El 27 d’agost de 1944 les banderes vermelles i negres van desfilar en l’alliberament de la Catalunya Nord de les forces d’ocupació germàniques al costat de les catalanes, un fet insòlit a l’Estat francès, que en certa mesura posava fi a la Catalunya carolíngia i dibuixa un futur català comunista llibertari

La bandera vermella i negra del moviment llibertari a l'Exili en la desfilada a Perpinyà, el 27 d'agost de 1944, de la victoria armada popular del 19 d'agost. Foto: A. Chauvin

Apareixen més d’un centenar de fotografies inèdites de l'alliberament de Perpinyà a la Segona Guerra Mundial. 

Cal tenir en compte que a Occitània la militància llibertària exiliada a l’entorn del 15 d’agost de 1944 va rebre la consigna que hi havia un aplec de la CNT i la FAI a Perpinyà per preparar una marxa armada triomfal vers l’alliberament de Barcelona a partir de l’Alt Empordà. 

Analistes anarquistes van dissenyar un retorn de l’exili immediat a partir de la fugida de Franco a Portugal per por d’una frontera en mans de milícies llibertàries armades. 

Finalment, Churchill i Roosevelt, que havien pactat amb Franco de cara amb una guerra freda contra la URSS, van imposar a les direccions stalinistes franceses i espanyoles així com al general De Gaulle que no hi hauria l’ocupació llibertària de Portbou, el Portús i Figueres.    

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/05/2015 

Perpinyà (Rosselló).-   

Perpinyanesos el 19 d'agost de 1944. Foto: A. Chauvin

El 19 d’agost de 1944, amb una insurrecció popular a Perpinyà, una iniciativa llibertària de l’Exili, catalanista d’esquerres rosselloneses –a diferència del sector independentista nord-català interclassista i nacionalista dretà aplegat a l’entorn de la revista TERRA NOSTRA (1936-1939) i la Joventut Catalanista Terra Nostra (1937-1944) d’Alfons Miàs (que havia militat al partit de Charles Maurras i fou el pare de l’expressió CATALUNYA DEL NORD) al que Hitler va prometre a partir de 1942 desintegrar l’Estat francès fora de l’Illa de França i els seus entorns per fer estats perifèrics (l’Estat bretó i el català, principalment)-- i del FTPF/PCF, la Catalunya-Nord i algunes comarques occitanes veïnes van ser els primers territoris de l’hexàgon francès on es va rendir l’exèrcit germànic per la força de les armes de la població ocupada militarment fins aquell dia i es van crear òrgans propis de poder, aïllats de les potències alemanyes i de la França Lliure del general De Gaulle.   

Durant l’exposició que l’historiador de l’art Eric Forcada va fer a la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà sobre la caiguda de Barcelona en mans de les tropes franquistes a finals de gener de 1939 Annie Lordat --neboda del traspassat fotoperiodista del corresponsal de France Press a la ciutat, August Chauvin-- li va explicar que a les golfes de casa seva feia 50 anys que hi havia una caixeta de medicaments es guardaven negatius de les fotografies que el seu oncle havia fet l’agost de 1944 durant l’alliberament de la ciutat el dia 19 i la desfilada de la victòria del dia 27. Una vegada examinats aquestes 158 negatius de Chavin resulta que n’hi ha més d’un centenar dels quals corresponen a imatges inèdites, mentre que la resta es van difondre al seu moment. Un fet històric i de gran importància documental.

Segons Forcada, “a Perpinyà, al contrari de la desfilada de l’alliberament de París, els guerrillers participen conjuntament amb els ciutadans de Catalunya del Nord i les institucions en els actes de celebració que es realitzaren” aquells dies de finals d’agost de 1944. Els poders provisionals transitoris d’aquells dies d’agost van homenejar, segons Forcada, la lluita de l’Exili en la victòria contra l’exèrcit germànic i agrair la seva acció armada al mateix temps que mostrar el suport nord-català al combat actiu contra la dictadura franquista.

En aquest sentit, hi ha la fotografia de Chauvin, del 27 d’agost on en la desfilada de la victòria a Perpinyà l’antic futbolista de l’Atlètic Bibao José Luís Molinuevo, amb americana i corbata, desfila amb la bandera republicana mentre a la seva dreta un company, amb americana i el coll de la camissa descordat, sense corbata, avança amb la bandera vermella i negra del moviment llibertari a l’Exili, al darrera del futbolista desfila un exiliat amb la senyera de l’Aliança Catalana. Tot seguit hi ha una massa obrera exiliada que pensa que en pocs dies es reconquistarà Barcelona després d’alliberar l’Empordà, armes a la mà i amb el suport logístic del nucli format a Perpinyà. 

El curt estiu nord-català de l’anarquia a l’any 1944

El 27 d’agost de 1944 les banderes vermelles i negres van desfilar en l’alliberament de la Catalunya Nord de les forces d’ocupació germàniques al costat de les catalanes, un fet insòlit a l’Estat francès que banderes llibertàries i catalanes substitueixen les nazis alemanyes i desfilin al costat de les republicanes espanyoles i jacobines franceses, que en certa mesura posava fi a la Catalunya carolíngia i dibuixa un futur català comunista llibertari. Per comprendre la situació al Rosselló aquell 27 d’agost de 1944 cal tenir en compte que a Occitània la militància llibertària exiliada a l’entorn del 15 d’agost de 1944 va rebre la consigna que hi havia un aplec de la CNT i la FAI a Perpinyà per preparar una marxa armada triomfal vers l’alliberament de Barcelona a partir de l’Alt Empordà. Milers de militants de la CNT, la FAI, les Joventuts Llibertàries i del Partit Sindicalista es va trobar el 19 d’agost de 1944 a l’entrada de Perpinyà --el dia de la insurrecció popular a la ciutat--. La militància llibertària va participar en els combats de carrer aquell 19 d’agost i fins i tot anarquistes de l’Empordà van aconseguir la rendició com a presoners de guerra de soldats alemanys i austríacs que a la Posta i altres edificis de Perpinyà tenien por de caure en mans del FTPF i maquis stalinistes que de ben segur els volien executar en venjança a matances germàniques al Conflent, com ara la massacra nazi de Vallmanya o el combat del FTPF/PCF a Prada, i els assassinats contra militants del PCF a la ciutat setmanes abans de la insurrecció d’agost i el del destacat resistent Lluís Torcatis, de l’Armée Secrète, el març de 1944 en un parany de la policia de Vichy a Carmaux. Cal recordar que l’estiu de 1944 a nivell de l’hexàgon francès es van afusellar més de quatre mil col·laboracionistes del règim de Vichy i l’ocupació militar germànica. En aquest marc, el PCF va estar a punt d’afusellar --per ser destacats independentistes que col·laboraven amb els nazis per establir l’Estat català a la Catalunya Nord-- l’historiador Pere Ponsich –coautor de molts estudis medievals i l’obra ‘Catalunya Romànica’-- i el farmacèutic Josep Deloncle –que va deixar un edifici durant el franquisme tardà com refugi i acolliment de la joventut refugiada de l’Interior, l’entitat Socors Català--, dues persones salvades el darrer moment per catalanistes d’esquerra nord-catalans i anarquistes exiliats, cosa que sempre més van agrair ambdós intel·lectuals amb la seva ajuda a la militància llibertària i independentista exiliada, des del MIL, OLLA, FAI fins al FAC, ETA, FRAP i EPOCA. En som testimonis.  

Esperança d’alliberar Catalunya del franquisme 

Analistes anarquistes exiliats van dissenyar un retorn de l’exili llibertari immediat a partir de la fugida de Franco a Portugal per por d’una frontera en mans de milícies llibertàries armades. Fins i tot el cònsol franquista va entregar a la CNT i la FAI el consolat espanyol per uns dies a canvi de ser amagat del FTPF i evitar així la seva execució. De fet, durant uns dies la Catalunya Nord era terra lliure, no era ni França ni Espanya, i cada milícia, maquis o grup guerriller tenia la seva parcel·la de poder, que es disputava el PCF del Pirineu Oriental amb la CNT a l’Exili i grups anarquistes internacionals, ja que els fets de Maig del 37 a Catalunya encara eren ben vius aquell estiu. D’aquí, les banderes vermelles i negres i les senyeres catalanes en la desfilada del 27 d’agost a Perpinyà. Un nou estiu curt de l’anarquia, aquesta vegada solament a nivell nord-català entre el 19 d’agost i els primer dies de setembre de 1944. Un fet polític que cal recordar i tenir en compte en noves conteses i fets per viure. Aleshores, finalment, Churchill i Roosevelt, que havien pactat amb Franco de cara amb una guerra freda contra la URSS, van imposar a les direccions stalinistes franceses i espanyoles així com al general De Gaulle que no hi hauria l’ocupació llibertària de Portbou, el Portús i Figueres.