La combustió política interna està dinamitant el partit abans
que hagi tingut oportunitat de tocar poder
 |
| Podem comença a arribar al final com a pacte stalinista amb la IV Internacional de Krivine i alguns sindicalistes |
[Madrid 04/05/2015]
La indigestió de les eleccions autonòmiques andaluses, amb
una Teresa Rodríguez en peu de guerra contra les imposicions de la direcció stalinista
de Pablo Iglesias i companyia, i la sortida del chavista Juan Carlos Monedero -per
alegrar Maduro i el PSUV- acusant la
cúpula d’haver esdevingut casta, i de sentir-s’hi incòmode -malgrat haver-hi
contribuït amb el seu stalinisme-, ha provocat una situació paradoxal com és
que se’n demani la seva refundació.
Malgrat ser un partit jove i encara en fase de
desenvolupament, el partit que comanda Pablo Iglesias ja s’està ofegant d’èxit
abans de tastar-lo, fins al punt d’haver generat unes expectatives que han
esdevingut la soga al coll de la cúpula. Un grup de gent propera a la formació
han publicat una carta al diari digital ‘Público’ denunciant que el partit s’ha
deixat emportar massa per la febre de les enquestes i en demana recuperar
l’essència del 15-M, la motivació real de la fundació del partit.
Model esgotat en temps rècord
“Privado voluntariamente de la organización, Podemos se vio
así obligado a una sucesión de decisiones basadas únicamente en las encuestas
de opinión, las tertulias televisivas y el sondeo electoral”. Els articulistes
posen com a raons del desencís i l’estancament de la formació el cas Monedero i
la gestió, com dèiem abans, dels pactes post eleccions andaluses. També apunten
que les disputes internes i el forat en el bipartidisme que van obrir ha
propiciat l’entrada en escena de Ciudadanos, que es mou amb molta més gràcia
que Podemos en el terreny del centrisme ambigu.
Els autors demanen doncs “Aprovechar este momento para
lanzar un debate organizado y plural del que salga un nuevo Podemos, que
desarrolle estratégica y organizativamente la fuerza de confrontación y ruptura
que tenía el primer Podemos, parece la única opción real”. Així constaten
indirectament que en un temps rècord, el model de gestió del partit i el
lideratge de Pablo Iglesias ha quedat esgotat.
Refundació per democratitzar Podem
“Pasadas las elecciones de mayo, es preciso apostar por una
nueva constituyente del partido. En el marco de esta nueva asamblea ciudadana
se debería revisar y democratizar el modelo organizativo, y al mismo tiempo
definir la discusión estratégica sobre nuevos términos”. Això no vol dir altra
cosa que els autors qüestionen que actualment el partit funcioni de forma
democràtica. No qüestionen directament la figura de Pablo Iglesias, però un
procés de renovació com cal no s’entendria sense la renovació del seu
lideratge, una renúncia que de ben segur el tertulià i eurodiputat Iglesias no
està disposat a acceptar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada