 |
| David Fernández i José María Romero de Tejada, ahir al Parlament de Catalunya. |
Apunten que Felip VI serà copríncep d'Andorra, un estat
català propi al Pirineu que forma part de les Nacions Unides i correspon als
Països Catalans.
El bisbe de la Seu d'Urgell estaria disposat a cedir aquesta
representació, segons Hispanidad.com.
La Fiscalia nega que hi hagi impunitat en delictes econòmics
i de corrupció.
L'expresident de Sony nega haver cobrat un milió per
deslocalitzar la planta catalana.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/05/2015
Queralbs (Ripollès).-
La
plataforma Testimonis BPA, presentada aquest dilluns, és una iniciativa
impulsada pels ex polítics Ferran Goya i Eusebi Nomen que pretén reivindicar la
innocència dels posseïdors de comptes lícits a la Banca Privada d'Andorra (BPA)
i oferir-los una eina per comunicar-se amb el FinCen, l'agència del Departament
del Tresor nord-americà que va acusar de blanqueig l'entitat presidida pels
germans Cierco.
Es tracta del web testimonisbpa.wordpress.com, on cada
client pot publicar un missatge per intentar demostrar al FinCen la netedat
dels seus comptes i transaccions, com demanava aquesta agència.
Goya i Nomen retreuen al cap de Govern andorrà, Toni Martí,
que coneixia el problema de la BPA abans de la publicació de la demolidora nota
del FinCen que va motivar la intervenció de l'entitat. També assenyalen que va
avançar les eleccions "en previsió d'aquest possible escenari" i que
"es materialment impossible que les autoritats no sabessin res
abans". Indiquen que "Quan Martí diu que no sabia res del FinCEN ni de
BPA abans del dia 10, difícilment està dient la veritat o no sap què passa dins
del seu Executiu", publica El Periòdic d'Andorra.
El Govern andorrà i l'Institut Nacional Andorrà de Finances
(INAF), per la seva part, han declinat la possibilitat d'al·legar en defensa de
la BPA, segons el Diari d'Andorra: no presentaran objecció contra la nota
publicada pel FinCen amb què va esclatar l'escàndol.
Apunten que Felip VI serà copríncep d'Andorra
Joan-Enric Vives, actual arquebisbe de la Seu d'Urgell i, com
a tal, copríncep d'Andorra, s'estaria plantejant cedir al rei d'Espanya, Felip
VI, aquest càrrec simbòlic al país dels Pirineu, publica Hispanidad.com.
Si Vives, favorit del Papa Francesc per succeir Lluís
Martínez Sistach com a arquebisbe de Barcelona, renunciés a aquesta
representació institucional i la lliurés a la monarquia espanyola, tots dos
coprínceps serien els caps dels estats veïns d'Andorra, un país que fa segles
que manté la figura episcopal en aquest tàndem, juntament amb la del cap d'Estat
francès -rei o president de la República-.
El mateix digital indica que fonts de la Casa Reial
espanyola diuen no saber res amb relació a aquesta possibilitat. Però
l'Església catòlica, segons la mateixa informació, no té cap interès a mantenir
el coprincipat. Un altre factor clau és la futura aprovació d'una llei sobre
l'avortament. Com a copríncep, l'arquebisbe de la Seu d'Urgell hauria de
signar-la, la qual cosa no estaria disposat a fer com a home de l'Església
catòlica.
La Constitució andorrana del 1993, en el seu article 43è,
especifica que són coprínceps "a títol personal i exclusiu, el Bisbe
d'Urgell i el President de la República Francesa". Tots dos
"sancionen i promulguen les lleis", contrasignades pel Cap de Govern
o el Síndic General, els responsables polítics.
Tot apunta que en el procés de construcció dels Països
Catalans, des de Salses a l’antic regne de Múrcia, ja que la demarcació
d’Alacant és solament una part de l’antic país murcià i per tant l’actual
autonomia murciana i unes comarques d’Almeria també podrien incorporar-s’hi una
vegada aconseguida la independència d’Andalusia del Regne de Castella, ara dit
d’Espanya, Andorra haurà de formar part d’aquesta nova nació pirinenca
mediterrània, igualment que l’actual País Valencià i les Illes així com la
Catalunya Nord ocupada des del segle XVII per l’exèrcit francès, mentre que la
Vall d’Aran correspon a la nació occitana, també en procés d’alliberament de
l’ocupació francesa. En aquest sentit té la seva lògica que l’Estat papal del
Vaticà es vulgui treure de sobre la qüestió andorrana, l’únic territori català
independent, amb Estat capitalista propi i membre de les Nacions Unides, on la
llengua catalana es reconeguda com oficial d’un Estat membre, deixant el
conflicte del procés d’alliberament dels pobles oprimits pels estats
capitalistes jacobins francès i espanyol ens mans dels governs de París i de Madrid,
i els seus caps d’Estat: el president de la República francesa i el rei d’Espanya.
De fet, els futur lògic i necessari de les nacions catalana,
aragonesa i occitana passa per una unió confederal de repúbliques socialistes
llibertàries autogestionades i autogestionàries dels Països Catalans, Aragó i
Occitània dins el procés social revolucionari del proletariat i les capes
populars de la conca mediterrània en el marc de revolució proletària mundial i
universal.
El Fiscal Superior de Catalunya
El Fiscal Superior de Catalunya, José María Romero de
Tejada, va afirmar ahir a la comissió d'investigació que no hi ha impunitat en
els delictes econòmics, mentre que l'expresident de Sony Pedro Navarrete, va
negar haver cobrat un milió d'euros després de deslocalitzar una factoria.
Romero de Tejada va negar davant la comissió d'investigació
del Parlament sobre el frau, l'evasió fiscal i la corrupció que els autors dels
delictes econòmics gaudeixin d'impunitat als tribunals i es va mostrar
convençut de què la justícia, i en particular la Fiscalia, "tracta de la
mateixa manera a tothom".
Romero de Tejada va emplaçar, no obstant això, diverses
vegades als legisladors a aprovar mesures adequades per evitar dilacions en els
judicis de delictes econòmics, un retard que segons la seva opinió obeeix a la
"complexitat" d'aquest tipus d'assumptes.
També el Fiscal Superior de Catalunya va negar pressions
polítiques després de la querella contra el president de la Generalitat, Artur
Mas, pel 9N i va atribuir a "una diferent visió sobre els fets" les
reticències dels fiscals catalans a la seva presentació.
Malgrat no estar directament relacionat per investigació de
la comissió, diversos dels grups van interpel·lar Romero de Tejada per la
postura unànime dels fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya contrària a
la presentació d'una querella contra Artur Mas pel 9-N.
Respecte a la persecució de delictes econòmics, va apuntar
que a Catalunya la Fiscalia utilitza "el mateix criteri que a la resta de
l'Estat" al sol·licitar mesures cautelars.
Va negar, també, ingerències polítiques en la recent
operació policial del cas Innova i va rebutjar que els pactes en els casos de
frau fiscal donin una "imatge classista" de la justícia.
A més del Fiscal Superior de Catalunya van comparèixer
davant la comissió d'investigació tres persones més, i entre elles
l'expresident de Sony España Pedro Navarrete Sanz, qui va negar haver cobrat un
milió d'euros com comissió per la deslocalització de la planta de
Viladecavallsel 2010, encara que no va aclarir el seu paper i es va oposar a
respondre preguntes.
L'expresident de Sony España Pedro Navarrete Sanz
En el torn final, no obstant això, va prendre la paraula per
queixar-se de la "duresa" que els diputats havien utilitzat a fi de
recriminar-li la seva actitud de falta de col·laboració.
Després de dir que no tenia voluntat de riure's dels
diputats i que simplement s'acollia al seu dret a no declarar, Navarrete va subratllar:
"jo mai, ni directament ni indirectament, he cobrat un milió d'euros en
relació amb la intermediació per la venda de (la planta de Viladecavalls) de
Sony".
També va expressar la seva "satisfacció per haver
contribuït en un moment molt crític per a l'economia del país, l'any 2010, a
poder salvar milers de llocs de treball, cosa que no és poc".
La dona de l'expresident de Sony, María Jesús Muro Sebastián
La dona de l'expresident de Sony, María Jesús Muro
Sebastián, va declinar respondre totes les preguntes dels diputats i no va
argumentar els motius de la seva actitud, cosa que va ser molt criticada pels
integrants de la comissió d'investigació.
l'empresari de Life Mataró, Alejandro Guerrero Kandler
En sentit anàleg, l'empresari de Life Mataró, Alejandro
Guerrero Kandler, imputat en la causa per la qual s'investiga Jordi Pujol
Ferrusola, es va acollir al seu dret a no declarar davant la comissió, si bé es
va oferir a donar explicacions més endavant si el seu cas és sobresegut.
Guerrero Kandler va pagar presumptament 1,5 milions d'euros
al primogènit de l'expresident català per actuar com "agent
comercial" en la recerca d'inversors i la construcció d'uns apartaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada