregas Guillén,
dit Diego El Pájaro Loco quan militava en l’extrema esquerra no stalinista
durant el franquisme tardà, ha estat imputat per frau fiscal.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/05/2015
Queralbs (Ripollès).-
L'empresari i dirigent socialista durant els anys 80 Dídac Fàbregas Guillén,
dit Diego El Pájaro Loco quan militava en l’extrema esquerra no stalinista
durant el franquisme tardà, ha estat imputat per frau fiscal per un jutjat de
Barcelona, publica Economia Digital. Aquest ex soci de Jordi Pujol Ferrusola va
rebre un requeriment d'Hisenda el 2010 perquè justifiqués cinc milions d'euros
que tenia a l'estranger. Fàbregas es va negar a presentar declaracions
complementàries i la causa va passar a la Fiscalia de Delictes Econòmics i als
jutjats de Barcelona.
La querella atribueix a Fàbregas tres delictes
fiscals, relacionats amb l'IRPF del 2005 (per un import d'1,4 milions d'euros)
i del 2006 (per 382.000 euros) i amb l'impost de societats del 2005 (121.000
euros).
Fàbregas fou una figura important al PSC i el PSOE,
sempre en un segon pla, els anys 80 i va arribar a ser un alt càrrec de
l'Administració de l'Estat. També és un dels catalans que figuren en la 'llista
Falciani' d'evasors fiscals. Durant el primers temps de la denominada Transició
Fàbregas era secretari general i dirigent suprem d’un partit marxista
revolucionari, de caire consellista, anomenat Organització de l’Esquerra
Comunista d’Espanya (OICE), després de
passar pel PSUC, el FOC-FLP-ESBA, després el butllertí clandestí ‘¿Qué hacer?’,
que s'anomenà, després, en 1969, ‘Revista Nuestra clase: Comisiones Obreras
butlletí de las Plataformas de Comisiones Obreras’, paral·lelament participa en
la creació dels ‘Círculos de Formación de Cuadros’, precedent dels Cercles
Obrers Comunistes i, finalment, va fundar OICE, però l'11 de gener de 1978 va
dimitir del seu càrrec de secretari general de la OIC en produir-se una votació
majoritària en l'executiva federal del partit en la qual se li exigia la fusió
amb el partit stalinista Moviment Comunista d’Espanya (MCE), provinent de
Komunistak. Quatre dies després en una carta dirigida a la Comissió Executiva
Federal renunciava a la seva militància. Posteriorment la OICE va ser absorbida
pel MCE com a organització, la qual cosa va motivar que una part
importantíssima dels seus antics fundadors i de molts dirigents històrics
abandonessin aquesta organització d’extrema esquerra consellista per militar
més tard en el PCE, PSUC, com ara un ex alcalde per ICV de Sant Feliu de
Llobregat i altes dirigents d’Iniciativa, i en el PSOE o en el PSC.
Al mateix gener de 1978 va ingressar en el PSC (Congrés),
on hi havia antics companys seus del FOC, sent nomenat responsable del Comitè
Nacional de Política Municipal i Urbana d'aquest partit. El juliol d'aquest
any, amb la unificació dels partits socialistes de Catalunya (PSC-C, PSC-R i
Federació Catalana del PSOE), en el nou Partit dels Socialistes de Catalunya va
ser triat membre del Consell Nacional del Partit, Secretari de Política
Municipal i Urbana en la Federació del PSC a Barcelona. En les eleccions de
1980 al Parlament de Catalunya ocupa el lloc 23è de la llista del PSC, no
obtenint l'acta de diputat per ben poc, ja que el PSC obté, en aquesta
convocatòria, 22 parlamentaris. En el fullet de presentació de candidats, se li
qualifica professionalment com a "obrer metal·lúrgic en atur".
En 1980 inicia la carrera de Dret i ingressa com a funcionari
laboral en el Servei de Recaptació d'Impostos de l'Estat de la Diputació de
Barcelona, exercint el càrrec de Coordinador General d'aquest Servei fins a
1983. El maig de 1982 és triat membre del Comitè Federal del PSOE, càrrec en el
qual romandrà fins a 1985, moment en el qual abandona la seva activitat
orgànica tant en la direcció del PSC --havia estat membre del Consell Nacional
des de 1978 a 1985-- com en el PSOE. En 1983 va ocupar el càrrec de director
general d'Economia i Planificació de la Junta de Castella-la Manxa. A l'any
següent va ser nomenat director general de Desenvolupament Autonòmic del Govern
central. El BOE de 27/09/1984 publica el seu cessament per dimissió a petició
pròpia en aquest lloc, últim càrrec públic que exerceix. Trajectòria
empresarial de Fàbregas
El 1985 abandona la seva militància activa i tot
càrrec orgànic en el PSC i el PSOE, i inicia la seva carrera empresarial. Una
tasca molt allunyada de les idees, els valors i la pràctica que defensà durant
les etapes anteriors de la seva vida. L'abril de 2013 apareix en la llista de
Barcelona de primers evasors fiscals que publica la llista Falciani.
El Parlament del Principat d’Andorra
L’impuls de l'oposició al Govern andorrà servirà per
posar en marxa una comissió d'investigació al Parlament del Principat sobre les
responsabilitats en la intervenció de la Banca Privada d'Andorra (BPA), om hi
tenien els diners la família Pujol Ferrusola.
A la iniciativa del Partit Liberal s'han sumat totes
les forces excepte Socialdemocràcia i Progrés, que troba que es tracta
d'"un simulacre". També s'hi ha adherit a darrera hora el partit
Demòcrates per Andorra, la formació del cap de Govern, Toni Martí.
Protegir amb "vigilància" el "bon
nom" de la plaça financera del país dels Pirineus és un objectiu principal
de la comissió, que està previst que se celebri les pròximes setmanes a porta
tancada. Mentrestant, la sessió de
control d'aquest dijous en el Parlament andorrà serà pràcticament monogràfica
sobre la BPA.
D'altra banda, segons publica Diari d'Andorra,
PricewaterhouseCoopers ha enllestit un primer informe elaborat sobre 600
comptes corrents de la BPA per analitzar fins a quin punt l'entitat en tenia de
dubtosos. El resultat és que aquests comptes problemàtics representen un
percentatge insignificant.
El mateix diari publica que entre finals del maig i
principis del juny, segons previsions del Govern andorrà, l'Agència de
Reestructuració d'Entitats Bancàries (AREB) pot començar a decidir el destí de
la BPA.
Els germans Higini i Ramon Cierco, codirectors de la
Banca Privada d'Andorra (BPA), han presentat dues noves demandes contra
l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), el regulador bancari del país,
i l'Agència de Reestructuració d'Entitats Bancàries (AREB), creada pel Govern
del Principat per resoldre l'escàndol de la BPA.
Jaume Bartumeu, ex cap de Govern andorrà i ara advocat
dels accionistes majoritaris de la BPA, argumenta que es podria haver
reestructurat el banc en comptes de procedir a la seva resolució. També
assenyala infraccions administratives i denuncia una situació d'indefensió.
La demanda dirigida contra l'AREB té en el seu punt de
mira l'acord que declara l'obertura del procediment de resolució i planteja
indicis d'inconstitucionalitat. Els Cierco troben que no es va tenir en compte
la solvència de la BPA en aquesta decisió.
En el mateix sentit, l'escomesa contra l'INAF es
dirigeix contra l'acord amb què aquest organisme va aprovar l'informe que
assenyala que l'entitat és inviable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada