Nord-est Llibertari: Creix arreu el suport solidari a la vaga indefinida de Movistar

dijous, 28 de maig del 2015

Creix arreu el suport solidari a la vaga indefinida de Movistar

Concentració aquest dijous a la tarda a Granollers, Manresa, Reus, El Vendrell i a Blanes.

Demà divendres, manifestació a Barcelona.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 28/05/2015

Blanes (La Selva marina).-

A més de Barcelona --demà divendres, amb una concentració avui dijous a la plaça de Catalunya-- també hi ha convocades manifestacions i concentracions solidàries amb els tècnic i les tècniques de Movistar en vaga indefinida en diversos municipis de Catalunya, com ara aquest dijous a Granollers, Manresa, Reus i el Vendrell, també a Blanes, avui a les 6 de la tarda a la plaça de l’Ajuntament d’aquesta població de la Selva marina.

Més informació:

[http://teleafonica.blogspot.com.es/]

#ResistènciaMovistar #ReflexionaMovistar

Caixa de Resistència: ES40- 1491-0001-23-2130519024

El col·lectiu de tècnics i tècniques de Movistar va començar una vaga indefinida en tot l’estat espanyol el passat 7 d’abril. El desencadenant va ser l’intenció de l’empresa de rebaixar el preu del treball a les empreses subcontratistes en un moment en que aquest persona ja es troba a una situació límit. El personal tècnic està obligat a treballar per subcontractes o a fer-se autònom, quan en realitat estan efectuant les mateixes tasques que la cada cop més escasa plantilla de Movistar. Com a col·lectiu altament precaritzat perceven salaris d’entre 500 i 800€ mensuals bruts per treballar unes 10 o 12 hores al dia. Cosa que vol dir que després de pagar les seves cotitzacions, aquesta salari no arriba als 500 euros.

Des de diversos col·lectius, grups i organitzacions del moviment llibertari fem una crida a donar suport i a la solidaritat incondicional amb la vaga indefinida de treballadors i treballadores de les subcontrates de Movistar. Aquesta vaga posa de manifest la precarització de la classe treballadora així com les conseqüències reals de la privatització i el que vol dir l’anomenada "flexibilitat laboral". Cal guanyar aquesta vaga per a poder generar un efecte contagi que permeti produir avanços en la lluita contra la precarietat en altres sectors.

D’aquesta manera animem el conjunt dels moviments socials, als barris i als sindicats a recollir fons a sostenir la vaga, i sobretot a mobilitzar-se en solidaritat amb els i les vaguistes. Cal que també ara la solidaritat de les classes populars permeti guanyar el pols a la multinacional Telefónica. Juntes ho podem tot.

Signen el manifest: Assemblea Llibertària del Penedès, Assemblea Llibertària del Vallès Orienta, Ateneu Llibertari de Reus, Ateneu Sa Fera Ferotge (Blanes), Partisans Bohemis (Blanes), Procés Embat i altres col·lectius

[http://www.alasbarricadas.org/noticias/node/34408]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...